Discurs a l'acte del 20è aniversari de l'Escola El Sol

Benvinguts i benvingudes a l'acte del 20è aniversari de l'Escola El Sol. Benvingudes entitats membres, plataformes i xarxes, especialment a Santi Castellà, president de l'MLP; Montse Balaguer, presidenta del CAB; Toni Carné, president de l'Ens de l'associacionisme cultural; Pau González, president del CJB.
Avui és un dia molt especial per diferents motius que volem compartir amb tots els que heu estat aquí, molts treballant al Claustre i d'altres que us heu incorporat a l'acte públic:

1. Presentem la nova imatge corporativa. Li dono la paraula a Raimon Goberna, secretari general de l'Escola, qui ens ensenyarà les novetats. (paraule Raimon Goberna) La millor manera de formalitzar la nova etapa és fent un canvi d'imatge i això és el que avui us volem presentar.

2. Presentem la nova seu de l'Escola a la seu de Rosa Sensat. Avui donem com el tret de sortida formal d'un nou escenari de col·laboració amb els moviments de renovació pedagògica. Per això Assumpta Baig, cap del servei de formació de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, presidenta de la Fundació Àngels Garriga de Mata i patrona de la Fundació Ferrer i Guàrdia. (paraules Assumpta Baig) 3. Tot això no ho fem sols. Ho fem en col·laboració de les administracions públiques, principament amb la Generalitat de Catalunya Toni Reig i l'àmbit municipal, que avui representa en Carles Agustí, comissionat de participació de l'Ajuntament de Barcelona. (paraules Toni Reig)

4.Vull destacar algunes dades. Toni, aviat et convidarem al lliurament del carnet 6000 monitors i del 1000 directors. Han passat prop de 400 professors i han passat per l'Escola més de 22.000 persones. Som un moviment acollim dos mètodes d'educació: esplai i escoltisme. Al llarg d'aquests 20 anys la transformació de l'MLP. Per això amb la creació de Casals de Joves, la vinculació d'Acció Escolta, l'Escola abasteix la formació de 3 moviments d'educació popular. N'ha tingut tres seus: Via Laietana, Avinyó (primer pis, tercer i finalment al segon) i ara Rosa Sensat. Agrair els 3 presidents i els membres del Patronat: Jordi Serrano, Ramon Ribas, Raimon Goberna. També els 3 secretaris generals: Carme Donaire, Chiqui Subirana i Raimon Goberna, que fa doblet. Els 3 espais de formació emblemàtics: Les aules Frederica Montseny i Pi i Margall, Viladrau i Saifores. També cal recordar que recull el llegat de 3 escoles: la pròpia Escola El Sol, Nord de Ruta i Ensenya de Fusta.

5. Volem ser  la primera escola de l'associacionisme, l'educació i la laïcitat. Volem apostar per reforçar el paper de les nostres fonts de coneixement: la Fundació Ferrer i Guàrdia en l'àmbit de la laïcitat i el lliurepensament, Rosa Sensat en l'àmbit de l'educació i també ho volem de forma genèrica i transversal amb l'acadèmia. Seguim avançant en la implementació i desenvolupament del Pla de formació MLP (2011-2013). Volem liderar el sector de les escoles lauqies i pluralistes i per això estendrem la mà, compartint coneixement sobre associacionisme, la nostra principal raó de ser. I finalment volem ser més independents i per això necessitem ser més eficaços, facturar més de forma més eficient. Volem assemblar-nos a Encís en la forma d'interpretar el mercat alhora que no volem renunciar al paper d'acompanyament d'activistes i dirigents de les associacions i federacions. Nosaltres sempre diem que l'Escola és el cor del Moviment per la seva funció, història i perque sempre ha estat ben al mig de les transformacions de la coordinadora. Per això ara és moment d'acollir a Xarxateneu, la Joventut Europea Federalista, Encís sccl, Casal Lambda, Cooperacció... i establir complicitats amb Rosa Sensat, la Fundació Àngels Garriga de Mata i la Fundació Artur Martorell.

Celebrem, com dèiem, el 20è aniversari. I avui és un bon moment perque en Joan-Francesc Pont, president de la Fundació Ferrer i Guàrdia i un dels impulsors de la creació de l'Escola, ens adreci unes paraules. Com que el coneixem, el deixem que parli l'últim, que ja sabem que costa molt parlar després de la seva capacitat d'oratòria i d'elaboració de missatge.

Video del 25è. aniversari de la Fundació Ferrer i Guàrdia

Eleccions, referèndum i vot lliure

El PSC sembla haver sortit finalment de l'atzucat en el que estava immers 16 dies després de la manifestació de l'11s en el marc del Debat de Política General amb la presentació d'una moció amb un contingut impensable a les files socialistes abans de l'estiu. En situacions de desorientació o de dubte com la que pateix el PSC, els experts en direcció i lideratge d'organizacions aconsellen recuperar els documents fundacionals amb l'objectiu de rellegir la missió per la qual va ser fundada. I això és el que va fer implícitament el grup parlamentari socialista en un moment d'intens i ric debat. La moció presentada pel PSC va apostar per recuperar l'esperit dels principis del Pacte d'Abril, que van donar origen a la creació del PSC: La reafirmació en que Catalunya té la capacitat de poder decidir el seu futur com a país, una versió matissada i adaptada del dret d'autodeterminació dels pobles.

En els darrers 30 anys el PSC s'ha guanyat el respecte i admiració dels seus adversaris, principament per la seva capacitat de ser una eina d'integració social i nacional de moltes generacions de nouvinguts. El país ha iniciat un canvi i ha mogut l'esquema de valors i prioritats, i el PSC ha de saber reaccionar, llegir acuradament el que està passant. Perque justament en un moment de cruïlla com l'actual, ha de ser capaç de poder explicar què és el dret a decidir als seus electors des de la pedagogia, des de la serenor, des de la reflexió, des de la radicalitat democràtica. Ha de poder explicar quina és la seva aposta de sobirania compartida, d'interdependència, d'autogovern, de nou pacte amb Espanya -si és possible i si no és possible també, sense enganyar ni deixar-se emportar per les lògiques del PSOE-. I sobretot sense recórrer a la por o la demagògia com ho fan el PP i Cd's. De la mateixa manera que el PSC dóna cabuda a socialistes, socialdemòcrates, reformistes d'esquerres, liberals-progressistes, socioliberals etc., que construeixen un model de societat de síntesi, també ho ha de fer amb autonomistes, federalistes, confederalistes, sobiranistes o independentistes -que n'hi ha com demostren les enquestes que diuen que un 25% de socialistes votarien a favor del referèndum de secessió-. Al cap i a la fi, al PSC li hauria de ser indiferent l'arquitectura estatal perque continuaria sent socialista tant en una Catalunya independent com en una Espanya federal.

Els propers dos mesos seran d'una intensitat política sense precedents en els que els socialistes haurem de presentar alternativa a la forma polaritzadora del nacionalisme espanyol i català, dues cares de la mateixa moneda que es retroalimenten i que han deixat fora de joc al federalisme i fins i tot a l'independentisme d'esquerres d'ERC i la CUP. El nacionalisme espanyol assumeix l'estratègia recentralitzadora i el nacionalisme català la independentista. El PSC ha de ser capaç de llegir que les coses han canviat i que ara més que mai (tot i que sembli una paradoxa o quimera) és necessari teixir aliances i acords amb independentistes i sobiranistes d'esquerres per contribuir a generar una alternativa progressista creïble a Catalunya. Ara bé, el PSC ha de ser conscient que per trobar punts d'entesa ha de liderar sense posar pals a les rodes, la posada a zero del comptador i defensar -des del convenciment demòcrata i la passió republicana- la cessió del protagonisme als ciutadans catalans en el marc d'un referèndum.

El punt d'inflexió al PSC ja és doncs una realitat després de la moció al Parlament, precedida per les presentades a diferents municipis. L'aposta per la radicalitat democràtica que reclamen fins a un 75% dels electors socialistes és la millor forma de defensar Catalunya ara per ara. És possible un discurs il·lusionador, emancipador i coherent des del socialisme federalista-internacionalista a favor de Catalunya i també d'Europa. A l'hora del referèndum només caldrà promoure l'exercici del lliurepensament, l'expressió natural, pacífica i democràtica dels electors, sense traumes, on cadascú opti pel que consideri. En definitiva, que sigui un vot lliure.

Publicat a El Triangle, el 5 d'octubre de 2012

Claustre general de l'Escola El Sol a la vista

Com és habitual per aquestes dates és moment de parlar de la reunió de Claustre general de l'Escola El So. Enguany no és un trobada més, cobra especial rellevància per cinc motius de pes. En primer lloc, perque continuem donant passos ferms en la construcció del Pla de formació MLP (2011-2013), concretament en aquest Claustre aprofundirem en el Programa Anselm Clavé que té com a missió la formació i l'acompanyament del professorat, el motor de l'Escola. En segon lloc, coneixerem de primera mà els resultats de la III edició de l'Estudi MLP realitzat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, especialment ens interessa saber quins han estat els resultats que fan referència a l'Escola. En tercer lloc, el canvi d'etapa també es vol plasmar amb una transformació de la identitat corporativa. Coneixerem doncs el nou logo de l'entitat. En quart lloc, perque aprofitem la trobada per inaugurar les noves dependències de l'Escola a l'Edifici de Rosa Sensat. Fruit de l'acord amb l'Associació de Mestres Rosa Sensat l'Escola gaudirà d'uns equipaments molt més preparats per a la formació i podrà desenvolupar projectes compartits amb una de les entitats de referència al món educatiu. En darrer terme, és un dia especial perque un cop finalitzat el Claustre farem l'acte del 20è aniversari de la creació de l'Escola El Sol amb una conferència de Joan-Francesc Pont titulada “20 anys de formació i lliurepensament”. Sembla doncs que per un motiu o un altre el dia 27 fareu bé de reserva-ho a l'agenda.