30 d’agost del 2018

Es jubila l’Hernàndez, el meu metge de capçalera



Recordo com si fos ahir el dia que vaig llegir l’article del gran Carles Capdevila “Cada nit és el Dia Mundial de la Infermeria” (publicat al seu estimat Diari ARA el 12 de juny de 2016) en el que argumentava per què tenim un sistema sanitari millorable i al límit, però de gran qualitat i que sobretot funciona; i com davant d’això calia agrair-ho i defensar-lo.

Ho recordo aquests dies en motiu de la jubilació del que ha estat el meu metge de capçalera tota la vida. Em va conèixer quan encara ‘el consultori’ se situava al carrer Jansana, allà on s’acaba el barri de Santa Eulàlia i comencen els de Torrassa, Gornal i Can Tries, divisions d’uns barris fetes per les vies de la RENFE i el ja desaparegut en superfície ‘carrilet’. Amb escassos 8 o 9 anys en Jordi Hernàndez Amoròs va passar a ser una persona quotidiana i referent a la meva vida. Em venia a visitar a casa quan em trobava malament i sovint el visitàvem, també quan era el torn dels pares. A casa sempre comentàvem que l’Hernàndez era un metge atípic, teníem la sospita que evitava sempre que podia endollar-te medicaments i et recomanava prendre alternatives més naturals (un suc de taronja, descans, etc.) per evitar l’excés de químics. Per això a casa li teníem respecte i, amb els anys, estima. Ell ja parlava fa tres dècades  de la conveniència d’estils de vida saludable. També ens agradava pel seu raonable control de la incertesa clínica, que en certs moments pot generar estrès al pacient.

Ens coneixia, especialment la meva mare, i en els moments més delicats de la seva malaltia ens hi vam sentir acompanyats. Va començar el 2 de novembre de 1980 al CAP de Santa Eulàlia, i des de llavors hem passat 38 anys amb ell i ell amb nosaltres; que és com a ha de ser la relació entre el metge i la família; una relació còmplice, corresponsable. Des de l’any 85 més a prop de casa, a les instal·lacions de Mossèn Cinto Verdaguer. Amb ell hem vist els canvis que ha viscut el sector, per exemple com la informatització va fer desaparèixer l’assistència i el metge feia totes les funcions de l’auca: obrir la porta, fer receptes, etc. Temps moderns!

En els darrers anys, i fruit de la meva vida més pública, fèiem una mica tertúlia política. La que permetia la visita per evitar fer enfadar els pacients que hi esperaven el seu torn. Bé, val a dir que semblava més un monòleg, tenia missatges per a tothom: “digues-li al Junqueras que... digues-li aquell altre que...”. El seu posat seriós de tres dècades havia donat pas a un to més desenfadat. En part de la visita canviava el rol: ell es convertia en el ciutadà i jo en l’actor públic que l’escoltava i prenia nota. L’Hernàndez, de pare extremeny (de la mateixa comarca de l’Alcalde Corbacho, sempre m’ho recordava) i mare catalana s’havia convertit en un ferm militant ‘processista’. Fins el darrer dia de treball, també amb el seu llaç groc a la seva bata blanca, en defensa de les preses i els presos polítics.

La mare, el pare, tots tres, volem agrair l’Hernàndez el seu compromís vocacional amb la seva professió, amb els seus pacients, amb la seva comunitat, Santa Eulàlia. Et trobarem a faltar. 

16 de juliol del 2018

'Adiós' a regreso al futuro


En nuestro país tenemos todos los problemas acumulados sobre horarios y usos del tiempo, y esto motiva que con excesiva reiteración mezclemos conceptos que tienen naturaleza muy diferente. En buena parte tiene su lógica, somos un país que ha sido incapaz de cerrar ningún debate en todos los frentes posibles: el que hace referencia al huso confuso, el que tiene que ver con la conveniencia de hacer el cambio de hora en verano y en invierno (este no depende de nosotros exclusivamente como veremos), el que provoca la inexistencia de una cultura del tiempo a favor de modelos más eficientes y más flexibles, y finalmente el que hay detrás de las dos horas de desfase horario en relación al resto del mundo y que nos hace desayunar a las once, comer a las tres y cenar a las diez de la noche.

No es casualidad que finalmente hayamos sido capaces de ordenar los debates y proponer un gran acuerdo social en forma de pacto para la reforma horaria, impulsado el 17 de julio del 2017 y firmado por 110 actores institucionales y sociales del país. El Objetivo 2015 tiene como misión centrar los esfuerzos en mejorar el bienestar y buscar una vida más saludable. Hay dos debates, sin embargo, que exceden del marco competencial del Govern: el huso y el cambio de hora en verano.
La conciliación laboral, personal y familiar.

El huso horario –compete a cada estado la decisión de a cuál pertenecer– forma parte ya de uno de los elementos recurrentes de debate cada cierto tiempo. Hay quien argumenta que haciendo el cambio de hora se podría garantizar una mayor y mejor conciliación laboral, personal y familiar. Pero, a nuestro entender, tiene poco que ver. La prueba de que no tiene demasiada vinculación es que Francia y el Benelux también deberían retornar al huso de Greenwich y no sufren ni mucho menos los problemas que tenemos en nuestro país en cuanto a la falta de una distribución racional y más humanizada del tiempo de vida cotidiana. Aparte, cada vez que emerge el debate, las patronales recuerdan que habría que evaluar el impacto económico de abandonar el huso horario compartido con Portugal y... el 'brexit'.

Pero estos días, el debate público se centra en el peculiar cambio de hora ya que la UE ha puesto en marcha un proceso participativo para conocer qué piensa la ciudadanía sobre la idoneidad de mantener el ajuste en octubre y marzo. Debe de ser un indicador de las ganas que tiene la ciudadanía europea de olvidarlo el hecho de que los primeros días de votación la página web de la Comisión Europea se colapsó. La gente es consciente de que podemos estar ante el final del jet lag social que causa este cambio artificial. Del cuestionario, al cual se puede responder hasta el 16 de agosto, destaca si se está a favor de «mantener los actuales ajustes entre el verano y el invierno en todos los países de la UE» o por el contrario se da apoyo a «la abolición de estos cambios en todos los países miembros». En el caso de ser eliminado el cambio de hora, se pregunta a la ciudadanía si preferiría «mantener siempre el horario de verano» o quedarse «permanentemente en el horario de invierno». Finalmente, vale la pena la pregunta que hace referencia a los motivos por los que se está a favor del cambio: salud, ahorro energético, actividades de ocio, seguridad vial.

Poco menos de dos euros por persona

Para entender por qué la UE ha impulsado ahora un proceso de consulta popular, hay que recuperar la resolución que aprobó el Parlamento Europeo el 8 de febrero del 2018, para revisar la directiva 2000/84 /EC que obliga a todos los países miembros a avanzar y retrasar los relojes cada marzo y cada octubre. El documento cita informes que apuntan a que los días posteriores al cambio se registran más accidentes de tráfico. Pero también hacen referencia a los estudios médicos que contemplan las alteraciones del ritmo circadiano, el ciclo de 24 horas de las personas marcado por la influencia de la luz, y los efectos de salud asociados. Y, finalmente, la reducción del consumo energético, que en Catalunya es de 14 millones. Poco menos de dos euros por persona.

Pronto le explicaremos a nuestros hijos, hijas, nietos y nietas que antes, cuando eran las tres, había un día de octubre en que volvían a ser las dos, y que esto nos permitía bailar una hora más en la discoteca. Y viceversa, que un día de marzo, cuando eran las dos, pasaban a ser las tres, y que aquella noche trabajábamos una hora menos en el turno de noche. Se hará aún más difícil de entender la historia de aquellos gemelos en que el primero nació cerca de las tres y su hermano, minutos más tarde, es decir, cuando el reloj tenía que volver a marcar las dos y cinco. Por lo tanto, el segundo bebé es legalmente casi una hora mayor que el que nació primero. En esta vida todo se acaba, adiós pues a 'Regreso al futuro'. 






12 de juny del 2018

Ja som a la 5a Setmana dels Horaris!


La Setmana dels Horaris neix el 2014 com un espai per plantejar alternatives a la ciutadania, el teixit productiu i les institucions públiques amb l’objectiu d’induir un canvi d’estructures i cultural. Vol incidir de forma incisiva de manera que s'assoleixi l'adaptació a uns temps més humans i cívics en el marc de l'impuls de la Catalunya que ve. En definitiva, amb aquesta convocatòria, la cinquena, es pretén seguir consolidant el factor temps com a variable rellevant en la recerca de creixement i benestar. Aquesta és la primera edició d’ençà el 17 de juliol de 2017, quan el president Carles Puigdemont proposa la signatura del Pacte per a la Reforma Horària a institucions, actors i ciutadania en un acte solemne al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

La Setmana ha estat inaugurada per Elsa Artadi, consellera de la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, que va donar el tret de sortida de més de 40 activitats programades amb la participació d’un centenar d’actors compromesos amb el desplegament del Pacte per a la Reforma Horària.
Al llarg de la Setmana (de l’11 al 15 de juny), diferents àmbits del Govern, institucions locals, empreses i entitats exposaran resultats de treballs realitzats i compromisos de futur per impulsar la Reforma Horària a Catalunya. Destaca l’impuls de l’aplicació de la Reforma Horària per a empreses i entitats, que estarà acompanyada d’uns premis anuals per al reconeixement de bones pràctiques. Amb la implicació de patronals i sindicats i altres institucions vinculades amb les àrees de persones a les organitzacions, el nou portal associat a una app vol ser el referent en bones pràctiques empresarials, amb la recollida d’un miler cada any. Cal demostrar que la Reforma Horària no es mou només en el camp teòric i polític, sinó que també avança diàriament a les nostres organitzacions.
"Tenim organitzacions al nostre país que tenen molt clar que uns altres horaris poden contribuir a fer-les més competitives alhora que saludables"
La nostra preocupació o desig és fer aflorar que tenim organitzacions al nostre país –i cada cop més- que tenen molt clar que uns altres horaris poden contribuir a fer-les més competitives alhora que saludables. Segons com s’organitzin els horaris, els estudis demostren que es pot aconseguir augmentar la productivitat fins a un 30%, reduir l’absentisme injustificat un percentatge similar, millorar el clima laboral i retenir el talent. No és poca cosa.
A l’àmbit municipal, es farà la presentació del Pacte del Temps (pacte local per la Reforma Horària) de Barcelona. S’impulsarà l’inici dels pactes també a Girona, Lleida, Molins de Rei, Prats de Lluçanès, Argentona, Premià de Mar, Esplugues, Cardedeu i Sant Cugat del Vallès. Alhora, Barcelona, Esplugues, Girona i Terrassa veuran com evolucionen les xarxes d’empreses i entitats per la reforma horària.
"Es pot augmentar la productivitat fins a un 30%, reduir l’absentisme injustificat un percentatge similar, millorar el clima laboral i retenir el talent"
Al llarg de la Setmana, també veuran la llum informes per a l’acceleració sectorial relacionats amb l’economia social i el tercer sector social, les dones, etc. També se celebraran jornades de reflexió on destaca la Reforma horària i salut amb la participació d'experts i professionals de l'àmbit de la medicina clínica i laboral, la psicologia i la salut pública. En aquesta línia, s’impulsarà un treball sobre pràctica esportiva i reforma horària, amb la implicació de federacions esportives i municipis. Destaca també la inauguració de l’exposició promoguda per l’Institut Català de les Dones (Trobar temps dins del temps per a les dones) que romandrà al Museu Marítim de Barcelona del 8 al 14 de juny, i a La Bordeta (Barcelona), del 18 al 24 de juny.

Publicat a Via Empresa, l'11 de juny de 2018


7 de juny del 2018

Una nova política pública avança


-->
La 5a. edició de la Setmana dels Horaris que comença demà tindrà més de 40 activitats programades

Demà 8 de juny a les 11.30h tindrà lloc la inauguració de la 5a. Setmana dels Horaris al Museu Marítim de Barcelona. L’acte, presidit per Elsa Artadi, consellera de la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, serà el tret de sortida de més de 40 activitats programades amb la participació d’un centenar d’actors compromesos amb el desplegament del Pacte per a la Reforma Horària.

Els municipis, punta de llança de la reforma horària
Al llarg de la Setmana (de l’11 al 15 de juny), diferents àmbits del Govern, institucions locals, empreses i entitats exposaran resultats de treballs realitzats i compromisos de futur per impulsar la Reforma Horària a Catalunya. Es farà la presentació del Pacte del Temps (pacte local per la reforma horària) de Barcelona. S’impulsarà l’inici dels pactes també a Girona, Lleida, Molins de Rei, Prats de Lluçanès, Argentona, Esplugues, Cardedeu i Sant Cugat del Vallès. Alhora, Barcelona, Esplugues, Girona i Terrassa veuran com evolucionen les xarxes d’empreses i  entitats per la reforma horària.
A més, durant la setmana i els dies posteriors, diversos ajuntaments acolliran jornades intercomarcals sobre “El rol dels ajuntaments a la Reforma Horària". L’impuls de la reforma horària als municipis, allà on passen els horaris, esdevé un dels eixos clau per sensibilitzar i formular pactes locals de convivència i millora contínua dels temps de vida quotidiana.

El treball sectorial també avança
Veuran la llum informes per a l’acceleració sectorial relacionats amb l’economia social i el tercer sector social, les dones, etc. I fins i tot es presentarà una nova aplicació per compartir bones pràctiques, l’APP de la Reforma Horària per a empreses i entitats. També se celebraran jornades de reflexió on destaca la “Reforma horària i salut”, amb la participació d'experts i professionals de l'àmbit de la medicina clínica i laboral, la psicologia i la salut pública. En aquesta línia, s’impulsarà un treball sobre pràctica esportiva i reforma horària, amb la implicació de federacions esportives i municipis.
Destaca també la inauguració de l’exposició promoguda per l’Institut Català de les Dones (“Trobar temps dins del temps per a les dones”) que romandrà al Museu Marítim de Barcelona del 8 al 14 de juny, i a La Bordeta (Barcelona), del 18 al 24 de juny.

La primera edició després de la signatura del Pacte el passat juliol
La Setmana neix el 2014 com un espai per plantejar alternatives a la ciutadania, el teixit productiu i les institucions públiques amb l’objectiu d’induir un canvi d’estructures i cultural. Vol incidir de forma incisiva de manera que s'assoleixi l'adaptació a uns temps més humans i cívics en el marc de l'impuls de la Catalunya que ve. En definitiva, amb aquesta convocatòria, la cinquena, es pretén seguir consolidant el factor temps com a variable rellevant en la recerca de creixement i benestar. Aquesta és la primera edició d’ençà el 17 de juliol de 2017 el president Carles Puigdemont proposa la signatura del Pacte per a la Reforma Horària a institucions, actors i ciutadania en un acte solemne al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Avançament del consell executiu i de la compareixença, primeres mesures
Una de les primeres mostres del nou Govern, anunciada aquesta setmana, és l’avançament de l’hora del Consell Executiu els dimarts al matí a les 9:30h, mitja hora abans del que és habitual, amb l’objectiu d’acabar abans la reunió i avançar també així la compareixença de la consellera de la Presidència del Govern perquè finalitzi sempre abans de les 14h. D’aquesta manera es pretén racionalitzar l’horari del Consell Executiu i ajustar l’agenda dels consellers, així com facilitar la feina dels mitjans audiovisuals, amb espais informatius a partir de les 14h.



Per a més informació:
-        Web de la Setmana dels Horaris: https://www.reformahoraria.cat/setmana-horaris-2018
-        Web Reforma Horària al Govern: http://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/reforma_horaria/