El PSC i l'Espai Social Progressista (II)

Després d'escoltar atentament la intervenció de Raimon Obiols en l'acte de Nou Cicle a l'ICAB i de llegir el document Per un nou cicle del socialisme i de les esquerres a Catalunya lliurat avui es fa gairebé del tot obligatori recuperar la reflexió realitzada en un post anterior davant la crida a partits d'esquerres i “als qui se senten implicats per les necessitats dels altres i hi dediquen la seva energia per la vida associativa i voluntària” a una “aliança social i política”.

Potser abans de demanar una aliança social i política que no vulgui repetir el model del tripartit, tal com diu el document, cal reconèixer i reforçar els espais unitaris existents:

1. En l'àmbit laboral: El bon exemple de CCOO i UGT com a organitzacions que han superat clarament l'esquema de partits i que actuen des de la unitat sindical a favor dels interessos dels treballadors. Cap partit i organització que aposti per una aliança social i política pot dubtar del paper dels sindicats de treballadors

2. En l'àmbit de l'educació, la cultura i la transformació social: La referència de la laïcitat filosòfica que conforma el Moviment Laic i Progressista i les 180 entitats locals d'esplais, agrupaments escoltes, casals de joves i ateneus. És clau el foment d'organitzacions que treballent des del lliurepensament per promoure una ciutadania activa
   

3. En l'àmbit del combat de la laïcitat política: La Lliga per la Laïcitat que actua com a interlocutor davant els poders públics. Sense la separació real d'Esglèsia i Estat l'Espai Social Progressista no estarà en igualtat de condicions que la resta i l'aliança que reclama Nou Cicle neixerà condicionada

4. En l'àmbit de l'educació formal: La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP) amb Rosa Sensat com a punta de llança i la FaPaC en la defensa de l'escola laica, pública i de qualitat. Necessitem l'empenta d'èpoques anteriors d'aquests moviments en un tema cabdal com és l'educació
   

   A més, cal facilitar un canvi de xip que permeti generar una cultura progressista, plural, independent i laica que superi l'esquema de partits, i que treballi de forma coordinada en altres sectors com:

5. En l'ambit del sindicalisme estudiantil: on es fa del tot necessari sumar esforços entorn a un projecte d'associacionisme estudiantil amb caràcter unitari i trencar d'una vegada la divisió actual a partir de micro-organitzacions
   

6. En l'àmbit de les organitzacions de drets civils: la dificultat de trobar intelocutors potents en àmbits com les dones i la necessitat de construir una força potent de feminisme de la igualtat com els col·lectius LGTB (a diferència del que passa a la resta de l'estat on hi ha dues confederacions de caràcter unitari)

7. En l'àmbit de l'associacionisme veïnal: on es fa del tot urgent superar les lluites històriques entre PSC i EUiA en les diferents associacions, federacions i en la pròpia CONFAVC
   

8. En l'àmbit de l'acció social: on hi ha referents d'inspiració cristiana de caire progressista si bé falta un discurs orgànic sobre el model d'intervenció social republicà i laic

9. En l'ambit de la cooperacció internacional: on predominen les opcions confessionals i les laiques i progressistes tornen a estar dividides

10. I en altres sectors estratègics socials on falta vertebració associativa progressista producte de 40 anys de foscor com és el cas de l'associacionisme esportiu popular, entre d'altres

El document presentat per Nou cicle conclou així: Els temps, les circumstàncies i els programes poden canviar però no els principis ni els valors. Els canvis actuals i els valors de sempre ens demanen un nou projecte i una nova acció, amb propostes intel·ligents i creatives, programes realistes, projectes coherents i ambiciosos. Hem d'estar a l'altura d'aquest repte. El compromís de complicitat amb l'Espai Social Progressista n'és un bon exemple.