Un dels intents en aquests darrers mesos ha estat recuperar i aprofundir en el concepte d'Unitat civil del poble. Recuperar el concepte d'unitat civil del poble vol dir recuperar a Joan Raventós. Ell va ser la columna vertebral del procés d'unitat del socialisme català i, amb ell, de la fonamentació de la unitat civil del poble de Catalunya. Sabia que la nació la fa el consens de la ciutadania i que, en conseqüència, el primer deure de tot patriota és garantir la cohesió i la unitat civil del poble. Com s'ha d'expressar la unitat civil del poble trenta anys després? Un vell concepte que pot respondre a necessitats similars i probablement requereix d'un full de ruta més clar i contundent.
Si Unitat vol dir singularitat en nombre o qualitat i fa referència a la unió o conformitat, el federalisme és voluntat dels ciutadans i de les ciutadanes a sumar-se lliurement a un projecte col·lectiu. Unitat no és unificació que s'expressaria a través del nacionalisme sinó l'expressió de la voluntat dels seus individus. El federalisme com a mètode per proposar al camí a la unitat es refereix a la necessitat de ser un sol poble, cohesionat i lliure.
Com treballem perquè els individus s'adhereixin conscientment a un projecte col·lectiu? Quin és el nostre model educatiu? Quina relació plantegem amb l'Espai Social Progressista? Què entenem per bon govern i qualitat democràtica?
Si Civil representa la idea que qualsevol ciutadà és una persona que forma part d'una comunitat política que està més enllà del poder militar o religiós, la laïcitat és la fórmula per a l'arquitectura de convivència que garanteixi l'acompliment dels drets i deures dels individus en una comunitat civil. Tal com va exposar Nou Cicle “hi ha el risc d'una possible centrifugació multicultural i civil, un deteriorament produït per una progressiva confrontació d’identitarismes, una progressiva disgregació social, cultural i política.
Com es formula la política local sobre els conflictes a l'espai públic? Quin és el posicionament davant les noves ciutadanies i la inclusió social? Quin model de família i d'acompanyament a la infància?
Si Poble és el conjunt de persones que formen part d'una nació, el catalanisme és l'afirmació de la personalitat política de la nació, Catalunya, i la reivindicació del seu reconeixement polític. El catalanisme està lligat de soca-rel a l'obrerisme i per tant a la defensa dels interessos de les classes populars. També s'ha intentant expressar a través del concepte de patriotisme social. En contraposició hi ha el catalanisme conservador, vinculat preferentment a qüestions identitàries i als interessos de la burgesia en el seus orígens i actualment als dels poders fàctics de l'economia catalana.
Quin model econòmic de creixement econòmic, d'ocupació i de relacions laborals plantegem? Quina política cultural, lingüística i de mitjans de comunicació defensem? Per quin model energètic apostem?
Donar resposta a aquests qüestions entre d'altres serà decisiu per construir un nou imaginari al voltant de la idea d'unitat civil del poble. I aquestes poden ser algunes de les qüestions que pot tractar el congrés de la tardor del PSC. Cal afrontar doncs el repte de definir el model d'adhesió pública (unitat-federalisme), el model de convivència (civil-laïcitat) i el model de progrés (poble-catalanisme). Qualsevol altre debat serà de persones i etiquetes, probablement estèril i el més greu, avorrit.
El debat està servit.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada