Recuperar l'èpica de la política

Ahir vaig participar a la reunió del grup que representarà a l'Agrupació de Sants-Montjuïc al Congrés del PSC el proper 16, 17 i 18 de desembre. Ja fa un temps que les intervencions van en una mateixa línia: després de l'autocrítica cal canviar coses. Es va parlar de la necessitat de reconnectar amb la ciutadania, de cuidar a la militància, capital fonamental del partit juntament amb les idees. En Joan Ferran va apel·lar a la necessitat de generar nous líders que facin trempar a l'electorat com havien fet en etapes anteriors personatges com Pasqual Maragall o Jordi Pujol. I jo vaig anar més enllà: el 20N deixem de ser un partit de govern i ara més que mai necessitem tornar a ser una organització socio-política enganxada al carrer. Per construir una aliança política el 2014 cal primer una aliança social, el xup-xup amb les associacions i la ciutadania. Cal un canvi de cultura organitzativa que ens alliberi d'excessius dogmes. Hem de deixar de ser part del problema i convertint-nos en punta de llança de les solucions. Urgentment hem de prioritzar la formació a partir del debat de les idees, l'acompanyament de la gent amb idees progressistes, al cap i a la fi honesta. Fa falta poesia, amb una estètica alliberadora i gratificant. Així serà possible recuperar la il·lusió. Necessitem una nova forma de fer política que persegueixi la felicitat personal i col·lectiva i una idea emancipadora de les dones i els homes tal com dibuixem en la nostra Declaració de Principis. Confio en la poesia que serà qui ens portarà posterioment a una política feta amb pedagogia (Rafael Campalans o Marta Mata). Renovem el mètode, canviem la cultura organitzativa, sí. Però mai no oblidem que les oportunitats estan fora. El Congrés és un bon punt de partida per posar fil a l'agulla a tots aquests desitjos col·lectius. El repte és meravellós perque parafrasejant al mestre Bertrand Russell la consecució de la felicitat és fruit de l'esforç i el treball col·lectiu.