Li podríem dir a la Carme Ruscadella o el Ferran Adrià què es pot fer amb els següents ingredients: 1. Origen, ètnia o situació administrativa, 2. Religió, i 3. Condició econòmica (atur). Potser s'animen els creatius i surt alguna cosa original i ben diferent a la realitat.
La realitat és un poti poti d'arguments i contra-arguments que posen en el mateix sac a l'espai públic, als principis filosòfics i religiosos i a les dificultats a l'accés del mercat de treball de les classes populars. Resultat: Xenofòbia i racisme i populisme i oportunisme polític de mena.
El PSC, un partit amb una clara implicació i responsabilitat municipalista, necessita urgentment obrir un espai de debat estratègic sobre aquestes qüestions. El marc de treball ha de ser la LAÏCITAT com a mètode que permeti la convivència a barris i pobles de Catalunya.
Una nova sectorial podria ser un bon punt de partida. Després de novembre i amb el punt de mira en les eleccions municipals, caldrà posar fil a l'agulla a un debat necessari. Cal passar de la demagògia a l'estratègia. Segur que així, el PSC podrà mostrar la seva empenta municipalista, novament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada