27 de maig de 2011

Les bombolles i el PSC

Bombolla immobiliària, bombolla d'actius financers, bombolla gastronòmica, bombolla sanitària, generació bombolla... I ara tot d'una ens adonem que el fenòmen bombolla fins i tot ha arribat al socialisme català. Ahir participava en un debat de tuits en el que es deia que calia punxar la bombolla si volem tornar a reconnectar amb la ciutadania. Comencen a aparèixer escrits i manifestos que plantegen una revisió de tot, de dalt a baix, perquè el paisatge polític, tal com ahir s'entenia o es veia, ha canviat forçat des del 28N i sobretot després del 22M. La bombolla és una paraula poc utilitzada per analitzar organitzacions polítiques però que serveix perfectament per definir els canvis traumàtics que en els últims quatre mesos han viscut dirigents i militants del PSC. És una paraula que hem associat al totxo i, per tant, ens és extremadament desagradable. Però defineix a la perfecció un procés patit que alguns pocs ja vaticinaven en el pròsper i llunyà any 2008 quan es va conquerir pràcticament tot el poder municipal, nacional i estatal, i que ara, sense subterfugis, altera l’habitual status quo d’un partit massa viciat per la seva proximitat al poder.

Un dels principals arguments que sortiran al congrés és la necessitat de recuperar noves formes per reprendre el lideratge de l'espai social progressista amb l'objectiu de construir una nova Aliança social i política pel Progrés. Difícilment es podrà millorar la connexió amb la societat i teixir aliances d'aquest tipus sense complicitats profundes i d'arrel. Per aquest motiu no només calen lideratges que coneguin bé el partit sinó que procedeixin de diferents realitats, cultures organitzatives i backgrounds. Ara més que mai, cal obrir les portes del PSC i oferir el seu lideratge a activistes socials, a dirigents sindicals, a creadors i gent inquieta per la política i pel progrés procedent de sectors estratègics emergents. Necessitem que la nova cúpula del partit que sorgeixi escollida a partir de la tardor al XIIè. Congrés sigui representativa del que es cou al carrer, als centres de treball, a les associacions... La seva feina tindrà un primer encàrrec: punxar poc a poc la bombolla. Evitem caure en fòrmules despòtiques, la història ens ajuda a explicar quin és el resultat final.

1 comentari:

Francesc Vila ha dit...

Amic, enlloc de parlar de complicitats i de noves relacions amb el teixit civil, no seria millor que el PSC tornés a parlar de justícia social i a fer de partit socialdemòcrata autèntic? Els acampats i molta altra gent només estan demanant això: justícia social, quelcom que el partit (el teu i el meu) fa temps que no practica. En el fons, es tracta d'això.