En Joan Francesc Pont fa unes notes en un full, me les quedo, i les aprofito per fer aquest post. Allà diu: La laïcitat filosòfica o lliurepensament és l'humanisme com a opció personal i co·lectiva. És la forma de facilitar a la gent el viure "laicament" i també el "conviure". Un cert "dret a la increença" i la seva normalització. En canvi, la laïcitat política és la força emancipacipadora: el dret a la ciutadania, a l'escola pública laica sense intercedència i presència de la religió, és a dir, evitar la comunitorització i la creació de ghetos, amb acció intercultural i no divisió multicultural.
Situem a la Lliga per la Laïcitat com a l'espai de combat en favor de la laïcitat política i el Moviment Laic i Progressista com a l'espai dels lliurepensadors que s'organitzen en associacions, en cooperatives, en fundacions i en lobbies de pressió. I situem a la Fundació Ferrer i Guàrdia, per altra banda, "mare" o "taula" d'on sorgeixen els dos projectes en el think tank, proveïdors d'idees i estratègies per al combat polític en favor d'una arquitectura de convivència i per al treball pedagògic i organitzatiu en favor del lliurepensament.
Sintonia total. Ara el compromís és traslladar les conclusions de la conversa a les tres organitzacions. Hi ha moltes coses a fer i molt camí per córrer. El col·lapse aparent amb el que anem a la reunió no és tal i ara cal plasmar-ho en les estratègies de la Fundació Ferrer i Guàrdia, de l'MLP i de la Lliga per la Laïcitat, a partir dels propis processos i ritmes de treball. Entendre la diferència entre laïcitat política i filosòfica és clau.
Seguirem sent tres per a dues. Què divertit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada