23 de juny de 2011

Fa 15 anys que estic afiliat a CCOO

Aquest any fa 15 que estic afiliat a les Comissions Obreres de Catalunya. La meva afiliació ha estat sempre una qüestió de compromís i de suport al projecte sindical de classe que representa. Hi ha molta gent que critica els sindicats, alguns tenen el privilegi de fer-ho des de les tertúlies i altres altaveus que promou i articula el capitalisme salvatge. Són l'hegemonia instal·lada que intenten derrotar a quasevol peu un pilar de la democràcia.

Hi ha molta gent que consumeix sindicat pels seus serveis i recursos, ja em sembla bé, qualsevol projecte que vulgui salvaguardar els interessos d'un col·lectiu, en aquest cas la classe treballadora, ho ha de fer a partir de la política (interlocució) però també oferint eines als seus membres (serveis). D'aquesta conjuntura hi ha qui ha fet bandera dient que els sindicats estan burocratitzats i constitueixen una bona pràctica de clientelisme. Crítiques tendencionses articulades per la dreta i alguna part de l'esquerra desorientada que probablement m'assenyalen avui com a còmplice amb aquest post d'un nostalgi defensor d'estructures decimonòniques. Que s'hi posin fulles.

La única cosa de la que em queixo dels sindicats és de la vigilància intensiva -i cansina- que fan els amics de CCOO dels amics de la UGT i viceversa. Però com qualsevol ram, no? Visca CCOO, visca el sindicalisme de classe, visca la classe treballadora. Segueixo creient que els sindicats constitueixen instruments indissociables a la recerca de la igualtat, la llibertat i la fraternitat. Vosaltres no?