Incomprensible dualitat del PSC

Mentre la Taula del Tercer Sector insta al Govern espanyol i les organitzacions del Tercer Sector a pactar un nou model de gestió del 0,7% de l’IRPF, el Congrés es dedica a rebutjar una moció per demanar l’acatament de la Sentència del Tribunal Suprem que obliga a transferir a la Generalitat aquests recursos. Sembla incomprensible que el Congrés hagi debatut i votat el compliment d’una sentència judicial i que, a més, alguns partits hi hagin votat en contra.

La dualitat de posicionament de sempre dels que tenen interessos contraposats a Barcelona i a Madrid.
Per una banda, les grans organitzacions estatals amb seu a Catalunya arrufen el nas amb aquests canvis perque veuen que una possible transferència faria perillar el seu estatus quo a favor d'entitats petites que actualment no hi accedeixen i que fan una feina d'acció social molt rellevant a pobles i barris del nostre país. A Catalunya fan un discurs a favor de la transferència però quan van a Madrid canvien el discurs de dalt a baix.

I per l'altra el PSC, incapaç de posicionar-se a favor dels interessos del teixit social de Catalunya i votar diferent al PSOE. Oportunitat perduda per al PSC que només havia de posicionar-se, tal com diu la Taula del Tercer Sector Social, a favor de pactar l’estricte compliment del que estableix la sentència del Suprem i alhora promoure la viabilitat futura de les organitzacions estatals del tercer sector que fins avui s’han vingut beneficiant d’aquests recursos.

Molt complicat reconnecar amb la societat amb aquests posicionaments incomprensibles en contra del federalisme i a favor de l'uniformisme. Es fa difícil respondre la pluja de mails que tinc a la safata d'entrada amb queixes més uqe raonables. 


Publicat a E-notícies el 24 de febrer de 2013

Almodóvar x Garzón

Assistents a l'acte de la Catalunya lliurepensadora

La llista d'assistents a l'Acte públic de la Catalunya lliurepensadora. Si vas ser-hi i no hi ets, avisa'ns que estem confeccionant el Memoràndum i ens agradarà que surtin totes les persones que ens vau acompanyar.

Felisa Pérez    ABD
Aida Leal    Acció Escolta de Catalunya
Anna Morancho    Acció Escolta de Catalunya
Ivan Ribera    Acció Escolta de Catalunya
Pili Lahoz    Acció Escolta de Catalunya
Oriol Timoneda    Acció Escolta de Catalunya / FCEG
Aina Vidal    Acció Jove de CCOO de Catalunya
Tània Pérez    Acció Jove de CCOO de Catalunya
Guillem Grau    Acció per la Democràcia
Octavi-August Grau    Acció per la Democràcia
Carles Viñas    ACPPJ
Laia Gabrulosa    AEISC
Andreu Espínola    AJEC
Eloi Cortés    AJEC
Jordi Solé    Alcalde de Caldes de Montbui
Pere Navarro    Alcalde de Terrassa
Alícia Fernández    Amic/ga de l'MLP
Antoni Garcia    Amic/ga de l'MLP
Cristina Gómez    Amic/ga de l'MLP
Dani Gimeno    Amic/ga de l'MLP
Dolors Besa    Amic/ga de l'MLP
Iker Guimaraes    Amic/ga de l'MLP
Ismael Gómez    Amic/ga de l'MLP
Lalo Plata    Amic/ga de l'MLP
Marco Schorlemmer    Amic/ga de l'MLP
Marta Cots    Amic/ga de l'MLP
MIquel Arnas    Amic/ga de l'MLP
Núria Bayó    Amic/ga de l'MLP
Núria Carmona    Amic/ga de l'MLP
Núria Hernández    Amic/ga de l'MLP
Oriol Bartomeus    Amic/ga de l'MLP
Paco Pérez    Amic/ga de l'MLP
Ramon Carrión    Amic/ga de l'MLP
Roger Revilla    Amic/ga de l'MLP
Sonia Muñoz    Amic/ga de l'MLP
Xavier Tort    Amic/ga de l'MLP
Glòria Hernàndez    Amic/ga de l'MLP
Noemi Ayguasenosa    Amic/ga de l'MLP
Alfonso B. Bolado    Arç cooperativa
Josep Maria Villena    Associació Diomira
Lidia Marimon    Associació Diomira
Jordi Pedret    Ateneu Popular Cerdà
Begoña Alberdi    Ateneus Laics
Bibiana Casado    Ateneus Laics
Carme Mata    Ateneus Laics
Dani Arellano    Ateneus Laics
Enric Benages    Ateneus Laics
Fidel González    Ateneus Laics
Gabriel Plana    Ateneus Laics
Jaume Moreno    Ateneus Laics
Ramon Ribas    Ateneus Laics
Albert Riba    Ateus de Catalunya
Dani Garcia Tenorio    Avalot - Joves de la UGT de Catalunya
Miky Aragón    CAB
Eli Fuentes    CAL - MLP
Jaume Pieres    CAL - MLP
Jordi Collado    CAL - MLP
Marc Enrich    CAL - MLP
Montse Piñol    CAL - MLP
Oriol Illa    CAL - MLP
Raimon Goberna    CAL - MLP
Santiago J. Castellà    CAL - MLP
Armand de Fluvià    Casal Lambda
Santos Félix    Casal Lambda
Gonzalo Candanedo    Casals de Joves de Catalunya
Helena Giner    Casals de Joves de Catalunya
Joan Montes    Casals de Joves de Catalunya
Marta López    Casals de Joves de Catalunya
Andrés Querol    CCOO de Catalunya
Esther Boixadera    CCOO de Catalunya
Joan Carles Gallego    CCOO de Catalunya
Pepin de la Rosa    CEESC
Víctor Albert    CISEC
Anna Collado    Confederació ECOM
Ricardo Ibarra    Consejo de la Juventud de España
Merche Garcia    Consell de l'Esplai de l'Hospitalet
Laura Muñoz    Consell de la Joventut de Barcelona
Pau González    Consell de la Joventut de Barcelona
Benjamí Aguilar    Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Javier Angulo    Conseller de Barcelona
Maria José del Caño    Conseller de Barcelona
Núria Bonet    Conseller de Barcelona
Jordi Petit     Coordinadora Gai-Lesbiana
Francisco Javier Fernandez    Creu Roja Catalunya
Elvira Duran   Cristianisme Segle XXI
Joan Coscubiela    Diputada al Congreso de Diputados
Assumpció Laïlla    Diputada al Parlament de Catalunya
Eva Granados    Diputada al Parlament de Catalunya
Hortènsia Grau    Diputada al Parlament de Catalunya
Neus Munté    Diputada al Parlament de Catalunya
Oriol Amorós    Diputat al Parlament de Catalunya
Joan Herrera    Diputat al Parlament de Catalunya
Albert Giralt    Encís sccl
Benet Cases    Encís sccl
Inés Giralt    Encís sccl
Manel González    Encís sccl
Amadeu Ribas    Ens de Comunicació Associativa
Ignasi Llorente    ERC
Joan Ridao    ERC
Marta Rovira    ERC
Chiqui Subirana    Escola Lliure El Sol
Lluís Coromines    Escola Lliure El Sol
Ruth Arcarons    Escola Lliure El Sol
Sergi Contreras    Escola Lliure El Sol
Raül López    Escola Lliure El Sol
Berta Mundó    Esplais Catalans
Jordi Crisol    Esplais Catalans
Pau Fuentes    Esplais Catalans
Jana Alentorn    Esplais Catalans
Alba Villanueva    Família Joffre
Gerard Villanueva    Família Joffre
Guillem Rovira    Família Joffre
Joaquim Villanueva    Família Joffre
Martina Rovira    Família Joffre
Elena Beltran    Família Joffre
Santi Caño    FCEG
Javier Garcia Bonomi    FEDELATINA
Ramon Cemeli    Federació de Moviments de Renovació Pedagògica
Toni Poveda    FEGLTB
Rosa Sans    Fundació Cipriano Garcia
Ferran Escoda    Fundació Ferrer i Guàrdia
Sandra Ballester    Fundació Ferrer i Guàrdia
Silvia Abad    Fundació Ferrer i Guàrdia
Txus Sanz    Fundació Ferrer i Guàrdia
Vicenç Molina    Fundació Ferrer i Guàrdia
Judit Vallès    Fundació Ferrer i Guàrdia
Joan-Francesc Pont    Fundació Ferrer i Guàrdia (soci fundador)
Carles Martí    Fundació Ferrer i Guàrdia (soci fundador)
Joan Ignasi Elena    Fundació Ferrer i Guàrdia (soci fundador)
Jordi Casanovas    Fundació Ferrer i Guàrdia (soci fundador)
Guillem Espriu    Fundació Ferrer i Guàrdia (soci fundador)
Xavier Ferrer    Fundació Ferrer i Guàrdia (soci fundador)
Isabel Salvador    Fundació Ferrer i Guàrdia (sòcia fundadora)
Isabel Ribas    Fundació Ferrer i Guàrdia (sòcia fundadora)
Josep Vall    Fundació Josep Irla
Esther Pano    Fundació Pi i Sunyer
Jordi Miralles    Fundació Terra
Toni Reig     Generalitat de Catalunya
David Lizoaín    Joventut Europea Federalista
Pablo Faura    Joventut Europea Federalista
Marc Esteve    Joventut Europea Federalista
Javi López    Joventut Socialista de Catalunya
Gerard Gomez del Moral    Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya
Maria Bermejo    MLP-e
Ismael JIménez    Moviment d'Esplais del Vallès
Arantxa López    Oficina MLP
Erika Fabregat    Oficina MLP
Fabian Mohedano    Oficina MLP
Joffre Villanueva    Oficina MLP
Núria Galan    Oficina MLP
Jordi Bosch    Ómnium Cultural
Jordi del Rio    PSC
Josep Maria Sala    PSC
Lourdes Muñoz    PSC
Imma Moraleda    Regidor de Barcelona
Cristian Alcázar    Regidor de l'Hospitalet
David Altimir    Rosa Sensat
Irene Balaguer    Rosa Sensat
Rafa Villaró    Secretariat BarcelonaRadical.net
Àngels Guiteras    TETSSC
Toni Codina    TETSSC
Laura Pelay    UGT
Maria Freiría Santos    X-CAT

Monarquia o república de Montse Armengou avui a TV3

Avui la Televisió de Catalunya projecte el video Monarquia o República: Per molts, vivim el període democràtic més llarg i sòlid de la història de l’estat espanyol i la monarquia de Joan Carles I ha estat decisiva per consolidar-lo. El compromís del rei amb la democràcia i el seu paper clau en episodis com el 23-F han fet de la monarquia una institució ben valorada, per molts inqüestionable i fins no fa gaire intocable. Del regnat de Joan Carles s’ha dit que era una “república coronada”, una manera d’expressar el suport que el monarca ha rebut de partits tradicionalment republicans, com el Partit Comunista i el PSOE. Un ampli espectre polític, que va de la dreta a l’esquerra, passant per una part del nacionalisme català, considera que la monarquia és garantia d’estabilitat i continuïtat. O dit d’una altra manera, prefereixen un rei neutral i sense poders que un president de la república vinculat a un partit. Però també hi ha sectors que es declaren republicans i que creuen que darrere de la imatge amable i “campechana” de Joan Carles I s’amaguen aspectes que no es volen aclarir: sabia, el rei, les intencions colpistes del 23-F? Ha participat en fosques operacions financeres que han incrementat la seva fortuna? Els seus afers privats o els de la seva família han acabat repercutint en les arques públiques? Aquests grups opinen que, després de la mort de Franco, s’havia d’haver preguntat al poble espanyol si volia monarquia o república, el sistema legalment escollit el 1931 i enderrocat pel cop d’estat militar. Creuen que s’ha exagerat el paper del rei durant la Transició i que la democràcia hauria arribat igualment després de la mort del dictador perquè era el que el poble desitjava i pel que havia lluitat. Per ells, la III República és un deute històric.

Carta de presentació de candidatura a Secretari general MLP

Benvolgut membre del Presidium,

Em plau fer-te arribar quatre paraules amb l'objectiu d'explicar-te i formalitzar que, a petició del Santi Castellà i d'altres dirigents de l'MLP, he optat a presentar-me a ocupar la Secretaria general que deixa, gairebé 9 anys després de la seva elecció per primer cop, l'amic i referent Joffre Villanueva.

No ha estat una decisió fàcil ja que havia assumit que el tàndem que hem format els darrers anys seria fins el final, però les circumstàncies a vegades et porten a canviar decisions preses amb anterioritat.

Crec fermament que el Moviment Laic i Progressista ha fet una feina espectacular per a la vertebració d'entitats socials vinculades principalment a l'educació popular i que necessàriament ha de fer un pas endavant i assumir el lideratge del conjunt d'organitzacions i persones lliurepensadores del país.

El meu paper en els propers mesos serà de contribuir a construir aquest nou escenari donant suport a la Fundació Ferrer i Guàrdia en l'impuls de la Crida a la Catalunya Lliurepensadora. Alhora no es poden oblidar les funcions que he desenvolupat fins ara de facilitar el treball de les entitats i donar seguretat als projectes associatius de la coordinadora a través de la formulació de l'estratègia política com a lobby i la interlocució institucional.

El repte de substituir al Joffre Villanueva és meravellós i des d'aquí vull deixar clar que la meva tasca anirà a consolidar gran part del seu llegat intel·lectual i polític. També assumeixo que aquesta nova funció requerirà per la meva part un canvi substancial ja que no és el mateix fer d'1, que fer de 2 o fer de 3. Assumeixo el repte també de créixer com a persona en aquesta nova etapa, tal com promou el mètode escolta i també el francmaçònic. 

Aprofito també per fer-te saber que comunicaré en breu la mesa dimissió al capdavant de l'Escola Lliure El Sol, amb l'objectiu de buscar una persona que assumeixi la presidència en els propers dies.

Espero poder compartir l'anàlisi sobre la coordinadora, la situació de la conjuntura social i política en els propers dies i seguir treballant plegats per arribar a moltes més persones i entitats, raó principal de la creació del Moviment Laic i Progressista.

Fabian Mohedano

Barcelona, 1 de febrer de 2012

Vine al Planeta SKUES!

Ahir vaig rebre aquesta nota al meu correu. Impossible resistir-se a assistir...

 VINE AL PLANETA SKUES!

Astrònoms de prestigi asseguren que aquest planeta va aparèixer gràcies al naixement d’un nou cos estel·lar a l’Univers Escolta. Va ser el 2 d’agost del 1969 quan una inesperada col·lisió de quatre cometes va crear un nou sol, una nova estrella en forma d’ocellot que il·luminaria amb força la fins aleshores fosca Galàxia de Sants. Aquell nou astre se l’identificaria inicialment com AE Skues (Astre Energètic Skues). Diferents gasos i nombrosos fragments rocosos van sorgir d’aquell important xoc i, al cap de poc temps, alguns d’aquests elements van fusionar-se a l’espai sideral creant una massa rocosa de dimensions considerables que lentament va començar a orbitar al voltant de l’AE Skues. Havia nascut un nou planeta: el Planeta Skues!

Les tecnologies aeronàutiques més avançades van permetre ràpidament poder-hi viatjar, però aquella descoberta va suscitar molt poc interès. Només uns quants van sentir-se atrets per la novetat. Els mateixos que, després de la seva primera experiència, en van tornar realment entusiasmats. Explicaven que en aquella atmosfera s’havien sentit molt a gust, que s’hi respiraven aires de joventut, de compromís, d’amistats retrobades, de bons moments viscuts... De seguida van adonar-se que allò no era fruit de la casualitat i que els unia un mateix vincle: haver treballat activament durant un període de temps en la incandescència de l’astre solar. Ara, any rera any, organitzen un viatge tots junts pels voltants del 22 de febrer, data en què l’atmosfera del Planeta Skues esdevé més pura.

Per tot això, els qui avui fem que aquest astre encara cremi amb molta energia, el ConselI d’Agrupament, ens agradaria comptar amb tu per fer plegats un viatge de curta durada al Planeta Skues. Aquí et donem les coordenades necessàries per arribar al punt de sortida:

Data:            dijous 23 de febrer de 2012

Hora:           20:00h

Lloc:            HONKY TONK Blues Bar

                    (c. Finlàndia, 45 – al costat de la plaça de Sants)

Durada:      1h / 1:30h

Viatgers:    caps i ex-caps de l’AE Skues

Modalitat:   plaer/informal (prendre una copa, un refresc...)

Motiu 1:      trobada

Motiu 2:      celebració de la Diada del Pensament Escolta

Material:     bon humor

Nota per a viatgers despistats: Planeta Skues substitueix el Sopar del Pensament Escolta que tradicionalment organitzava el Consell d’Agrupament convidant els ex-caps de l’AE Skues.

Per saber quantes persones emprendrem el viatge, agrairíem que confirmessis la teva assistència a skues@accioescolta.org

L'escoltisme i el fracàs de l'Església catòlica

Molt en temo que les intencions del bisbe de Solsona de fer que l'escoltisme esdevingui un instrument al servei de l'Església Catòlica es planteja una quimera, tal com vaig escriure aquí. Ningú ha estat capaç d'instrumentalitzar l'escoltisme creat per l'anglicà Robert Baden-Powell a Anglaterra fa poc més de 100 anys. El seu origen protestant li atorga al mètode una força original que, transcorregut un segle, em sembla complicat de canviar.

El mètode escolta aposta per la lliure interpretació de la vida, dels símbols, del compromís. Cap organització ha pogut apoderar-se de la seva vocació emancipadora. L'escoltisme beu del calvinisme i aposta per l'ètica de l'esforç i del treball individual. Malgrat els esforços del kumbaisme i la seva cortina de fum de subsumir l'individu en el col·lectiu i allunyar-lo del poder i de la política aquests dos principis continuen presents en el mètode.

A Xavier Novell, bisbe de Solsona, caldria recordar-li que Baden-Powell escriví en un dels punts de la Llei que l'escolta és amic de tothom i germà de qualsevol escolta sense distinció de creença, raça, nacionalitat o classe social. Hauria de ser conscient aquest punt de la llei és present en una bona pila d'agrupaments a Catalunya que treballen l'espiritualitat no en un sentit religiós sino en un sentit experimental, vivint l'aquí i l'ara, en el sentit de transcendir en el temps. Amb la premisa que una societat laica és aquella que pot transcendir lliurement. En termes de Salvador Paniker, cada escolta es crea la seva religió a mida, de manera que pugui ser l'amo del seu propi castell interior.

L'escoltisme i el guiatge català està en un moment molt interessant en el que l'enfortiment de les estructures federals d'Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya poden concretar-se en l'articulació d'una veu única de l'Escoltisme català per primer cop des dels anys 30. A banda, cal tenir en compte, que des de 1922 que l'Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM) reclama l'existència d'una federació per país i Catalunya està donant passes ferms en aquest sentit. Les dues fractures al nostre país van ser en un escoltisme incipient el 1914 i posteriorment el 1945 de la mà de Mossèn Antoni Batlle quan funden els Minyons Escoltes i les Guies Sant Jordi en clandestinitat, abandonant a la seva sort els agrupaments laics. Però no és un fet aïllat, també ho va ser a França el 1921. Foren escissions intencionades i conscients de l'Església Catòlica.

L'aprenentge permanent a través de l'acció evita l'instrucció dogmàtica. En un moment de crisi i de desorientació com és l'actual, la dimensió espiritual ha d'unir a la joventut compromesa i no pas dividir-la. La secularització a Catalunya és inevitable i el creixement de la diversitat porta a cercar necessàriament propostes educatives obertes i plurals. Com diu Baden-Powell a Roverism to success, les opinions en matèria partidista o religiosa han de ser ofegades en la germanor escolta, ja que l'aposta és la pràctica de la tolerància i la promoció del lliurepensament de manera que permeti estudiar diversos aspectes d'una qüestió abans de decidir.

En definitiva, després de 40 anys de democràcia, es constata el fracàs de l'Església Catòlica per controlar els destins de la gran entitat de l'Escoltisme català. Anirem veient què passa en els propers mesos.

Publicat a E-notícies el 12 de febrer de 2012

Verticalitat iniciàtica i horitzontalitat democràtica en els partits polítics

Al llarg d'aquests dos mesos en els que sóc membre electe de la Comissió Executiva Nacional del PSC m'han plogut les felicitacions d'amics i coneguts. Moltes de les persones afegien a l'enhorabona una tímida pregunta sobre quin tipus de sustent econòmic acompanya la responsabilitat assumida. Em preocupa que s'identifiqui responsabilitats polítiques en els òrgans de govern d'un partit polític amb sou, és a dir, que s'associï política a professió. On ha quedat la idea que la militància política és una tasca voluntària? Si es perd el caràcter voluntari es pot perdre la dimensió altruista? I la transformadora? Què és doncs el que dona actualment sentit a la participació en política? Vull pensar que les conviccions i l'altruisme són les principals causes per les quals la ciutadania s'implica. Com ho és el fet de donar un sentit a les pròpies arrels coneixent i interactuant l'entorn al què hom pertany. Hi ha qui va més enllà i afegeix la dimensió de lideratge, és a dir, de ser capaç de dibuixar i marcar el camí cap a on anem, evitant que siguin altres que ho facin. Benvinguda sigui aquesta energia o capacitat per a qui la tingui. Malauradament resta en mans de pocs. Però la participació en política ha de servir per trobar el propi lloc al món, per tenir valors, per tenir l'esperança d'aconseguir alguna cosa a favor de la comunitat, de proposar-se cercar un cert virtuosisme, en definitiva, de donar un propòsit a la vida. Està bé la idea de Jordi Pigem que creu que per aconseguir un món millor és necessari desvincular la nostra identitat dels béns materials, dels que mai en tindrem suficient, i basar l'autoestima no en el fet de tenir sino en el fet de ser, desenvolupant una identitat més participativa, més fluïda, i més conscient de la nostra interdependència amb la resta de la realitat.

Com canviar la tendència en els partits? Haurien d'asumir el doble principi de verticalitat iniciàtica i horitzontalitat democràtica.

Verticalitat per a tots els nouvinguts, a través d'una invitació lliure a viure experiències polítiques, com una part del creixement personal. Cal evitar obligar a la gent a fer, a pensar, a dir el que no volen. Fan falta militants, simpatitzants, electors lliurepensadors. Els partits necessiten que cada militant pugui interpretar lliurement el que passa en el seu entorn, de manera que l'estructura del partit constribueixi a la formació progressiva d'un ideari propi en el marc d'una visió col·lectiva. Les tensions ideològiques o programàtiques s'han de viure en positiu, com a part del creixement de l'organització. Cal un equilibri entre el pensament interior de cada membre i l'estratègia col·lectiva, fomentant el dret a la discrepància, a l'objecció fins tot en alguns casos. D'aquesta manera afloraran els dirigents sensibles, observadors i autèntics que reemplaçaran la generació procedent de la Transició formada per dirigents de lideratge carismàtic i poc comprensius amb aquells que els hi agrada moure's en el moment de la foto.

En segon lloc els partits han de garantir també l'horitzontalitat que permeti el treball en xarxa, la creativitat, l'espontaneïtat necessària per trencar amb les estructures decimonòniques dels partits. Cal que l'horitzontalitat potenciï un camí orientat al treball constant, l'esforç permanent orientat més a la implicació en la societat que no en el partit. Per això cal comprensió i generositat de totes les persones que dediquen més temps a la vida interna cap a la xarxa de complicitats externa, tal com argumenta Joan Solana a l'entrevista a l'AVUI. L'ex-alcalde de Banyoles considera que les estructures que ha generat la democràcia ja no donen resposta a les necessitats dels ciutadans i que caldrien uns partits que no es tinguessin a ells mateixos com a finalitat.

En definitiva, cal recuperar la mística -no en un sentit religiós- sino experimental (Salvador Paniker), de manera que la vivència política iniciàtica pugui transcendir en el temps, de forma lliure. Fa falta menys vida pública de partit i més vida política íntima. El partits polítics en el segle XXI sobreviuran si són capaços d'ajudar a descobrir a cada militant, simpatitzant, elector com ser l'amo del seu propi castell interior i a fer un exercici crític sobre el que passa al seu voltant. A més, cal l'acció conjunta des de dins i des de fora dels partits. Des de dins facilitant racionalitat a partir de l'horitzontalitat. Des de fora, assumit la responsabilitat del compromís social que porta a participar de l'activitat política i la gestió de la cosa pública en les institucions a través dels partits.

Diada del Pensament Escolta, 22 de febrer

El dia 22 de febrer se celebra la Diada del Pensament Escolta i enguany tindrà lloc l'acte institucional d'Acció Escolta de Catalunya, "10 anys, 10 accions", amb motiu del 10è aniversari de l'associació. Els dirigents de l'entitat ens animen a assitir i ens fan saber que els hi agradaria molt compartir amb antics membres i amics aquesta data tant assenyalda per aquells que formem o hem format part part del moviment escolta arreu del món. Anotem-nos doncs la data en les nostres agendes: dimecres 22 de febrer a les 19:30h a la sala d'actes de l'UGT-Catalunya a Rambla de Santa Mònica, 10 (Barcelona). Ens diuen que cal confirmar assistència al correu accioescolta@accioescolta.org.

El nou PSC surt reforçat de Sevilla

El nou PSC surt reforçat del resultat de Sevilla. Hi ha qui volia treure conclusions abans del Congrés pensant que el PSC perdria el Congrés tant si guanyava la Carme Chacón com si perdia. Però després de la valoració que ha fet la Comissió Executiva Nacional l'endemà del Congrés demostra que el PSC surt reforçat internament de Sevilla, principament perque els dirigents comparteixen una visió semblant sobre les conseqüències de l'elecció de Rubalcaba a Catalunya i a Espanya. Compartir l'anàlisi és el principal element per dibuixar el futur com a organització. El nou PSC té clar vol contribuir de forma decidida a una oposició nítida i pedagògica a Madrid que permeti demostrar que la contrareforma popular és un retrocés per a l'estat. El PSC i el PSOE es necessitem tant com és vital per al socialisme europeu que el PSF i l'SPD guanyin les respectives eleccions a França i Alemanya.

El temps dels congressos s'acaba, la crisi no. Els congressos territorials que se celebraran en els propers dies donaran pas als processos de primàries i serà llavors on caldrà sortir al carrer i buscar l'opinió de simpatitzants i electors. Aquesta etapa sí que serà un test per saber si realment el nou PSC connecta amb la ciutadania i capta la seva atenció. El temps d'escollir delegats i de proposar esmenes s'esgota i el PSC ha de centrar-se en el full de ruta d'oposició ferma a Catalunya fent propostes que ajudin a la ciutadania. La seva proposta s'ha d'articular en donar forma a la proposta de pacte social, que sumi els diferents nivells administratius i els agents socials en un gran acord a favor de les persones.


El Pacte fiscal és bo per al desplegament del Pacte social. Qüestionar el pacte fiscal és absurd bàsicament perque aquest consisteix en fer la revisió de l'acord de finançament negociat entre el Govern d'Espanya de Zapatero i el Govern de la Generalitat de Montilla que curiosament acaba el 2013, just quan el President Mas vol presentar la seva proposta a Rajoy. Una altra cosa serà l'estratègia i l'arquitectura final del pacte basada en una visió federalista o del concert econòmic. Finalment, tenir clar a què es destinen els diners, la qüestió més rellevant de totes, és a dir la forma de finançar la proposta de pacte social.


Publicat a E-notícies el 7 de febrer de 2012

La cara més laica del PSOE

Aquesta era la informació més desitjada per les dues mil persones que esperàvem fumata blanca. Dues hores intenses d'espera per conèixer que finalment Alfredo Pérez Rubalcaba ha estat escollit Secretari general del PSOE, el partit germà del PSC, amb qui manté una relació més que fraternal. Desvetllat ja qui serà el líder del partit, ara queda conèixer qui formarà part dels òrgans federals. Amb atenció esperaré conèixer l'estructura orgànica i les diferents responsabilitats, per posar-me en contacte amb el meu referent en matèria de llibertats públiques i drets civils. Fins ara ha estat liderat per Pedro Zerolo, des de la Secretaria de Moviments socials, a qui vull felicitar el treball fet al llarg dels darrers anys. Se'ns ha girat feina i bona mostra d'això és que els dos candidats han parlat de laïcitat en les seves intervencions davant les contra-reformes anunciades pel Govern central. La mostra que és un tema que preocupa als dirigents socialistes és que l'Alfredo i la Carme s'han portat dues emotives ovacions quan han fet les propostes. Els dirigents estan farts de la manca de nitidesa del discurs i la indefinició en algunes qüestions vitals que consoliden l'hegemonia cultural com la separació Església-Estat. Per una altra banda, aquests dies he tingut l'oportunitat d'intercanviar opinió amb alguns dirigents socialistes espanyols i europeus. Destacaria la conversa amb Manuel Valls, candidat a les primàries, qui em va fer reflexionar sobre la deriva comunitarista dels moviments d'educació popular a França. La solidesa del discurs laic del Partit Socialista francès serà una de les claus de la propera campanya, tal com em fa fer observar. Un cop més, podem dir allò de Sempre ens quedarà París.

Esplac i Acció Escolta: La força d'una utopia

L'associacionisme educatiu lliurepensador està de celebracions. Esplais Catalans va nèixer ara fa tot just 30 anys i Acció Escolta de Catalunya en fa 10. Ambdues organitzacions sumen 120 esplais i agrupaments escoltes i constitueixen la base de l'associacionisme infantil de la Catalunya lliurepensadora. El seu projecte es basa en el compromís de 2000 joves que cada dissabte fan cau i esplai amb l'objectiu de fomentar el lliurepensament des de la ciutadania activa per assolir les més altes cotes de felicitat personal i pública.

Ara és el moment de generar nous espais per concretar aquesta articulació potent que existeix des de l'educació d'infants i des del compromís de gent jove que dedica part del seu temps als altres. És el moment de fer una crida a la Catalunya lliurepensadora amb l'objectiu d'articular una proposta política, social i econòmica de base científica i racionalista que persegueixi l'emancipació dels individus. Una crida a favor d'una revolució humanista, una tercera revolució industrial.