En el darrer segle les vagues han estat carregades d'una retòrica marxista contra l'opressió del patró. Ara la denúncia s'expressa en termes globals i cal denunciar la submissió d’Europa, els seus governs, les institucions comunitàries i les elits dirigents a les exigències dels mercats financers; és a dir, de les grans corporacions industrials i financeres. Això s’expressa amb polítiques antiutilitaristes contra la felicitat de les persones. Les propostes provoquen la ruptura del nostre model social de convivència, i amb polítiques de retallades, que suposen la reducció dels serveis públics i les polítiques socials així com un atac a la seva qualitat, en una campanya orquestrada pels poders econòmics que té com a objectiu la privatització d’aquests serveis públics i la seva mercantilització.
Aquestes polítiques regressives, en el marc de la crisi, empitjoren encara més la situació perquè generen més injustícies i una desigualtat creixent entre la ciutadania, i afecten, encara amb més duresa, les persones amb menys recursos, les que es troben en situació d’atur i, especialment, les dones, així com la gent jove, la gent gran i les persones migrades. Només han aconseguit que el consum es redueixi, que l’activitat econòmica continuï caient, que l’atur no deixi d’augmentar… I malgrat que es continuen destinant ajuts a les entitats financeres, el crèdit continua sense fluir a empreses i famílies.
A Catalunya, el Govern de la Generalitat està sent còmplice dels atacs a l'estat del benestar (principalment amb la reconversió del model educatiu i sanitari) i pretén tornar a responsabilitzar els treballadors públics de l’equilibri pressupostari, en comptes d'afrontar decididament la reestructuració de l'Administració pública en base a criteris d'eficiència i productivitat. A aquests atacs, s’hi suma l’anunci del Govern central d’eliminar o afeblir les llibertats públiques i els drets civils, com el dret de les dones a la interrupció de l’embaràs, el matrimoni homosexual o els drets de les persones immigrades. Una contrareforma en tota regla a la que cal sumar la darrera iniciativa del Govern central la reforma laboral inútil per crear ocupació, ineficaç per impulsar el creixement econòmic i injusta amb les persones treballadores, la més agressiva des de l’aprovació de l’Estatut dels treballadors el 1980 i des de la recuperació de la democràcia.
La Plataforma d'organitzacions socials plantegem algunes alternatives que probablement requereixen de noves estructures globals de governança:
— Reforma a fons de la política fiscal que faci aflorar el frau, augmenti la recaptació i obligui a pagar els qui més tenen
— Política de rendes que afavoreixi la redistribució de la riquesa i la faci més justa i equitativa, amb salaris justos i prestacions socials, i amb un esforç sostingut per acabar amb privilegis i combatre desigualtats
— Reforma del sistema financer per garantir el flux del crèdit a famílies i empreses, així com la protecció dels petits estalviadors
— Sistema de control dels preus que eviti especulacions d’intermediaris
— Política industrial que afavoreixi el canvi de model productiu i la reactivació de l’economia, optant decididament per la justícia mediambiental, revertint les polítiques industrials i energètiques nocives o insostenibles i promovent les energies renovables.
I perque crec que la fórmula per superar el moment de crisi és a partir d'aquestes propostes, jo sí faig vaga.
Article publicat a E-notícies el 23 de març
