3 de juliol de 2012

Autogovern, federalisme i dret a decidir

29 de juny de 2012. 9:38 h. i sota la mirada d'una cinquantena de persones espectants Montserrat Tura inaugura al Pati Maning de Barcelona les jornades sobre Autogovern, federalisme i dret a decidir organitzades per la Fundació Campalans, que en aquesta darrera etapa presideix Miquel Iceta. Sola a la taula fa una presentació citant, com no, a Pasqual Maragall i Jordi Solé Tura, per recordar l'origen de l'estat plurinacional que es configura amb la Constitució de 1978.
Tura entra al gra ben aviat i diu que ja al 1979 amb la creació de la llei del Tribunal Constitucional es trencà el consens sobre l'exercici dels drets individuals i la sentència de l'Estatut pateix les conseqüències en primera persona.
Es qüestiona perquè hi ha d'haver estructures inamovibles. Cita casos com Quebec, Escòcia, la reunificació d'Alemanya o el cas de Chèquia i Eslovàquia.
Adverteix que no es pot ser dogmàtic en matèria creixent de demanda de llibertat de les nacions. I afirma que res serà igual després de la crisi però tampoc després de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.
Tura demana no tenir por a les paraules i al debat de les idees. Creu convenient parlar sobre qüestions com el dret a decidir, la secessió, la independència, l'autoderminació, etc. Pensa que només reforçarem les estructures democràtiques des de la capacitat d'adaptació a les realitats canviants. No hi haurà satisfacció de desig si no hi ha jornades d'aquest tipus que permetin canalitzar demandes d'aquest tipus. Perque en major o menor mesura Catalunya vol i pot tenir instruments d'estat.
Comencem les taules, tot un dia per endavant amb acadèmics i altres cares conegudes.
Els debats se centren excessivament en lleis, sentències, casos, etc. Fa falta una segona part on es parli perquè s'ha arribat a aquesta hegemonia cultural del secessionisme, del sobiranisme, de l'indendentisme, del reclam al dret a decidir, a l'autoderminació...
Probablement entrar el primer dia a analitzar el combat cultural és massa pel body a Can PSC. Comencem per una visió democràtica i federalista de les qüestions constitucionals, legislatives. Però no eludim l'altra part, la que afecta a la pell de les persones. Cal descatar que pràcticament tots els ponents comencen la seva intervenció fent una reflexió sobre l'oportunitat del seminari i la necessitat dels partits d'esquerres i especialment el PSC a afrontar aquesta qüestió.
El debat està servit. Ha arribat al PSC i no marxarà fàcilment. No badem perque com diu en Juanjo López Burniol “Hi ha un temps per pensar i ara estem en el temps de decidir”.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Cuantos miembros de la castuza parasitaria comen de la tal Fundació Campalans? recursos que detraidos de los hospitales nos CUESTAN VIDAS, se pagan con MUERTOS !!!!! Quien paga los gastos de esa fiesta ?