23 de setembre de 2012

Punt d'inflexió a Can PSC

Punt d'inflexió en el moment que el PSC pren la iniciativa sobre la qüestió nacional presentant una moció a l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines, indret d'altra banda emblemàtic per al nou socialisme encapçalat per Joan Ignasi Elena. Sorprenentment CiU peca de tacticisme i passa a la defensiva votant en contra la realització d'un referèndum a favor de la federació o la secessió. Aquest error obre una petita escletxa en la proposta nacionalista titllada des de l'escena del 20s d'excessivament tacticista. L'aposta per la radicalitat democràtica és la millor forma de defensar Catalunya ara per ara des del PSC. Pere Pladevall, l'alcalde i destacat membre d'Avancem demostra que és possible un discurs il·lusionador, emancipador i coherent.
Punt d'inflexió amb la reaparició del duet Ros-Bustos, sobretot per les declaracions de l'alcalde de Sabadell en les que defineix al PSC com un punt de trobada de federalistes, de confederalistes però també, d'independentistes. Bustos és coneixedor com a secretari de política municipal de la realitat municipal socialista diversa i plural del país. Aquest nou vell frame amb el que el PSC es presenta podria tenir conseqüències en la formulació del programa electoral. L'ambigüitat podria tornar a ser aliada del PSC, una posició que li permetria guanyar temps en funció si PSOE i el Gobierno de España mouen o no fitxa i aposten per un nou pacte constitucional (poc probable, de moment).
Punt d'inflexió quan en la primera intervenció a Els Matins de TV3 el nou president del grup parlamentari socialista, Xavier Sabaté, demana “el més aviat possible la celebració del referèndum”. Aquesta intervenció entronca amb el que el propi Sabaté havia escoltat a Sant Feliu de Codines de la mà de la gent d'Avancem.
Punt d'inflexió amb la participació de CCOO i UGT l'11s i els diferents articles i intervencions de Joan Carles Gallego i Pepe Àlvarez en defensa desacomplexada dels diferents drets a decidir: en l'ambit social i també nacional. Són els sindicats qui amb la Plataforma Prou Retallades volen impulsar una consulta sobre els ajustos. Va ser presentada abans de l'estiu a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert.
Punt d'inflexió, en definitiva, en l'orientació dels debats formals i informals a les files socialistes després de tres dies que canvien la història de forma sensible: l'11 s (Diada Nacional), el 16s (Rubalcaba a la Festa de la Rosa) i el 20s (Mas a la Moncloa) i que demostren que aquesta organització és viva i que la seva raó de ser és sumar perque ho porta en la seva gènesi recollida al Pacte d'Abril de 1978.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Realment et creus el que escrius?
Llegia atentament, però quan he arribat a la suposada "data històrica" que suposa la participació de Rubalcaba el dia de la rosa, no he pogut evitar riure.

Anònim ha dit...

Saluditos al compi Carad Rovira y al bachiller Montilla y demas mentes preclaras del tripartito. Las felonias se pagan con DECADAS de ostracismo cuando no la deesapareccion del partiducho cual UCD !!!