15 de desembre de 2013

SÈRIE FELICITAT: Filosofia i felicitat


L'utilitarisme és la teoria que converteix la utilitat (entesa com felicitat o benestar) en l'únic criteri de felicitat. Es tracta d'orientar l'acció a aconseguir" la major felicitat per al major nombre". I per "felicitat "s'entén el plaer i l'absència de dolor, mentre que la "infelicitat" és el dolor i la privació del plaer. Però, com definir la "felicitat del major nombre"? En aquest punt les teories de Mill i de Bentham divergeixen: Per Bentham la felicitat està vinculada a la quantitat de plaer. És, doncs, una concepció aritmètica, agregativa. Per a Mill, per contra, l'important és la qualitat dels plaers, per això els plaers de l'esperit són més importants que els del cos, i és preferible ser "un Sòcrates insatisfet" abans que un porc satisfet. Una altra diferència bàsica entre Mill i Bentham es troba en el paper de la felicitat. Per a Bentham considera que la felicitat de l'individu s'identifica amb els interessos de la humanitat. Anar contra la satisfacció d'un desig individual és anar contra la humanitat de la que aquest individu forma part per que tota satisfacció ha de ser considerada imparcialment com dotada del mateix valor. Per això de vegades se l'identifica amb l'utilitarisme individualista. Per a Mill, en canvi, donat l'estat actual de les nostres societats, s'ha de distingir entre la satisfacció purament privada i el bé públic. Certament s'ha de treballar per reduir la diferència entre tots dos, però mentrestant, el sacrifici d'un individu pel bé públic ha de considerar la virtut més alta. D'aquí que es designi seva posició com utilitarisme altruista. (Alcoberro: Internet).

Cap comentari: