Montserrat, 7 de maig de 1989. 25 anys de la GEC

Estem a les portes del 25è aniversari de la fundació de Germanor Escolta de Catalunya. Per als qui vam ser com a adolescents ens produeix una mena de vertigen provocat per l'inexorable pas del temps. 'Quatre agrupaments d'aquí' van decidir impulsar un nou projecte educatiu i associatiu escolta, tres dels agrupaments procedient d'Escoltes Catalans i un quart de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. Tots quatre de Barcelona. Després d'aquell 7 de maig a Montserrat, l'associació va anar creixent fins arribar a ser onze agrupaments. Hi van pertànyer un total de 15 agrupaments al llarg de la seva història. La seu estava al carrer Nàpols de Barcelona, de propietat, amb un esforç titànic per part dels agrupaments per tenir patrimoni. Vam tenir escola de formació pròpia reconeguda per la Generalitat de Catalunya cap al final. Fèiem reunions de branques i vegueries un cop al mes, fèiem trobades de branques i sortida Sant Jordi un cop l'any, tots junts. El nivell de cohesió va arribar ser brutal. D'aquell època és la parella amb la que visc i amb qui hem construit una família. N'hi ha d'altres. Amb el canvi de mil·leni, una nova generació de joves formats totalment ja a la GEC vam assumir les màximes cotes de responsabilitat, i vam impulsar l'entesa amb altres organitzacions escoltes i fruit d'aquelles converses va sorgir la possibilitat de crear Acció Escolta de Catalunya l'any 2001. Ara mirat amb perspectiva aquella etapa va ser meravellosa. L'AE SKUES al qual jo vaig pertànyer no s'explica sense la història de l'AE Sant Jordi, l'AE Roland Philipps o l'AE Apel·les Mestres'71 i dels que van venir després. Tenim temps de preparar una celebració com cal. Tots els que vam passar hores a Nàpols li devem un homenatge a la GEC. També li deu l'escoltisme català, probablement sense l'aportació el procés de la FCEG no seria on és.

Migdiada: dret o costum?

Arrel de l’article del New York Times en portada sobre els costums espanyols de fer ‘siesta’ i sopar a les 22, els mitjans han aprofundit aquesta setmana en la necessitat de la reforma horària, en aquest cas a partir del debat sobre la idoneïtat o no de fer migdiada.

Diuen els experts que la migdiada pot ser beneficiosa entre 20-30 minuts ja que respon a una necessitat fisiològica. Per altra banda, hi ha estudis que diuen que fins i tot pot millorar la productivitat, estimular la creativitat i reduir l’estrès.

El debat no és tant si la migdiada o ‘siesta’ és beneficiosa o no. La qüestió és que a les metròpolis les persones no la fan, en part pel ritme accelerat que impera a les ciutats. Ara bé, continuem dormint una hora menys que la resta d’europeus segons Eurostat. Això vol dir que no descansem tot el temps que hauríem

Hem de canviar l’organització del dia. Apostar per un bon esmorzar abans de sortir de casa, suprimir el de les 11, dinar a les 13 i sortir a les 17-18. Això ens permetrà avançar els temps social i personal i anar a dormir més aviat, la clau de volta de tot plegat.

Què és o hauria de ser la migdiada? Un dret a conquerir o un costum a conservar? Curiosament, a Xile el descans és regulat per llei laboral, a Xina el xiu-xi  és protegit per la Constitució, els japonesos acostumen a instal·lar sales de repòs als centres de treball...

Al final, el secret de tot plegat està en els hàbits que han de ser més saludables: dormir les hores que toquen, una dieta sana, pràctica d’esport, reducció del consum tabac i fins i tot migdiada. Per què no?

El empleo / The employment (2008)

En marxa la Iniciativa per a la Reforma horària a Catalunya per caminar cap a uns horaris més cívics i racionals

L’acte ha comptat amb la participació d’un 100 de persones d’institucions públiques, teixit social i productiu, agents socials, mitjans de comunicaciói entorns acadèmics vinculats a la recerca en usos del temps.

L’acte ha començat puntualment a les 9:15 h presidit per un temportizador que marcava a una de les pantalles 60:00 minuts. S’ha iniciat amb una tertúlia dirigida per Rita Marzoa i en la que han participat Ferran Rodés (empresari) i Núria Ribó (periodista). Ambdós han treballat fora de Catalunya molts anys i han exposat la seva visió sobre els nostres horaris i els de la resta del planeta.

Immediatament han intervingut les 11 persones expertes promotores que han interpretat les reflexions prèvies de la tertúlia: Sara Berbel, psicòloga social i experta en polítiques de gènere, Salvador Cardús, professor [Universitat Autònoma de Barcelona], Lluís Casado, consultor [Grupo Mediterráneo Consultores], Núria Chinchilla, professora [IESE Business School], Josep Ginesta, treballòleg [Grupo Empresarial Ribé Salat], Elvira Méndez, directora general [Associació Salut i Família], Sara Moreno, professora [QUIT - Universitat Autònoma de Barcelona], Jordi Ojeda, professor  [Universitat de Barcelona], Mercè Otero, professora jubilada [Ca la Dona], Cristina Sánchez, professora [Universitat de Girona], Esther Sánchez, professora [Universitat Ramon Llull - ESADE]. Finalment, Ignasi Buqueras, president d’ARHOE i Fabian Mohedano, promotor de la Iniciativa han tancat l’acte.  Puntualment quan el temporitzador ha acabat l’acte s’ha donat per finalitzat.

A la fila zero hi havia presència de Neus Munté, consellera de Benestar social i Família i Víctor Cullell, director general d’Anàlisi i Prospectiva; Mercè Conesa, vicepresidenta de la Diputació de Barcelona; Irma Rognoni, regidora d’usos del temps de l’Ajuntament de Barcelona; Almudena Almagro, regidora d’usos del temps de Terrassa; Carles Duarte, president del CONCA; Ramon Terrassa, secretari general d’Acció Cívica; Montse Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones; Arnau Queralt, director del Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible; Miquel Calçada, comissionat del Tricentenari; Maria Àngels Pujols, secretària general del Consell de Relacions Laborals de Catalunya; representants de CCOO, UGT, CECOT, PIMEC i Foment del treball, així com altres representants d’altres actors rellevants per a la reforma horària del món educatiu, del comerç, de l’empresa, de l’acció social, dels col·legis professionals i dels grups parlamentaris de CIU, PSC i ICV-EUiA.