20 de febrer de 2014

Migdiada: dret o costum?

Arrel de l’article del New York Times en portada sobre els costums espanyols de fer ‘siesta’ i sopar a les 22, els mitjans han aprofundit aquesta setmana en la necessitat de la reforma horària, en aquest cas a partir del debat sobre la idoneïtat o no de fer migdiada.

Diuen els experts que la migdiada pot ser beneficiosa entre 20-30 minuts ja que respon a una necessitat fisiològica. Per altra banda, hi ha estudis que diuen que fins i tot pot millorar la productivitat, estimular la creativitat i reduir l’estrès.

El debat no és tant si la migdiada o ‘siesta’ és beneficiosa o no. La qüestió és que a les metròpolis les persones no la fan, en part pel ritme accelerat que impera a les ciutats. Ara bé, continuem dormint una hora menys que la resta d’europeus segons Eurostat. Això vol dir que no descansem tot el temps que hauríem

Hem de canviar l’organització del dia. Apostar per un bon esmorzar abans de sortir de casa, suprimir el de les 11, dinar a les 13 i sortir a les 17-18. Això ens permetrà avançar els temps social i personal i anar a dormir més aviat, la clau de volta de tot plegat.

Què és o hauria de ser la migdiada? Un dret a conquerir o un costum a conservar? Curiosament, a Xile el descans és regulat per llei laboral, a Xina el xiu-xi  és protegit per la Constitució, els japonesos acostumen a instal·lar sales de repòs als centres de treball...


Al final, el secret de tot plegat està en els hàbits que han de ser més saludables: dormir les hores que toquen, una dieta sana, pràctica d’esport, reducció del consum tabac i fins i tot migdiada. Per què no?