20 de juny de 2014

Devorar els fills

El 29 de març, en aquest mateix diari, vaig reclamar la necessitat de “matar el pare” per part dels joves dirigents socialistes i assenyalava a Collboni, Parlon i Elena com a les peces clau per portar-ho a terme. Tres mesos després, presenciem com són els pares que s'empassen els fills en una setmana increïble, com si es tractés de la revisió postmoderna d'una tragèdia grega.
De fet, fa recordar aquell quadre del cèlebre pintor Francisco Goya en què Saturn es menja el seu fill. I és que el PSC ha estat capaç d'empassar-se una generació sencera de joves dirigents. En el quadreChoronos es menja els fills de la seva dona, Rea, per por de ser destronat algun dia per un d'ells. Una metàfora fantàstica de la no acceptació del pas del temps. Un pas del temps que tampoc volen veure a Nicaragua els Sala, Iceta, Zaragoza o Obiols.
El panorama per al PSC és tràgic, però deixem-lo que faci el seu camí. Mirem el futur. És el moment de construir un nou projecte polític socialista generacional que doni resposta a la Catalunya que ve i que vol viure en llibertat.
Avancem està cridat a ser una de les referències en la reconstrucció de l'espai socialista. La coherència i, sobretot, la fortalesa que ha mostrat en els darrers dos anys ha de ser ara una virtut necessària per posar en pràctica la generositat que requereix el moment. Qui és generós sempre genera alegria. I l'alegria i l'optimisme són cabdals en aquests mesos vinents per al nostre país. L'assemblea del 28 de juny a Sant Feliu de Codines és un bon punt de partida.
La reconstrucció requereix d'alguns ingredients imprescindibles. En primer lloc, la complicitat màxima amb Nova Esquerra Catalana per a la reconstrucció, plegats, del socialisme català. En segon lloc, el reconeixement del lideratge de Joan Ignasi Elena. I finalment, a les portes d'unes eleccions municipals clau, l'impuls d'una política d'aliances locals que permetin plantejar alternatives municipals de progrés, superant les fórmules conegudes en els primers 35 anys d'ajuntaments democràtics.
Les oportunitats són fora, i sobretot després de la diàspora. Ara bé, el nou començament no pot fer-se sobre el ressentiment d'allò que no va funcionar. No podem estar pensant en la imatge que ens produeix el quadre de Goya. Cal que dibuixem un futur amb una motxilla de colors plena de llibres –per llegir, és clar–. En temps rellevants és necessari cercar les claus per construir un projecte liberal i progressista, d'arrel llibertària, radical, reformista. I en temps de relleus, sobretot cal crear les condicions objectives per tal que un dia no molt llunyà apareguin nous lideratges que comportin de nou allò de matar el pare. Acceptar-ho forma part del cicle vital i polític.

Publicat a ElPuntAvui el 20 de juny de 2014.