7 de gener del 2016

Els nous propòsits i el nostre temps

Comencem un nou any i tots nosaltres, les organitzacions en les què estem implicats laboralment o associativa i la societat en general es planteja nous propòsits. Les organitzacions ho plantegen a partir de documents estratègics. La societat ho acostuma a fer amb acords, lleis o mesures de govern. Les persones aprofitem el canvi d’any per formular-nos nous propòsits, noves fites.

És en els darrers dies de l’any i fins tot aquests dies d’inici del següent en el que escrivim llistes a la nostra ment sobre què volem canviar, què volem aconseguir. És evident que triomfarà aquell que sigui realista i es proposi objectius factibles. Fer una llarga llista de res servirà, potser el més recomanable és que no siguin més d’una desena de propòsits –que ja serien molts-.

Per tal que un propòsit esdevingui un objectiu assolible cal que el concretem, tant en el temps com en la recerca de fórmules que ens ajudin a fer més fàcil la seva viabilitat. Molts d’ells requeriran d’un temps determinat, per tant de l’encabiment en la nostra organització horària quotidiana. Tenir clar la distribució i ús del temps és fonamental. Seria estúpid proposar-nos coses que d’antuvi sabem que no tindrem temps per portar-les a terme. També és cert que una bona educació en el temps de vida quotidiana ens ho farà més fàcil. El problema és que en el nostre país no hem estat educats per tenir cura del nostre temps.

Hem esperat fins l’1 de gener per impulsar els nous propòsits. Ara no es pot dilatar en el temps prendre les decisions operatives. Si comencem a donar voltes és molt probable que finalment no aconseguim allò que ens hem proposat. Posar fil a l’agulla i fer operatiu l’objectiu vol dir definir les petites fites, els mitjans que farem servir i com anirem avaluant si aconseguim allò que ens proposem. Ningú com cadascú de nosaltres per conèixer què podem fer i la nostra manera de fer. També serà clau disposar de la xarxa de suport per aquests nous començaments: família, amics, etc. A ells també cal implicar-los en els teus objectius, perquè comprometent-los a ells està fent-ho hom mateix.


Ara bé, el que és més rellevant és tenir clar perquè estem plantejant el canvi. Hem d’interioritzar el benefici. La motivació arribarà si som capaços de visualitzar els guanys en el temps. Per exemple, canviar de feina ens portarà potser més diners, més reconeixement, més temps per a la vida personal. Fer esport ens ajudarà a sentir-nos millor i rebaixar pes i estar més forts mentalment. Estalviar ens ajudarà per tenir un calaixet per imprevistos i no haver de patir. Tot el que ens proposem té una explicació i aquesta ens ajudarà clarament a arribar al nostre propòsit.


Publicat a El Diari del Vallès, el 8 de gener