“La veritable conquesta sindical seria esmorzar a casa,
dinar a la feina i plegar a les 15:10 h”
Coincidint
amb el 30è aniversari de l’ingrés a la Unió Europea, continua havent-hi
reductes on encara no s’hi ha assolit la integració, com en el cas de la
distribució horària. Un aquest escenari que, malgrat tot, podria tenir les
hores comptades (literalment) gràcies a la Iniciativa per a la Reforma Horària.
Darrere d’aquesta acció, s’amaga la determinació de Fabián Mohedano i Morales
(Barcelona, 1975), treballòleg, emprenedor social i diputat de JxSí al
Parlament de Catalunya. Amb una formació centrada en l’àmbit empresarial —al
seu currículum figuren un màster en Mediació i gestió de conflictes en el
treball per la Universitat de Cadis (2011), un MBA-Executive (2008) i la llicenciatura
en Ciències del Treball (2010) per la UAB, i un postgrau en Consultoria de negocis
(1999) i una diplomatura en Relacions Laborals (1998) per la UPF—, Mohedano
convida a convertir el rellotge en un aliat per a guanyar en salut, qualitat de
vida i productivitat.
Aquesta
és la pregunta que tothom es fa: per què tenim uns horaris tan diferents amb
relació a la resta d’Europa?
Hi ha tres factors que ens han portat
a aquest escenari. En primer lloc, som fora del fus horari que ens correspon.
Això no és determinant, però, ja que aquesta situació també es dóna a països
com França, Bèlgica, Luxemburg i Holanda, que no tenen aquest problema. En
segon lloc, som un país presencialista i amb horaris molt rígids. De tota
manera, no hem d’oblidar que també ho són Itàlia i Grècia, i aquests territoris
tenen horaris endreçats. La veritable raó, per tant, serien les dinàmiques de
pluriocupació i de fer hores extres a la feina durant els anys seixanta.
Res
de nou, doncs.
Així és. Quan això va començar, vam
passar de dinar a les 13:00 h a fer-ho a les 15:00 h, després d’haver acabat la
jornada a la primera feina. Això feia que el marit, que era qui treballava,
tornés més tard a casa i sopés a partir de les 21:00 h. Per tant, el canvi
d’horaris va ser fruit d’un moment de desenvolupament i de gran creixement del
país, especialment a les àrees metropolitanes.
Iniciativa
per la Reforma Horària va néixer el gener del 2014 per intentar tornar-hi a la
situació inicial. Com es va gestar el projecte?
Per a entendre’ns, vaig ser-ne l’alma mater. Vaig analitzar totes les persones
que havien dut a terme recerca, activitat política i accions d’associacionisme
relacionades amb els bancs de temps i vaig aplegar-les. Aquesta iniciativa té
dos punts forts: d’una banda, és una acció social, que recull els coneixements
i la trajectòria de molta gent, i de l’altra, és molt plural, tant des del punt
de vista de l’orientació política dels integrants com pel que fa al sector on treballen.
De fet, hi participen metges, psicòlegs, cronobiòlegs, treballòlegs,
economistes, enginyers... Això ajuda a abordar el canvi d’horaris des d’una
perspectiva integral.
Aviat
s’hi va afegir Govern català, tot creant-ne un grup de treball. Quin ha estat
el resultat?
Comptar amb el suport institucional havia
estat el nostre objectiu des del començament. Nosaltres ens havíem fixat
l’objectiu d’impulsar el projecte, però havien de ser les institucions les que
ho portessin a terme. Amb la participació del Govern, vam aconseguir que aquest
grup motor, nascut d’una iniciativa social, hagi esdevingut un consell assessor
institucionalitzat.
Per
a quan es preveu l’aprovació de la llei de racionalització dels horaris?
Vam establir tres etapes per a assolir
el nostre objectiu: un any per a la fonamentació de la proposta, que va ser el
2014; un altre per a sensibilitzar la població, com es va fer el 2015, i un
altre per a implementar la reforma per via parlamentària, que es tancarà el 31
de desembre d’enguany amb la promulgació de la llei. Està anant tot molt bé,
perquè la planificació s’està complint.
El
referent és la Unió Europea. Quins horaris plantegeu per a Catalunya?
No hi ha un horari tipus, però sí unes
tendències i hàbits en l’ús del temps que ens agradaria fomentar. De fet, hem
detectat que el comportament horari va amb dues hores de retard amb relació amb
Europa i, a més, no ens llevem molt més tard que la resta dels europeus. Per exemple,
a Europa es compra de 17:00 h a 19:00 h, i aquí, de 19:00 h a 21:00 h. D’altra
banda, mentre que el 50% de la població europea deixa de treballar a les 16:00
h de la tarda, aquí tenim un 46% dels empleats treballant a les 18:00 h de la
tarda, i un 10% a les 21:00 h. Això suposa que els nanos hagin d’invertir molt
de temps en activitats extraescolars, haver de retardar el prime time televisiu fins les 22:00 h i, en definitiva, perdre una
hora de son.
Fins
a quin punt això és perjudicial per a la salut?
Sopar molt tard o dormir poc afavoreix
el sobrepès i augmenta les possibilitats de desenvolupar una malaltia
cardiovascular, per exemple. Precisament, nosaltres hem fet aquest plantejament
per motius de salut, no pas per raons de conciliació laboral i familiar. Això ajuda
a conscienciar més la població.
Un
altre focus de conflicte és la mobilitat.
Som el cinquè país del món que més
temps esmerça per a anar a la feina, després de Corea del Sud, Japó, Estats
Units, Itàlia, i el que més accidents enregistra durant els desplaçaments al
lloc de treball. Això respon a què tenim una xarxa de transport públic poc
potent, recorrem massa al vehicle privat i fem fins a quatre desplaçaments
diaris.
Un
canvi d’horaris no només modificaria la distribució de la jornada laboral. En
quins altres àmbits incidiria?
Hi ha cinc focus principals: el teixit
productiu, que és el més important; l’escola, el lleure, el comerç i la funció
pública. En aquest darrer, volem establir que els funcionaris dinin entre les
12:00 h i les 14:00 h, fent servir els 20 minuts de pausa de l’esmorzar per a fer-ho.
En qualsevol cas, si aconseguim canviar els horaris del treball, aconseguirem
canviar tota la resta. I per això, la gent ha de sortir abans de la feina.
Per
a aconseguir-ho, cal la col·laboració de la patronal i els sindicats. S’hi
estan involucrant?
Fa anys que s’han adonat que això és
necessari, però no havien trobat la manera de materialitzar aquesta iniciativa.
Tot i que, a causa de la crisi econòmica, la seva prioritat són els salaris,
volem que ens ajudin a què la gent esmorzi a les 13:00 h, plegui abans de les
18:00 h i pugui sopar a les 21:00 h, que és quan el cos comença a segregar
melatonina [l’hormona que regula el rellotge biològic]. Els sindicats estan
preocupats pels torns de treball, però no pas pel desgavell que suposen aquests
horaris: per a molts, l’horari de 8:00 h a 15:00 h és una conquesta sindical,
però en realitat és un desastre. La veritable conquesta sindical seria esmorzar
a casa, dinar a la feina i plegar a les 15:10 h.
Quins
són els beneficis d’aquesta nova cultura horària per a l’empresa i el
treballador?
Tenir un horari flexible i saludable
ajuda a combatre l’absentisme injustificat. Si confies en el treballador, ell
et respondrà. Les empreses que no poden pagar molt poden incentivar els
empleats amb un salari emocional, consistent en un horari flexible que ajudi a
fidelitzar-los. D’aquesta manera, es reté el talent i es millora el clima a la
feina. És molt important que hi hagi un canvi en la manera d’entendre les
relacions laborals, perquè això ajudarà les empreses a ser més competitives.
Comporta
també una millora de la productivitat?
Sí, i això és fonamental, perquè la
productivitat al nostre país és molt negativa, fins al punt que estem a la cua
de la Unió Europea en aquest aspecte. Hem de tenir present que, per al 80% de
la població, la millor franja per a la resolució de problemes va de les 09:00 h
a les 13:00 h. Amb els horaris actuals, però, aquest període no s’aprofita
íntegrament, i això perjudica la productivitat.
Creu
que podria ajudar a organitzar més bé les càrregues laborals?
A nosaltres ens agrada parlar d’una humanització
dels horaris. Ens calen horaris que posin a la persona en el centre de totes
les decisions. Tots vivim 24 hores, però no tothom les viu igual. El fet de
disposar d’un poder adquisitiu que ens permeti delegar les tasques a assistents
domèstics fa que tinguem temps de lleure o que no puguem gaudir-ne. En
qualsevol cas, nosaltres treballem per a intentar que la gent guanyi temps de
lliure disposició després de treballar.
En
el cas del temps lliure, això sembla més complicat.
Dependrà de com gaudim dels nostres
moments de lleure i a quines hores. Convé crear espais de temps perquè la gent
pugui créixer. I per això, potser cal que no s’obrin tants centres comercials i
més museus i biblioteques.
Fins
al moment, s’han dut campanyes de sensibilització a Vilafranca del Penedès i,
recentment, a Prats de Lluçanès. Com han estat aquestes experiències?
A Vilafranca,
250 comerços van seguir horari europeu durant uns dies. Quant a Prats del
Lluçanès, vuit bars i restaurant van oferir sorteigs i altres promocions a
aquells clients que hi van esmorzar de les 08:00 h a les 09:00 h, hi van dinar
de les 12:00 h a les 14:00 i hi van sopar de les 19:00 h a les 21:00 h. Tot i
ser una població petita, de 2.500 habitants, la gent s’hi va bolcar.
Del
6 al 10 de juny, se celebra la Setmana dels Horaris. Quines altres iniciatives
de conscienciació s’estan duent a terme?
Estem
implementant proves pilot a empreses, ajuntament i entitats del tercer sector,
consistents a distribuir-hi una petita check-list.
En aquest llistat, convidem els empleats a respondre si treballen per
objectius, si acaben la seva jornada abans de les 18:00 h, si tenen horaris
flexibles o si gaudeixen de premis o compensacions en forma d’hores lliures. És
una tasca molt senzilla per a convidar a la reflexió, sense caure amb l’ISO ni
coses semblants.
“Sopar molt tard o
dormir poc afavoreix el sobrepès i augmenta les possibilitats de desenvolupar
una malaltia cardiovascular.”
“Som el cinquè país del món que més temps esmerça per a anar a
la feina, després de Corea del Sud, Japó, Estats Units, Itàlia, i el que més
accidents enregistra durant els desplaçaments al lloc de treball.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada