9 de juny de 2017

La Llei (non nata) de la Reforma Horària

Al llarg dels darrers 18 mesos hem treballat braç a braç set diputats de sis grups parlamentaris amb la missió de poder redactar una llei que facilités i accelerés la reforma horària. Finalment hem arribat a la conclusió que la via legislativa no assegurava els objectius plantejats. Analitzem els motius.
En primer lloc, el Parlament no disposa de competències en alguns elements clau. No disposem de competències en matèria laboral, en horaris comercials i en horaris audiovisuals. El tema laboral no és del tot rellevant però sí que ho és la liberalització absoluta de comerços i televisió. De què pot servir per a la salut i el benestar que majoritàriament la ciutadania gaudeixi de més temps si avança la seva sortida de la feina, si les botigues estan obertes fins a les vint-i-dues hores i l’hora punta televisiva és a les dues de la matinada?
En segon lloc, l’objecte de matèria, els horaris laborals, acostumen a ser debatuts i acordats a través de la concertació i la negociació col·lectiva. En aquest sentit, els agents socials van fer un pas endavant el setembre del 2016 amb la signatura de l’Acord per a l’impuls laboral de la reforma horària, avalada per Foment del Treball, PIMEC, FEPIME, CCOO i UGT.
En tercer lloc, perquè els agents socials ens han demanat en les múltiples compareixences realitzades en seu parlamentària que preferien i que veien més útil un gran acord social que no pas una llei. És cert que els canvis d’hàbits difícilment podran consolidar-se a través d’un cop de decret. Ens cal un instrument integral que permeti canviar la tendència actual.
De què pot servir per a la salut i el benestar que majoritàriament la ciutadania gaudeixi de més temps si avança la seva sortida de la feina, si les botigues estan obertes fins a les vint-i-dues hores i l’hora punta televisiva és a les dues de la matinada?
Des de la ponència conjunta hem fet un pas al costat amb l’objectiu de fer uns quants passos endavant. El Pacte per a la Reforma Horària ha de ser l’instrument de gestació i desenvolupament de la política pública entorn del canvi, serà els fonaments (assegurats en una base sòlida) a partir dels quals dissenyar mesures acceleradores que orientin el canvi.
En l’opinió pública havia calat que el resultat dels treballs de reforma es concretaven en una llei. I el fet que no hi hagi una llei podia donar la sensació de fracàs. Tot el contrari, disposarem d’un bon instrument que ens permetrà veure avenços en els propers anys. Algun dia mirarem enrere i serem conscients del salt qualitatiu que estem provocant aquí i ara mateix.
Finalment, valdria la pena reconèixer el compromís i agrair el tarannà dels diputats i de les diputades que han format part de la ponència conjunta. Hem mantingut l’esperit i un clima de transversalitat malgrat la conjuntura. Llàstima que finalment no s’ha pogut fer un debat en sessió plenària sobre els treballs realitzats. Els treballs de la ponència resten a disposició del Govern de Catalunya com a font per a alimentar el Pacte. Ens consta que s’han tingut molt en compte. Ho comprovarem en els propers dies.

Publicat a El Nacional el 9 de juny de 2017