24 de juny del 2012

La Taula del Tercer Sector diu #EurovegasNO

Les entitats socials consideren que el projecte ens portaria més perjudicis que beneficis.
La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa 4.000 entitats socials, veu amb molta preocupació les notícies sobre la possible instal·lació del macro-complex ‘Eurovegas’ al nostre territori. I, en base a la informació que es coneix sobre aquest projecte, la seva Junta Directiva ha arribat a la conclusió que es tracta d’un projecte que ens portaria més perjudicis que no pas beneficis; i que, per aquest motiu, acceptar la seva instal·lació a Catalunya seria un error de conseqüències indesitjables per a les nostres generacions futures.”

D’aquesta manera, la Taula del Tercer Sector ha decidit sumar-se públicament a les veus que des de diferents àmbits de la societat civil catalana estan advertint des de fa mesos sobre els inconvenients d’aquest projecte. I, amb aquest objectiu, la Taula del Tercer Sector ha adreçat aquests dies una carta al president Artur Mas per transmetre-li la seva oposició al projecte.

La Taula del Tercer Sector considera que no és desitjable que aquest macro-complex s’instal·li a Catalunya com a mínim pels motius següents:

1/ Perquè els seus possibles beneficis (creació de llocs de treball, més ingressos procedents del turisme, etc.) ni justificarien ni compensarien els seus efectes perniciosos (increment de les ludopaties, del consum de drogues i de la prostitució; atracció de les màfies internacionals; destrucció de l’entorn natural; etc.)

2/ Perquè les ludopaties destrossen molt sovint les famílies, especialment les famílies més modestes, i fomentar el negoci del joc d’aquesta manera només ens duria més sofriment, més problemes socials i menys qualitat de vida.

3/ Perquè els efectes perniciosos del projecte sobre moltes persones i famílies, acabarien generant un increment de la nostra despesa pública (en serveis socials, en seguretat, etc.), i un augment de les demandes d’atenció adreçades a les entitats socials.

4/ Perquè el model d’oci d’aquest macro-complex transmetria, a la nostra societat i als seus visitants foranis, uns valors que estan a les antípodes dels valors que Catalunya necessita i vol promoure en aquests moments, i perpetuaria un model d’especulació urbanística i financera que es troba entre les causes principals de la crisi econòmica que pateix el nostre país.

5/ Perquè promouríem un tipus de turisme de baixa qualitat, i projectaríem al món una imatge contrària al model de societat madura, culta i avançada que amb tant d’esforç hem intentat construir durant les darreres dècades.

Per això, i en vistes a una nova visita a Catalunya en els propers dies dels promotors del projecte, la Taula del Tercer Sector insta el Govern català a rectificar l’interès inicial pel projecte, i a posar fi a les aspiracions i les gestions perquè un projecte d’aquestes característiques s’instal·li al nostre territori.

Pacte fiscal: generositat, atreviment i sentit de l'humor

Sembla una obvietat que el pacte fiscal arribarà a bon port si parteix del principi d'unitat dels partits catalans. I l'acord no ha de ser a qualsevol preu, ni amb xantatges sobre una eventual fractura ni amb rebaixes fruit de tertúlies de revetlla de Sant Joan. En aquesta fase en la que es troba ara el procés seria preocupant si CiU hagués d'escollir entre PSC o ERC i no pas perque encertés o no l'elecció, sino perque el fet d'haver d'escollir ja hauria suposat un fracàs total del procés. Triar entre entre un partit o un altre aniria en detriment d'un consens ampli i sòlid. En la mesura que hi hagi més unitat a Catalunya, més poder tindrem a Madrid per negociar a la segona volta. Justament perque no es pot oblidar mai el fet que és un pacte a doble volta: es pacta primer a Catalunya però després es pacta també a Madrid. Necessitem més que mai un acord per no tornar a fer el ridícul com a país.

El Govern de la Generalitat té l'obligació de lluitar pel màxim finançament i quan es negociï a Madrid, Catalunya ha de restar unida, per tant cal un acord previ. Insisteixo, és al president de la Generalitat de Catalunya a qui li correspon liderar la negociació, fins i tot d'establir el full de ruta i de seduir les altres formacions. I correspon als partits catalans lleialtat institucional, oferta de recolzament i adhesió a l'estratègia aportant elements que millorin la proposta de pacte. S'equivoca qui pensi que el fracàs de la negociació serà el de CiU. Tot el contrari, serà un fracàs com a país en la defensa dels interessos dels catalans.

En la primera volta, els socialistes hem de defensar la idea d'unitat d'acció amb la majoria de forces catalanistes per tres motius: perquè tots volem més diners per Catalunya i pels catalans, perquè volem més decisió sobre els nostres diners i també perquè volem més justícia. No ens queda altra que estar disposats a moure'ns, a buscar aquest consens amb una línia vermella molt clara: ha de ser un pacte per trobar resultats per Catalunya i pels catalans.

Els frames dels vuitanta i dels noranta han saltat pels aires. L'esperit solidari es dilueix en la mesura que creix l'independentisme no nacionalista i que creix el gruix dels que pensem que cal apostar per l'aprofundiment democràtic concedint als catalans el dret a decidir sobre les qüestions que li afecten directament (retallades, pacte fiscal o encaix a Espanya). Els catalans volem recuperar la major part dels recursos que genera i si de pas es pot ser solidari perfecte, però respectant el principi de justícia. Justament per això en la segona volta al PSC li tocarà un paper no poc rellevant i és el de fer pedagogia i convèncer als socis del PSOE que el pacte és interessant per Catalunya però també ho és per la viabilitat d'Espanya. Comença a ser insostenible que el PSC caigui dia sí dia també en fora de joc, sobretot quan no es correspon amb la realitat i és la tendència creixent de dirigents socialistes que pensem que davant dels interessos del PSOE estan els del PSC, que evidentment han de ser i són els dels catalans, la raó de ser del Partit dels Socialistes de Catalunya. Per tant, no li queda cap altra que sentir-se un actor rellevant a les dues voltes. I per això fa falta intel·ligència política, que normalment es basa en generositat, atreviment i sobretot sentit de l'humor.

Publicat a E-notícies el 24 de juny de 2012

18 de juny del 2012

#Jovulldecidir per una Catalunya social

Els representants de vuit entitats socials i sindicats units en la plataforma 'Jo vull decidir per una Catalunya social' hem registrat aquest dilluns al Parlament de Catalunya la proposta per sol·licitar una consulta ciutadana sobre les polítiques de retallades del Govern. Aquesta és la primera vegada en la història democràtica de Catalunya en què s'activa un procés de consulta popular per la via del referèndum que, per llei, haurà de comptar amb l'aval de 220.000 signatures, és a dir el 3% de la població. Els impulsors de la iniciativa popular confiem que el procés tirarà endavant amb el suport social necessari i farà possible que la ciutadania pugui decidir a les urnes quin camí cal prendre per sortir de la crisi.

"Creu que l'acció del Govern hauria de donar prioritat a la salut, l'educació i els serveis socials per garantir aquests drets bàsics i complir amb l'Estatut?". Aquesta és la proposta de la pregunta que es faria en la consulta popular i que hem registrat aquest dilluns al Parlament d'acord amb la llei del 2010 sobre consultes populars per la via del referèndum. Una pregunta oberta que està elaborada en termes de priorització de l'acció del Govern de la Generalitat perquè la llei no admet cap pregunta concreta d'àmbit fiscal o pressupostari. Per tant, que quedi clar que no és la pregunta que ens hagués fet.
 
Les entitats promotores són: CCOO de Catalunya, UGT de Catalunya, CONFAVC i FAVB, AEP i AJEC, Moviment Laic i Progressista i Coordinadora de Pensionistes i Jubilats de Catalunya.

Podeu llegir més a:

Nació Digital
ACN
ARA
Directe!
La Malla




Video de promoció d'Avancem! Cap a una aliança catalana de progrés

>