Si tenim en compte la doble variable capital – terra i treball – coneixement i la presència, importància i influència d'una i altra en els diferents períodes de la història, podrem obtenir els principals trets característics de l'Era agrícola, l'Era industrial i l'Era del coneixement. A la primera, el treball i la terra cobren una importància determinant. A l'Era industrial, són el capital i el treball els qui guanyen més força. En canvi, a l'era actual, és el coneixement qui cobra una especial importància per sobre del treball, el capital i la terra.
Jesús García Jiménez, qui té un llibre deliciós sobre la comunicació interna en forma de manual, va més enllà i parla de la “sociedad de la comunicación” i “d'opulència comunicacional”. Atorga a la l'Era del coneixement la possibilitat d'accessibilitat de la informació i la interactivitat de la comunicació. Si bé, també parla de l'Era de l'espectacle, amb certa visió negativa, on el predomini de la imatge és força important, tret que ve determinat de forma més global pel període de gran influència postmoderna.
La gran diferència del treball actual, anomenat per Peter Druker treball del coneixement, amb el treball manual d'etapes anteriors, és el fet que les tasques no programen al treballador, com era en el cas del paradigma agrícola o industrial. En el treball manual és evident sempre el que s'ha de fer. Peter Drucker concreta algunes característiques sobre els treballadors del coneixement:
La responsabilidad de los trabajadores del conocimiento con respecto a su propia aportación. Los trabajadores del conocimiento deciden de qué se responsabilizan, en términos de calidad y cantidad, con respecto al tiempo y al coste. Los trabajadores del conocimiento deben tener autonomía, lo cual entraña responsabilidad
La innovación continua ha de incorporarse al puesto del trabajador del conocimiento
El aprendizaje continuo y la enseñanza continua se deben incorporar al puesto
El coneixement i la seva gestió esdevenen una de les principals característiques d'aquest nou període. A l'economia actual, per exemple, el coneixement esdevé l'únic avantatge competitiu sostenible. A més, augmenta el seu valor en el moment que és compartit, es dóna al cap de les persones i cobra valor quan és aplicat.
És interessant destacar les tres revolucions que ha patit l'empresa com a organització, segons Jesús García Jiménez en els darrers anys: la tecnològica, la informàtica (relacionada amb els processos de treball) i la telemàtica (relacionada amb l'espai-temps). El treball, doncs, ha patit unes transformacions molt grans ens els darrers cinquanta anys, amb un creixent valor a la informació i la gestió del coneixement, així com el sector terciari i els serveis dins l'activitat econòmica.
L'ús de les noves tecnologies són fonamentals per al nou paradigma. Per això cobra molta importància el saber aprendre i la formació continuada, qüestió determinant en la comunicació com a individu o com a col·lectiu amb el món. I aquí és on entra la idea del bloc com a element de creixement personal i com a instrument de comunicació. En el cas dels membres del Programa Teresa claramunt no només amb la idea de compartir coneixement, sinó també de construir laïcitat. Quin repte tan meravellós, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada