18 de març del 2011

El gran ajuda el petit

El lema del Pla de formació 2011-2013 “Compartint coneixement, construïm laïcitat” demostra la voluntat de transmetre coneixement i experiències de grans a mitjans, de mitjans a petits, de velles glòries a noves tendències. Cadascú des de la seva responsabilitat i compromís, pot fer una aportació a la visió global del que representa el combat públic de laïcitat des de totes les dimensions. Per aquest motiu s'ha creat la figura del padrí. Actualment hi ha 35 processos d'apadrinament en marxa de dirigents en etapa d'acollida, creixement i èxit.

L'apadrinament consisteix en un procés per al coneixement mutu, el suport, el recolzament i l'intercanvi. Més enllà de la tasca i la posició que ocupa cadascú en les organitzacions de l'MLP, les organitzacions les fan les persones, i aquestes han de prendre cura les unes de les altres sense paternalismes, fraternalment. L'apadrinament es basa principament en una comunicació informal, personal, amb actitud lliurepensadora.

Les arrels de la pràctica de l'apadrinament els podem trobar en la mentoria de l'Antiguitat. La pròpia paraula fou inspirada pel personatge de Mentor a l'Odissea d'Homer. Malgrat que el personatge de Mentor a la història és una persona gran aparentement poc efectiva, la diosa Atenea pren la seva semblança per guiar al jove Telèmac en els seus temps de dificultat.

Entenem que un padri és algú que acompanya sense arrossegar, és també algú que dóna exemple sense voler exemplificar. Entenem que és algú que orienta, com una brúixola, no com un mapa. En definitiva algú que està disposat a aprendre d'un aprenent. Per tant, no entenem per padrí algú que fiscalitza, algú que manipula o que emprenya. Per una altra banda, quant al fillol, ententem que és algú que mostra voluntat d'aprendre i de confiar, però mai d'obeir, qui li agrada ser deixeble perquè sap que aprenem fent i que s'esforça però també sap demanar ajuda.