25 de març de 2009

Edu Royo (1974-1999)

L'Edu Royo va ser cap d'agrupament de l'AE Sant Jordi. Havia sigut membre de l'AE Pompeu Fabra. Ens va deixar el març d'ara fa deu anys quan estava a punt d'acabar els estudis de Topografia a la UB. Vam compartir moltes aventures a la branca de ràngers i a les reunions de vegueries de Germanor Escolta de Catalunya. Vam ser de la primera generació en fer el curs de monitors a l'Escola de Formació Escola, posterior Escola Nord de Ruta (i posterior Escola El Sol). Va tenir l'oportunitat de liderar la patrulla escolta que va participar al Jamboree de Xile, que va participar dins del contingent d'Escoltes Catalans. Tenia un defecte potser, era de l'Espanyol. Vivia la seva catalanitat amb intensitat través de l'escoltisme, la música, la política. Algun dia vam somiar que l'Escoltisme català seria una única organització. En aquells temps, de finals de la dècada dels 90, pertanyiem a la GEC, una organització de deu agrupaments, molt cassolana, alhora que exigent amb els seus membres a través de la qualitat educativa i la implicació en els projectes associatius. Al local del carrer Nàpols havíem passat moltes hores fent debat sobre mètode, model d'agrupament, creixement i expansió, relacions escoltes, laïcitat, etc. Eren uns temps que estàvem fins les tres o quatre de la matinada arreglant el món. Recordo que ell ja era socialdemòcrata amb 20 anys. En els darrers temps ens acompanyaven en els nostres debats l'Enric Vaquer i el Roger Marin.

Deu anys després m'arriben noticies esperançadores sobre el futur de l'Escoltisme català i vull deixar clara constància de la meva il·lusió i suport. I és curiós perquè arriben ara que fa deu anys que l'Edu ens va deixar. El seu esperit escolta és més vigent que mai. Em reconforta pensar que es plantegen escenaris que ens apropen a les seves idees. A les nostres. Als que vam compartir prop de 12 anys de projecte educatiu i associatiu a la GEC, que justament el maig farà 20 anys de la seva creació. Casualitats? L'Escoltisme com la vida n'està ple.

Edu, allà on siguis, fraternalment.

1 comentari:

Anònim ha dit...

I met Edu 15 years ago in an international scout camp in Catalunya.
It 'been a great leader and great friend.I remember his passion and his enthusiasm for the Scouts.It will be forever in my memories.
"Estant junts o separat la nostra amistat sempre viurà."
Ciao Edu
Andrea (Trieste - ITALIA)