Seminari sobre el passat, present i futur de l'associacionisme estudiantil (I)

En David Prujà, director de la Fundació, inaugura el Seminari a les 11:00 h. del dissabte 23 de maig a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Assisteixen una quinzena de dirigents de primer nivell de l'AJEC, de l'AEP, d'Acció Escolta de Catalunya i de Casals de Joves de Catalunya. A més, de l'Oficina MLP i la Fundació Ferrer i Guàrdia. Trobem a faltar Esplac i Estudiants en Acció.

Els convidats per parlar del passat són en Guillem Espriu, que va estudiar a la UB i va arribar a ser secretari d'organització de l'AJEC i president fundador del CISEC, l'Oriol Illa, que va estudiar a la UAB i va estar vinculat a l'Objecció de Consciència i l'Andrés Querol, que va se un dels promotors del MEV a la UAB. Modera en Víctor Albert de l'AJEC.

De forma distesa van intervenint els participants al seminari. Veig als dirigents prenent notes, m'emociona veure les intervencions de apassionades de l'Anna del Pino i del Víctor Albert. M'agrada comprovar també que el Gonzalo Candanedo i l'Anna Morancho, de Casals de Joves i Acció Escolta, són capaços de fer aportacions molt interessants sobre l'associacionisme estudiantil.

Al llarg del matí hi ha diferents moment que cal reconduir la conversa ja que els protagonistes actuals intenten tornar del passat al futur i valorar la situació actual. S'insisteix que això es farà el segon dia. Però l'any dur que han passat ho fa inevitable.

Les conclusions sobre les intervencions:
1.En bona part per entendre la història de l'associacionisme estudiantil s'ha de recórrer a la història i evolució dels partits polítics
2.La Generalitat de Catalunya mai es va creure l'associacionisme estudiantil en comparació amb l'associacionisme educatiu. Aquesta escassa implicació va veure néixer un moviment molt feble
3.L'assemblearisme va ser capaç de captar les emocions de molta gent jove estudiant que tenien inquietuds polítiques. Al mateix temps l'associacionisme estudiantil va perdre la capacitat d'interlocutar i de ser representatius
4.Les associacions nascudes als 80 no van ser capaces de planificar estratègies a 5 anys vista, en canvi van ser capaces de plantejar campanyes sobre les qüestions quotidianes o immediates molt potents amb una caràcter mobilitzador que encara avui dia es recorda
5.Va faltar entre les associacions coherència entre valors i compromís, ja que moltes vegades es canviava de parer per tacticisme i no s'entenia entre la base associada i la resta d'estudiants
6.L'associacionisme estudiantil no va ser capaç de generar uns valors propis i una manera d'elaborar-los. El fet que un plànol estigués en molts casos subordinats a d'altres -partits i joventuts polítiques- impossibilitava tenir una agenda pròpia. En bona part això passa per la falta d'un aixopluc, d'un referent nacional, d'uns grans a qui escoltar...
7.Els dirigents moltes vegades no van saber preguntar-se perquè un estudiant podia consider interessant estar afiliat a una associació d'estudiants
8.Les associacions d'estudiants no van ser capaces de ser un moviment autònom, a més tenien una capacitat d'èxit molt petita ja que tenien poca capacitat de viure en la contradicció. En aquest sentit, la contradicció és molt reduïda

Les propostes:
1.Cal recuperar la memòria història dels sindicats progressistes. La Fundació Ferrer i Guàrdia pot ser un instrument excepcional i neutral per fer-ho
2.Reforçar els processos formatius que permeti la transmissió de coneixement, història i que ajudi a plantejar estratègies a mig termini, avaluar-les i revisar-les o modificar-les. L'Escola Lliure El Sol pot ser un instrument d'acompanyament. Les entitats han de crear o potenciar aquests tipus de programes de formació
3.L'associacionisme estudiantil ha de plantejar una agenda pròpia comuna com van fer l'associacionisme educatiu en el seu moment. Cal treballar per una llei de participació estudiantil que reforci i reconegui el paper de l'associacionisme als centres educatius i les universitats

Les frases:
“La ideologia estètica dificulta el creixement de les organitzacions” Andrés Querol
“La capacitat de generar consensos passa per seure, negociar i liderar el canvi” Oriol Illa
“Sorprèn que Bolònia esclati ara i no el 99 quan es va aprovar” Oriol Illa
“Si els partits, els sindicats, les associacions són una merda, la democràcia és una merda. La segmentació d'interessos ens perjudiquen i ens allunyen de la cohesió social” Guillem Espriu
“Militar políticament no limita el compromís associatiu si es té clar que allò que s'està fent té sentit, malgrat ser contradictori amb les tesis del partit”. Guillem Espriu
“Els que no són de res acaben per anar a les assemblees” Gonzalo Candanedo
“Potser falta una mica de visió a mig termini” Anna Morancho

El dia 4 de juliol més.