De l'avioneta al Boeing

Aquests primers dies d'agost comencen els darrers campaments i colònies de l'any i amb ells acaba un nou curs per aquelles entitats de base associativa que funcionen per cursos escolars. Un any, que els han fet enfadar de debò, si tenim en compte la campanya que han impulsat “Contra la crisi a l'estiu, associacionisme educatiu”, de la qual en vam parlar anteriorment. Encara ens queda molt per aprendre quant a la capacitat de mobilització. Assignatura pendent en el proper pla estratègic.

Les estructures federatives, els think tanks, així com les entitats de prestació de serveis, ara són setmanes de vacances i constitueixen una aturada agraïda i necessària per retornar al setembre amb empenta per aconseguir els objectius establerts a assembles i patronats. Hi haurà qui dirà, si llegeix aquest post, que l'activitat no s'atura mai, com és el cas d'ENTORN sccl i sobretot l'Escola El Sol, que amb la seva escola d'estiu, són capaços de mobilitzar a centenars de participants a Seifores i Viladrau. Hi dedicarem un post especial un altre dia.

Aquestes aturades són un bon moment per fer balanç d'aquest mig any d'activitat laica i progressista. Intueixo que l'MLP està a punt de tancar una etapa, un model, una forma d'entendre l'organització. I és que aquella petita empresa familiar que van constituir els pioners amb el matrimoni d'Esplais Catalans amb la Fundació Ferrer i Guàrdia, en el que van tenir el fill anomenat Escola Lliure El Sol, queda lluny. Aquella escala de veïns d'Avinyó 44 es transforma en un Comitè d'Acció Laica (CAL) democràtic i transparent, capaç de fer propostes estratègiques a uns quants anys vista, i obert a noves entitats: sindicats d'estudiants i entitats defensores de drets civils, seran les primeres, però poden venir moltes més. I per això cal estar preparats. Estem convençuts que els dirigents actuals i que viatgem en aquella avioneta que van construir els pioners, amb molta intuïció i pocs recursos, som incapaços d'imaginar l'MLP d'aquí a 20 anys. De la mateixa manera, els propis pioners mai haurien fet el dibuix actual.

L'avionet tradicional, doncs, aquest estiu està sent substituït per un boeing (o un airbus, desconec estadístiques d'accidentalitat!), que evidentment tindrà més costos d'enlairament, però serà capaç d'allotjar a molta més gent, en millors condicions i per trajectes més llargs.

El treball d'elaboració del Pla estratègic 2010-2012 amb exercici de consens ens han portat a delimitar perquè volem que serveixi l'MLP, quin és l'horitzó militant de la coordinadora i com posem fil a l'agulla com a mínim en els tres propers anys. Vàries idees per tancar el Pla en els propers mesos:

1. Hem d'aconseguir situar “la laïcitat al carrer”, parafrasejant el lema de la UPEC. I per això haurem de ser capaços de generar per fi una estratègia de comunicació i de visibilitat.

2. Hem de constituir una estructura molt més flexible que permeti a les entitats situar-se en un nucli dur de decisió o en una posició més perifèrica, sense que això comporti tensions a l'organització. Partim d'una adhesió a un ideari en comú com a idea bàsica.

3. Hem de ser capaços d'emmirallar-nos en els sindicats de treballadors en la seva organització si volem esdevenir la primera organització social catalana en els propers anys: la integració de la veu dels territoris esdevindrà clau.

4. Hem de portar l'experiència de l'MLP més enllà de Catalunya, i per això caldrà tenir clar que el model català és una experiència d'èxit però que potser no és exportable a altres indrets, si bé hi ha uns mínims que són innegociables com la independència de partits polítics o de sindicats de treballadors.

Bé, en tot cas, el que és rellevant aquest estiu de 2009, és que els dirigents tinguin clar que estem de mudança, i que l'avioneta que van construir els pioners, aviat serà part dels llibres d'història de l'associacionisme laic.