El temps és or (Carta oberta a l'equip de programes del PSC)

En primer lloc vull felicitar-vos públicament. El procés en el que està immers el PSC fa molt bona pinta i les perspectives són excepcionals; el repte d'imaginar el país d'aquí a deu anys és apassionant. La idea que es persegueix no és gens fàcil, ja que es tracta de construir una visió (Programa Marc) en base a una missió (Declaració de principis) aprovada en el darrer Congrés. És a dir, transformar en propostes concretes l'ideari del Partit. Ara que es coneix el punt de partida, us volia fer unes observacions.

Tal com anuncien els experts, amb la crisi financera -que també és de model-, ens afrontem al llarg de la propera dècada a un CANVI DE PARADIGMA que modificarà radicalment l'escala de prioritats de les persones i el valor que li donem a les coses. I això passa necessàriament per reflexionar entorn a un valor excepcional alhora que insubstituïble: EL TEMPS.

La lectura de les conclusions dels 28 grups de treball, que han fet una feina brutal d'anàlisi de la realitat i de formulació de nous reptes al llarg dels darrers mesos, ens porta a pensar que el temps és un tema-recurs-argument transversal i que es repeteix en la majoria dels eixos. Per tant, encarem el repte de L'ORGANITZACIÓ DEL TEMPS.

Si és cert que “el temps és or” i que “de vida sólo hay una”, potser que li dediquem un temps a la reflexió.

El PSC vol ser el partit de la gent normal que s'esforça a la feina, de la gent gran depenent, de la gent que gaudeix anant a buscar els fills a la porta de l'escola, de la gent que va al gimnàs, de la gent que va a l'acadèmia d'anglès, de la gent compromesa social i políticament, de la gent que es connecta una estona al facebook per saber de les seves amistats, de la gent que busca pis, de la gent que estudia i treballa alhora, de la gent que es preocupa per la defensa dels mès febles, de la gent que va al cinema el dia de l'espectador, de la gent que cerca espais i temps per a la creativitat i la innovació, de les dones que busquen més cotes de reconeixement... de totes aquelles persones que fan coses quotidianes i normals: LA MAJORIA.

I és que certament, el temps ens urgeix; ens situem davant del repte, tal com deia l'Oriol Bartomeus, de fer una reconnexió generacional amb l'electorat. La gent jove (-40, com deia el President Molas) està ser feliços i no pas per treballar com uns burros, anar de cul i esperar a què arribi el divendres -els que no treballen el cap de setmana-). LLIGUEM QUALITAT DE VIDA i RECONNEXIÓ AMB LA GENT JOVE. Aquesta generació és molt més hedonista que l'anterior, tal com demostren els estudis sobre la joventut catalana. I això s'ha de saber llegir i treure'n profit.

La del temps no és una qüestió de qualitat de vida de les famílies (raó de ser d'un partit progressista) sinó també un factor de competivitat i productivitat. Si volem un canvi de model productiu (raó de ser d'un partit socialdemòcrata) cal començar per la qüestió més important: el temps. Una proposta raonable en aquest sentit ens posaria en una situació central entre EL BINOMI CAPITAL I TREBALL. És a dir, plantegem una nova forma d'organització del temps on ens posem en la pell de L'EMPRESARIAT(que anhelen millorar la rendibilitat del capital) i LA GENT TREBALLADORA (que anhela tenir més temps pels seus assumptes, tots ells importants).

Aquests dos temes són vitals quan fem el diagnosi i parlem de CANVI DE MODEL PRODUCTIU i del FINAL D'AQUEST MODEL CAPITALISME, tal com el coneixem actualment.

Després hi ha un tema cada cop més present i és la qüestió de LA IGUALTAT HOME-DONA. Introduir la qüestió de l'organització del temps pot ajudar a satisfer moltes de les reivindicacions de les dones, erròniament sectorialitzades. El del temps és un repte també dels homes, de les famílies, de tota la societat.

A més, el petroli s'acaba, això ho sabem des que fèiem EGB i caldrà avançar-se a canviar el paradigma de consum de forma decidida. Organitzar millor el temps vol dir OPTIMITZAR ELS RECURSOS ENERGÈTICS, l'altre bé escàs com el temps. Cal que pensem no només en saber d'on obtenim l'energia sinó com podem estalviar-ne. Només el PSC ho pot fer amb la seva visió global i europeista.

Parlant d'europeisme, fer bandera de l'organització del temps ens situa més aprop d'EUROPA. Fet que també pot ser interessant només per atraure votants de l'espai de centre que progressivament ha abandonat CiU en els darrers deu anys, sinó també aquell espai de centre-esquerre català que abandona ERC.

Cal organitzar de forma més racional el temps també per COMBATRE LA DESAFECCIÓ i l'allunyament de la ciutadania de la Política, perque els responsables institucionals han de tenir temps per escoltar la ciutadania al mateix temps que aquesta ha de tenir temps per PARTICIPAR EN LA VIDA PÚBLICA de forma qualitativa. Això portarà al país iniciar un camí per incrementar la qualitat democràtica i el bon govern. La gran coalició cívica (Joan Prats) que representa el PSC s'ha de comprometre per aconseguir aquest pacte fruit del COMBAT DEL TEMPS.

Un COMBAT DEL TEMPS que vol ser protagonista, subjecte i no la part insignificant del predicat d'una oració. No pot ser la lluita solitària d'una direcció general del departament de treball (Igualtat d'oportunitats, Sara Berbel), o un punt irrellevant de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació, i competivitat de l'economia catalana, sinó que ha de constituir un GRAN PACTE SOCIAL impulsat des de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i que tingui en compte tots els efectes que suposaria organitzar-nos socialment de forma més eficient.

Per acabar, caldria recordar la màxima de GRAMSCI que dóna nom a aquest blog, LES IDEES NO VIUEN SENSE ORGANITZACIÓ. I l'organització del temps, és una forma de posar en pràctica de forma decidida unes idees. Repeteixo: el temps és el bé més preuat (porque vida sólo hay una), possiblement amb els recursos energètics.

Cal que es tracti aquest tema en aquesta etapa de diagnosi en la que ens trobem per la construcció del Programa marc. No pot ser de cap altra manera que s'aconsegueixi tenir una visió global dels reptes per als propers anys. Cal canviar la perspectiva i fer la diagnosi des d'una de les qüestions que fins ara podien semblar perifèriques o sectorials, fins i tot alluyada o impossible.

En definitiva, cal anticipar-se al canvi de paradigma a nivell mundial després de la crisi, així com resoldre l'etapa de la desafecció (04-09, O. Bartomeus) i el COMBAT DEL TEMPS en format d'un GRAN PACTE SOCIAL pot ser un bon instrument.

I tinguem present que darrera de l'Ideari i del Programa Marc del PSC hi ha LA RECERCA D'ALTES COTES DE FELICITAT DE LES PERSONES. Organitzar-nos de forma més racional és sense cap mena de dubte un bon pas en el camí cap a l'emancipació humana. I el que és més, tothom ho agrairia.

El debat està servit.