15 de novembre de 2009

De tornada a casa. Col·loqui amb els caps d'AE SKUES

A les 21:30 h. em conviden a la reunió del Consell d'agrupament de l'AE SKUES. Volen que expliqui el que vulgui. Els hi demano que es presentin, d'on venen, què fan allà, quant anys porten a l'Agrupament, què estudien. Reconec l'estil, la forma de parlar, sobretot l'orgull d'agrupament. Em fa sentir segur, tranquil, animat. Em fa gràcia i els hi dic que si portéssim l'SKUA al psicoanalista, acabaria arribant a la conclusió que aquest ocell carronyer pateix un excès de narcisme i d'egocentrisme.

Intento evitar fer una xapa! Faig una intervenció de vint minuts sobre tres qüestions: el primer blog el dedico a la identitat escolta, el mètode, els símbols, la pertinença; el segon a parlar sobre la responsabilitat institucional, social i educativa de l'Agrupament i la relació amb l'entorn (barri, Acció Escolta, etc.). Parlem de la importància de participar en plataformes interassociatives, de conèixer les direccions dels centres educatius propers, de participar al consell de barri de badal, de fer projectes conjunts amb altres entitats del districte, etc.

Parlem de la fusió de l'Escoltisme català i la resolució que s'aprovarà probablement a la propera Assemblea nacional. Els hi trasmeto que la identitat i la història d'SKUES es basa en l'anhel de la unificació. Caldrà estar amatent al mètode, a l'espiritualitat i al principi d'autonomia d'agrupament. Els encoratjo a ser crítics però a ser constructius.

Els hi acabo suggerint que obrin les portes del cau, de les seves reunions i de les activitats amb mares i pares als antics membres. Els hi suggereixo que els visiti el Lluís Coromines, l'Oriol Illa, el Santi Caño, la Montse Alba, el Jordi Vaquer... gent que està treballant en l'àmbit públic i que no poden dissociar la seva posició actual a la trajectòria de compromís a l'AE SKUES. I ho faig amb la convicció que totes aquelles que puguin passar pel Consell, el primer que faran és donar les gràcies pel compromís, i això pujarà el seu optimisme.

Marxo a casa molt tranquil i content. Han passat ja 40 anys de la creació de l'AE SKUES i intueixo que fan les coses es fan bé, no, millor. Ara fan els consells d'agrupaments els dissabtes al vespre, racionalitzen el temps -m'agrada-; fan els mercats de calaf a la rambla brasil amb concert obert al barri -nosaltres no vam ser capaços de sortir dels dolors-... i segur que moltes altres coses que desconec! Els hi he dit, les coses sempre van a millor.

Aprofito aquest post per fer el que ja he fet a la reunió i és donar les gràcies als 14 caps (avui hi havia 12, un treballava i una altra estava malalta, -dels que he reconegut més de la meitat de quan vaig plegar fa 8 anys-) pel seu compromís, el seu entusiasme i sobretot l'orgull d'organització, potser per a mi, el més important.