Comunicat del Moviment Laic i Progressista

Davant de la sentència que ha emès el Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, des del Moviment Laic i Progressista volem expressar el següent:

1. Que tot el procés que ha envoltat aquesta sentència és d'escassa legitimitat democràtica. No entenem que un text que ha estat aprovat pel Parlament de Catalunya, pel Congrés dels Diputats, i que ha estat refrendat pel poble de Catalunya en referèndum, pugui ser modificat pel Tribunal Constitucional.

2. Que el Tribunal Constitucional ha demostrat sobradament la seva il·legitimitat, la seva incapacitat i la seva submissió a interessos polítics que han pervertit un debat de tanta transcendència com el de l'Estatut de Catalunya.

3. Que el debat sobre l'Estatut ha evidenciat dues qüestions fonamentals: en primer lloc ha posat en crisi i ha qüestionat de forma real, per primera vegada en tot el període democràtic, la vigència del model d'Estat establert per la Constitució Espanyola de 1978. I, en segon lloc, ha demostrat la maduresa de la societat civil catalana que ha estat i és capaç d'afrontar el debat sobre el model d'Estat sense crispació ni dramatismes.

4. Que continuem defensant el dret a l'autodeterminació de Catalunya.

5. Que, per tot això, ens sumem a les mobilitzacions que es convoquin en defensa de l'Estatut i del dret a l'autodeterminació de Catalunya i fem una crida a dirigents i activistes de les entitats del Moviment Laic i Progressista a participar a la manifestació del dia 10 de juliol.

Rumb a Lleida!

Aquesta setmana les agrupacions socialistes han posat rumb cap a la Convenció Nacional que tindrà lloc el proper 17 de juliol. El Programa marc del PSC per als propers 10 anys és el motiu que ens reunirà a Lleida, per pràcticament donar per tancar el procés que ha portat al Partit ha debatre al llarg de molts mesos, a través d'una vintena de grups de treball, validat pel Consell de redacció, en la darrera fase. De Sants hi anirem 8 persones i tinc el plaer d'haver estat escollit delegat. Em fa especialment il·lusió representar el col·lectiu de militants del meu districte. Tindrem dos moments abans de treball i serà el debat intern l'Agrupació de Sants-Montuïc i al plenari de la Federació de Barcelona.

Vull destacar del document dues qüestions que m'interessen especialment: En primer lloc, l'èmfasi que s'ha fet a les qüestions relacionades amb la conciliació del temps personal, familiar i laboral; més enllà de la perspectiva de gènere, i en darrer terme, les qüestions relacionades amb la laïcitat, on es preveu el compromís de construir un pacte amb mesures que permeti construir amb la laïcitat com a punt de partida.

Tots dos temes estan molt lligats a les qüestions que afecten a allò que el PP diu "els problemes reals de la gent" i és que el gaudi del temps i la convivència són dues qüestions cabdals, que tindran protagonisme la propera dècada.

Bon debat a les agrupacions doncs.

Burkha: Parlem de laïcitat

Existeix una certa desorientació entre els defensors de la securalització, és a dir, d'aquells que aposten per la laïcitat com a arquitectura de convivència. I és que l'onada de prohibició de la burkha els ha agafat a contrapeu. Tot i està d'acord amb la mesura, hi ha mal regust de boca, s'ha volgut començar la casa per la taulada. El debat -cada cop més ampli- no s'està fent amb la serenor necessària o amb l'enfoc idoni, i en bona part, són causa de la islamofòbia que aquest país pateix des de fa segles. I és que temps de crisi, barrejar atur, immigració i religió és pervers i, fins i tot, perillós. Per tot això, es fa necessari caminar cap a un pacte d'àmbit nacional que posi els ciments de la convivència per als propis anys, amb la laïcitat com a instrument que garanteixi la llibertat religiosa, alhora que la dignitat de les persones en tots els aspectes de la vida. Un repte necessari que requerirà de decisions elaborades i que fugin del populisme en la recerca de vots i portades de diaris.

Publicat el 21 de juliol a 20 minutos.

D'obres impossibles o la deconstrucció de la lògica urbanística

Durant uns mesos he pensat que la paralització de les obres de Las Arenas serien el símbol de la crisi. Desconec perquè, però s'han posat en marxa de nou i a bon ritme. L'obra ha estat aturada 9 mesos i quan acabi, el 2011, segons previsions municipals, haurà costat, diuen, 160 milions d'euros més del previst. Augment del 400%!

Però el que a mi més em sorprèn és l'edifici adjunt construït i que tapa per complet l'edifici modernista de La Casa Fajol des de la Plaça Espanya. Estic convençut que d'aquí una o dues dècades, algú pensarà que ha estat una barbaritat tapar la casa de la Papallona, com es coneix popularment. I decidiran deixar aire entre l'edifici neomudèjar de Las Arenas i l'edifici modernista.

Una altra SKUES als diaris

No puc evitar-ho. L'orgull m'envaeix profundament. Aquest matí m'he despertat com de constum revisant els diaris des del meu dispostiu mòvil. Una pràctica que, per altra banda, diuen que és ja una activitat cada cop més habitual entre els catalans. I com la setmana passada -amb l'article de l'amic Jordi Vaquer, director del CIDOB, avui he tingut la grata sorpresa de comprovar que una altra antiga dirigent de l'AE SKUES és protagonista en un article d'El Periódico. L'amiga Mari Cruz Lera, que coordina el servei de suport a víctimes de violència masclista a la Fundació SURT. Tothom sap que els escoltes tenim l'autoestima molt alta, però davant la llarga llista de gent compromesa amb el país que ha sortit de l'agrupament de Sants (Barcelona), no puc estar-me de fer quatre ratlles. Felicitats Mari Cruz, felicitats Jordi, felicitats SKUES.

De Lucrecia Pérez a Lucrecia Dalt

Lucrecia Pérez fa dos anys que viu a Barcelona. En aquest temps ha publicat Congost i ha picat molta pedra fins arribar als escenaris del Sónar el proper 18 de juny. Tota una fita per algú que des del primer moment ha vist BCN com a una ciutat d'oportunitats. Ara és Lucrecia Dalt i les perspectives són immillorables. Si no està en el vostre calendari d'activitats culturals el Sónar, la podreu trobar al seu barri, a l'Espai Jove La Fontana ben aviat.