Existeix una certa desorientació entre els defensors de la securalització, és a dir, d'aquells que aposten per la laïcitat com a arquitectura de convivència. I és que l'onada de prohibició de la burkha els ha agafat a contrapeu. Tot i està d'acord amb la mesura, hi ha mal regust de boca, s'ha volgut començar la casa per la taulada. El debat -cada cop més ampli- no s'està fent amb la serenor necessària o amb l'enfoc idoni, i en bona part, són causa de la islamofòbia que aquest país pateix des de fa segles. I és que temps de crisi, barrejar atur, immigració i religió és pervers i, fins i tot, perillós. Per tot això, es fa necessari caminar cap a un pacte d'àmbit nacional que posi els ciments de la convivència per als propis anys, amb la laïcitat com a instrument que garanteixi la llibertat religiosa, alhora que la dignitat de les persones en tots els aspectes de la vida. Un repte necessari que requerirà de decisions elaborades i que fugin del populisme en la recerca de vots i portades de diaris.
Publicat el 21 de juliol a 20 minutos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada