12 de juliol de 2010

El temps és or

Una qüestió en la que hi ha coincidència absoluta amb independencia de creença o tendència política és que el temps és un bé únic i insustituïble, al que hem de donar-li màxim valor. Progressivament es va acolllint la idea que a les persones se les ha de valorar pels seus resultats, ja que les hores de presència a la feina no garanteixen una major eficiència. Les jornades laborals llargues perjudiquen la qualitat de vida dels treballadors i no són rentables per a les empreses. A més, hi ha estudis que vinculen fracàs escolar dels infants amb la manca de conciliació familiar. Per això, és del tot necessari una profunda modificació dels horaris a Espanya, que ens ajudin a ser més feliços, a tenir més qualitat de vida, i a ser més productius i competitius. Seran capaços els partits d'incorporar idees d'aquest itpus en els programes electorals? Potser si es tracten qüestions com aquesta -i no només des de la reinvindicació feminista-, poc a poc pot retornar l'interès de la ciutadania per la política.

Publicat a 20 minutos, el 8 de juliol de 2010

Cap comentari: