18 de gener de 2012

Decàleg per a una oposició efectiva

Posar fil a l'agulla en la reconstrucció d'un projecte sòcio-polític que té aspiracions permanent de governar requereix una combinació de diferents decisions al llarg dels quatre anys d'oposició. Per molt que sembli un temps llarguíssim, acostuma a esdevenir curt si no s'han fet els deures quan toca. Hi ha decisions que no es poden prendre a trompicons i en funció de la conjuntura, quan l'enquesta no és favorable. El procés d'oposició requereix construir una cadena de valor que permeti fer aflorar les condicions objectives per apropar-se de nou a la victòria.

1. Assumpció de la derrota, i acceptar que la ciutadania ha deixat de confiar. Cal passar pàgina i abandonar les tesis que fan referència a amenaces externes com fil argumental. La devacle també té ingredients procedents d'errors i debilitats pròpies

2. Acceptació dels tempos naturals, principalment quan fa pocs mesos s'ha deixat el govern. És complicat fer oposició a un govern que recull el teu llegat. Cal ser honestos i esperar un temps a construir l'oposició. No passa res si som invisibles. Abans d'actuar, cal observar i escoltar. Més val un silenci a temps que una intervenció que resti més encara la credibilitat

3. Reconeixement positiu de les coses ben fetes, ja que no es pot construir oposició amb l'acusació permament que s'estan prenent decisions que no estaven al programa. És molt millor aplaudir la decisió, sobretot si s'està d'acord. El reforç positiu també forma part de l'oposició

4. Fermesa en el discurs, evitant caure en un tacticisme que despista a la ciutadania, però principalment a l'electorat. Cal missatges clars que decorin dia a dia el model de progrés social

5. Mà estesa al Govern, sobretot en temps com els actuals de crisi. Calen oposicions amb responsabilitat institucional i, sobretot, el principal partit a l'oposició ha de ser el primer en assumir aquest rol. No només cal semblar responsable sino ser-ho

6. Impuls al carrer de l'alternativa, a partir del diàleg honest amb les associacions, els sindicats i el conjunt d'actors que ajuden a construir una nova proposta hegemònica en el futur, perque l'aliança social és precondició per a l'aliança política

7. Renovació de cares, a vegades injustes, sovint amb processos una mica desagradables, però sempre necessàries per fer creïble l'impuls de l'alternativa. Es fa molt complicat reconstruir la confiança amb aquelles persones que són els protagonistes de la desfeta

8. Assumpció del nou rol, de forma natural, que arriba amb la renovació de persones, deixant enrera la lògica de govern i abraçant una estratègia més activista que entronca amb la idea de David Lizoaín a “Per un partit d'activistes, cal un partit activista”

9. Construcció natural d'un nou lideratge, amb la participació de la ciutadania, si el que es vol és plantejar un projecte des de la nova política. La recuperació de la credibilitat i la confiança serà qüestió de temps, tal com diu Gutiérrez-Rubí a un article molt encertat “Otro partido es possible”

10. Presentació d'una candidatura generosa amb un programa coherent, sobretot que reculli les propostes coherents amb els discursos dels anys d'oposició. Caldrà potenciar les aliances establertes en aquests anys de travessia pel desert incorporant gent i idees

Probablement si es prenen decisions semblants a aquestes deu mesures la confiança tornarà. És qüestió de paciència, honestedat, valentia i coherència. Com deia l'eslògan d'aquella cadena de pizzeries “El secreto está en la masa”. Poc més.


Publicat a E-notícies el 18 de febrer de 2012

1 comentari:

Anònim ha dit...

Se olvida usted de la parte importante de verdad, el buscar comedero en diputaciones y fundaciones para los miembros de la castuza politicastra parasitaria que han perdido la poltrona.

De algo han de comer hasta que vuelvan a pillar cacho