5 de juny de 2012

El PSC i la Laïcitat


La Secretaria de Llibertats públiques i Drets civils va rebre l'encàrrec del 12è Congrés d'impulsar la construcció d'un relat que permetés vindicar l'acció dels governs progressistes a Catalunya i Espanya en matèria de laïcitat i drets civils. En paraules de Dani Fernández calia trobar el fil conductor amb el zapaterisme de la primera legistatura, per convertir-lo en una de les qüestions fonamentals d'aquests anys de combat i trinxera.
En aquest sentit, els primers mesos s'ha estat treballant en dues direccions:
  • Renovar i dinamitzar la comissió sectorial LGTB, qui actua en una lògica coordinada amb els altres partits progressistes i els dos sindicats
  • Impulsar la creació d'un grup de treball de laïcitat que permetés generar un espai de diàleg de militants i simpatitzants, així com experts d'entitats laicistes
La realitat sempre supera la planificació i aquestes darreres setmanes Alfredo Pérez Rubalcaba ha plantejat una forta campanya contra els privilegis de l'Església. El PSOE s'ha deixat portar pels sectors més radicals en el combat laicistes encapçalats per Europa Laica, en comptes de seguir estratègies més socialdemòcrates, amb menys soroll, i sobretot tenin en compte les aportacions en aquest sentit plantejades per la Fundación Pluralisme y Convivencia, un instrument de l'Estat, creat pel govern socialista, que ha fet molt bona feina a favor del pluralisme religiós i la laïcitat. Aportacions avalades per la Fundació Ferrer i Guàrdia, el Centre Unesco de Catalunya, la Fundación Cives o d'altres entitats de referència com la Lliga per la Laïcitat a Catalunya. Per una altra banda, és possible que Rubalcaba s'hagi vist també influenciat per l'onada laicista d'Hollande, però cal tenir en compte les diferències entre França -bressol de la laïcitat- i Espanya -bressol del nacional-catolicisme-.

Idees força:
  1. La laïcitat com a arquitectura de convivència i tolerància és més necessària que mai davant un context de secularització imparable i davant l'aflorament del pluralisme religiós. La dissociació del fet cultural al religiós ajuden decididament a aclarir algunes de les mesures. En un sentit ampli de laïcitat també s'acullen qüestions fonamentals obra del govern socialista com:
  • La nova regulació del divorci, que permet afavorir les custòdies compartides i no prioritzar el suposat dret de cap dels afectats
  • La regulació del dret d’avortament per terminis, amenaçada de ple per l’ofensiva conservadora-clerical
  • La llei d’igualtat
  • La igualtat civil de les persones al marge de les seves opcions sexuals, incloent el dret d’adopció
  • La llei de dependència, boicotejada per les autonomies del PP, i que no va ser votada favorablement per CiU
  • L’assignatura d’Educació per la Ciutadania, indispensable venim d’on venim i que ara molts enyoraran
  • La investigació en cèl·lules mare per combatre les malalties degeneratives, enfront l’oposició de l’Església catòlica i del PP, que –sense metàfores de cap mena– és una part irrenunciable del combat per la llibertat contra la “necessitat”.
  1. El camí cap a una laïcitat plena s'aconseguirà a partir no només de l'hegemonia cultural (que ja està guanyada si observem els percentatges d'animadversió al poder de l'Església i de simpatia cap a les mesures de Zapatero) sino amb intel·ligència en l'estratègia política. El soroll pot ajudar per pujar el rebuig del 70% al 75% o el 80% però no per canviar el marc normatiu. Per tant, el PSC ha de mantenir un posicionament nítidament laic però no ha de caure en estratègies pancartistes. El cas de l'IBI és un debat estèril si no s'ataca l'arquitectura general concordatària. El debat estèril a les xarxes entre militants i dirigents no ajuda a consolidar una imatge comuna, creïble, moderna, de lideratge, progressista. Cal fugir de l'ambigüitat a base de reflexió i no a cop de titular
  1. La fortalesa del PSC i de l'esquerra política és la incomoditat amb la que es troba CiU amb la qüestió de la laïcitat. Un discurs nítidament laic permetrà marcar perfil a Catalunya. Per això és recomanable sota la bandera de la laïcitat buscar una posició central amb experts i entitats. Curiosament CiU abandona el discurs més social cristià i comunitarista del president Pujol a favor d'unes tesis més liberals en matèria econòmica però no ho fa en l'àmbit social, educatiu i polític, apostant per la igualtat, la llibertat i la laïcitat


Sabies que dins les 30 promeses electorals de François Hollande a França 6 van encaminades a treballar la Laïcitat?

  1. Legalitzar el dret al matrimoni i l’adopció dels homosexuals (proposta 6)
  2. Reformar la Constitució per incloure-hi els principis de laïcitat i la separació entre Església i Estat (proposta 12)
  3. Dret a vot en les municipals per als estrangers que visquen a França des de fa més de cinc anys (proposta 19)
  4. Regular l’eutanàsia (proposta 21)
  5. Multes per als partits polítics que no respecten la paritat entre dones i homes (proposta 26)
  6. Augmentar les ajudes per a les famílies amb fills en edat escolar (proposta 28)

Coneixies les propostes de la Lliga per la Laïcitat sobre finançament prèviament a la polèmica de l'IBI d'aquesta setmana?

Beneficis fiscals (proposta 15)
Els beneficis fiscals descrits a continuació igualen el tracte de les entitats catòliques i les declarades d'utilitat pública (algunes associacions) o benèfiques (les fundacions). La paradoxa rau en el fet que la major part d'associacions civils no poden gaudir d'aquests beneficis (és molt difícil obtenir la declaració d'utilitat pública) i les associacions catòliques els tenen assignats per un tractat internacional. Es produeix, per tant, una discriminació de fet que hauria d'evitar-se amb la sujecció de qualsevol entitat a la legislació ordinària i amb una millora general de l'estatut tributari de les associacions no lucratives.
2. Las cantidades donadas a los entes eclesiásticos enumeradas en este artículo y destinados a los fines expresados en el apartado C) darán derecho a las mismas deducciones en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas que las cantidades entregadas a entidades clasificadas o declaradas benéficas o de utilidad pública.
Artículo 5. Las asociaciones y entidades religiosas no comprendidas entre las enumeradas en el artículo IV de este Acuerdo y que se dediquen a actividades religiosas, benéfico-docentes, médicas u hospitalarias o de asistencia social tendrán derecho a los beneficios fiscales que el ordenamiento jurídico-tributario del Estado español prevé para las entidades sin fin de lucro y, en todo caso, los que se conceden a las entidades benéficas privadas.
El règim descrit a continuació constitueix un anacronisme i un privilegi i ha de suprimir-se.
3. En el supuesto de deudas tributarias no satisfechas en plazo voluntario, por alguna entidad religiosa comprendida en el numero 1) del artículo IV, o en el artículo V de este Acuerdo, el Estado, sin perjuicio de la facultad de ejecución que en todo caso le corresponde, podrá dirigirse a la Conferencia Episcopal Española, para que ésta inste a la entidad de que se trate al pago de la deuda tributaria. 
 
Declaració de l'IRPF (proposta 16), casella Església catòlica/altres finalitats socials. Cap persona, sota cap concepte, no ha de veure's mai, en cap cas, obligada a declarar públicament sobre les seves creences o sobre l'absència d'aquestes. Això s'hauria de reflectir en tota mena de documentació civil, escolar, administrativa o de qualsevol altre tipus i molt especialment en la documentació fiscal (declaració de l'IRPF). El testimoni, lícit, evidentment, de les pròpies perspectives espirituals no pot ser res més que un acte estrictament voluntari i aliè a tota consideració pública.
Al marge de la seva dubtosa constitucionalitat es preveia una durada de solament tres anys, és a dir, fins a l'any 1982, per mantenir per part de l'Estat l'assignació complementària per l'import que no s'aconseguís obtenir mitjançant l'assignació opcional a la declaració de renda. Per si no fos poc, l'Estat avança cada any uns diners que sobrepassen en molt les quantitats de les persones que emplenen la casella de l'Església catòlica.

Diners públics del Govern de la Generalitat a l'Església catòlica i les seves organitzacions (proposta 33)

Les administracions no han de considerar el fet religiós, per exemple, com un fenomen que representi un bé social positiu més significatiu o amb més capacitat d'aportació per al conjunt de la societat que cap altra manifestació de la multiplicitat de la vida cultural o espiritual de les persones. És per això que la societat organitzada políticament en democràcia -representada orgànicament per l'Administració- no ha de subvencionar de cap manera les activitats vinculades a l'expressió, transmissió o celebració de cap mena de culte religiós o manifestació espiritual. D'això se n'ha d'encarregar la part de la comunitat que s'hi sent part integrant i no pas el conjunt en base a l'ús de fons d'assignació pública. La convivència i la gestió de la diversitat s'haurien de reflectir en un tracte fonamentat en el criteri republicà d'absència de dominació de cap individu sobre cap altre, de cap corrent o escola de pensament sobre cap altre o sobre cap individu en particular, única garantia de l'accés a l'exercici real de la llibertat i a la igualtat d'oportunitats en el gaudi de l'espai públic. Aquesta sembla la manera d'impedir que cap grup de persones (no tan sols grups procedents de la immigració) -i dotat d'un o un altre referent conceptual de caràcter espiritual o religiós- pugui creure's en el dret de sol·licitar de les administracions cap tipus de subvenció o de suport per a activitats de culte i és, per tant, una de les garanties de la pau civil i de l'absència de presumpcions de tractes discriminatoris.

Tributs locals (proposta 52)
Ha de suprimir-se qualsevol exoneració de tributs locals de l'Església Catòlica que tingui origen concordatori. En aquest camp, les exempcions han de ser iguals per a tots.
Artículo 4.1. La Santa Sede, la Conferencia Episcopal, las diócesis, las parroquias y otras circunscripciones territoriales, las Ordenes y Congregaciones religiosas y los Institutos de vida consagrada y sus provincias y sus casas tendrán derecho a las siguientes exenciones:
A) Exención total y permanente de la Contribución Territorial Urbana de los siguientes inmuebles:
1) Los templos y capillas destinados al culto, y asimismo, sus dependencias o edificios
y locales anejos destinados a la actividad pastoral.
2) La residencia de los Obispos, de los Canónigos y de los Sacerdotes con cura de almas.
3) Los locales destinados a oficinas, la Curia diocesana y a oficinas parroquiales.
4) Los Seminarios destinados a la formación del clero diocesano y religioso y las Universidades eclesiásticas en tanto en cuanto impartan enseñanzas propias de disciplinas eclesiásticas.
5) Los edificios destinados primordialmente a casas o conventos de las Ordenes, Congregaciones religiosas e Institutos de vida consagrada 6 .
L'antiga exempció de la Contribució Territorial Urbana s'entén aplicable avui a l'Impost sobre Béns Immobles. Com hem repetit, ha de ser el legislador ordinari -i no un tractat internacional, és a dir, un pacte entre dues parts- qui reguli les exempcions. A més, és paradoxal que les associacions de veïns o de joves hagin de pagar l'IBI quan tenen una capacitat contributiva inexistent
i l'Església catòlica romana, un propietari importantíssim de terrenys i edificis rústics i urbans, n'està pràcticament exempta.