29 d’abril de 2013

Intervenció a la Comissió Executiva Nacional: A favor del Pacte Nacional pel Dret a Decidir


L’agenda política ens dóna no només una oportunitat per marcar perfil en la dimensió sòcio-econòmica sinó també en l’agenda dels drets civils i les llibertats públiques. A la proposta del Govern central de reforma de la Llei de l’avortament, se suma el revés que ha patit per l’informe elaborat per l’assignatura de ciutadania. Cal treballar en l’eradicació de la presència religiosa en l’espai públic a partir de dissociar religió i cultura. Les passes endavant que va fer el president Maragall tenen un petit retrocés amb el president Montilla i ara amb el president Mas.

Des de la Secretaria de llibertats públiques i drets civils s’està treballant per un acte el dia 13 de maig amb la participació de les principals organitzacions del col·lectiu LGBT que podran dialogar amb Pere Navarro. L’objectiu principal és escoltar les entitats en relació a la Llei contra l’Homofòbia i la Transfòbia. És una bona oportunitat per marcar perfil contra tots aquells contraris a combatre la discriminació. El PSC també serà present a la Pride 2013 com a símbol de suport.

En relació al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, els pactes serveixen per fer partícips a entitats i col·lectius de la societat civil en l’enfortiment d’una política determinada, en aquest cas, el reclam d’un dret, el dret dels ciutadans de Catalunya a determinar lliurement el seu futur com a poble. La política no només la fan els partits polítics en una democràcia parlamentària, tal com ha exposat el portaveu al Parlament de Catalunya, sinó que la fan tots els nivells polítics socials i econòmics. Política fa tothom en molts àmbits i amb múltiples dimensions. Qualsevol altra concepció monopolitzadora de la democràcia ens acostaria a estadi perillós.

En els pactes és important ser-hi i bona mostra és el Pacte Nacional per l’Educació, on la comunitat educativa va acabar molt enfadada perquè el Govern no va posar en pràctica els acords del Pacte en la Llei d’educació. Cal ser-hi per tant al Pacte Nacional pel Dret a Decidir per dialogar amb les entitats i agents socials.

Un discurs federalista ha de partir d’una visió europea. El PSC ha de fer seva la proposta de revolució postnacional que proposa Con-Bendit i el co-autor belga, president del grup parlamentari liberal. Aquest manifest, la seva existència en si, és una demostració que dreta i esquerra poden posar-se d’acord per un projecte europeu, federalista, laic i democràtic. Els problemes de l’Europa del s. XX són el populisme, el conservadorisme i el nacionalisme. A partir d’aquestes tres qüestions cal plantejar perquè es vol posar en pràctica la idea federal. Les eleccions del 2014 poden ser una bona oportunitat.