6 de maig de 2013

Cap a un Pacte Nacional per al Dret a decidir. A favor de la democràcia i de la cohesió social i nacional




La votació majoritària al Parlament de Catalunya (104 diputats) en favor del dret a decidir, és una oportunitat per fer que aquest anhel col·lectiu esdevingui una realitat.
El dret a decidir respon a la necessitat d’apoderar a la ciutadania  a l’hora de prendre decisions determinants pel nostre futur col·lectiu. No és només una derivada més del debat nacional, que naturalment també, sinó que té una dimensió d’aprofundiment democràtic, en un moment, en el que la ciutadania reclama més i millor participació.
No és per tant patrimoni de ningú, sinó una aspiració democràtica d’una ciutadania que volem prendre la paraula de forma més activa. En aquest sentit associar o pressuposar la defensa del dret a decidir a un determinat posicionament (en aquest cas la independència) és un mal favor a aquesta aposta d’aprofundiment democràtic que suposa el dret a decidir de la ciutadania en qüestions rellevants, ja sigui per determinar el model d’Estat o el tipus desenvolupament econòmic o de serveis públic.
Així doncs, la iniciativa d’un Pacte Nacional per al Dret a decidir amb la participació de sindicats, sectors empresarials, moviment associatiu, partits polítics, plataformes ciutadanes, entitats culturals cíviques i veïnals, pot ser una oportunitat per desvincular d’opcions partidàries la reivindicació d’aquest dret democràtic. Es a dir, per fer bé les coses.
Sinó som capaços, entre tots i totes, d’aconseguir que aquest anhel sigui assumit i reivindicat per una majoria social més enllà de les diferents opcions partidàries, no ens en sortirem. Per contra, si seguim en la deriva del ‘jo més que tu’, difícilment arribarem al final d’un camí que no està exempt de complexitats.
Des d’aquesta perspectiva el consens, la voluntat d’acord, la capacitat de suma i de diàleg, la pedagogia (aquí i al conjunt de l’Estat) i el rigor, són actituds i habilitats que caldrà aplicar al màxim perquè la consulta esdevingui una realitat.
Com necessari és fugir d‘algunes actituds i derives que poden ser útils per esgarrapar algun vot, però que van en detriment de l’objectiu de poder celebrar un referèndum al nostre País, en aquest cas, sobre el model de relacions o no amb Espanya.
En primer lloc l’elitisme, el considerar que aquest és un procés que han de liderar els partits i sectors econòmics i culturals rellevants i que la ciutadania seguirà. O fem partícips al conjunt dels ciutadans i ciutadanes , en un procés de baix a dalt, o inevitablement l’allunyament respecte del mateix anirà incrementant de forma exponencial. No podem defensar el dret a decidir de la ciutadania  i privatitzar-lo en mans d’un govern i de les direccions dels partits i dels cercles més propers a aquests.
En segon lloc, el risc de l’oportunisme polític. Si els partits creuen que poden instrumentalitzar aquest anhel al servei de la seva proposta política, serà molt difícil assolir consensos necessaris per arribar al final de camí amb èxit. Els recels s’imposaran a la generositat.
I finalment, el risc de predeterminació del resultat. Si s’identifica dret a decidir a independència, no hi haurà el consens mínim necessari, perquè una bona part de la societat serà cada vegada més activament contrària i molts ciutadans que dubten o s’ho miren amb distància, s’anirà decantant de forma progressiva cap a la indiferència o directament a posicions contràries.
Justament en aquestes tres derives, elitisme, voluntat d’exclusió i predeterminació del camí, és el que incorre de forma clamorosa el Consell per a la Transició Nacional. Voler definir un Estat abans de votar si el volem, no és una bona manera de començar. I més si qui el dibuixa és un reduït grup d’escollits (per cert per una sola mà), per molt notable que siguin els seus membres. Així, no.
El Pacte Nacional pel dret a decidir ha de fer que:
- se sentin implicats i representats les diferents sensibilitats polítiques amb independència de la seva posició sobre el resultat del referèndum
- neixi i participi, més enllà dels partits i del Govern, el conjunt de la societat civil organitzada, sigui quina sigui la seva posició
-  camini i actuï amb el consens que es va expressar al Parlament de Catalunya.
Només així serem forts i demostrarem que aquest anhel, no és un caprici, sinó una posició irrenunciable de la majoria del poble de Catalunya. Només així, si o si, el dret a decidir esdevindrà una realitat.