31 d’agost de 2013

Assemblar-se a Catalunya de nou


Les primàries no són patrimoni de ningú. No són per tant ni de l'aparell ni dels crítics. Ho són dels demòcrates i aquests abunden al PSC per que és un valor i punt de trobada de tots els socialistes. Pensem que la millor manera d'escollir els nostres candidats és amb un debat de líders i equips al voltant d'un projecte programàtic i de mobilització ciutadana.

A escasses hores de l’inici del curs polític a can PSC el proper dilluns és moment que cadascú de nosaltres fem balanç del que ha passat aquest estiu. I fem autocrítica. Tots. Són els principals líders qui ens conviden a treballar per un projecte compartit, ahir Pere Navarro estenent la mà als crítics i avui Rocío Martínez-Sampere a l’article del Diari ARA referint-se a l’obligació d’intentar conviure.

Des d'Avancem hem plantejat obertament la necessitat de posar fil a l'agulla al procés de primàries socialistes. Pensem que la millor manera de sortir de l'atzucac que provoca el debat intern esgotador i poc productiu és cercar en les primàries la re-il·lusió imprescindible. Fem de la necessitat virtut. Construïm lideratges que simbolitzin la síntesi del partit. Desitjo en aquests moments poder treballar per exemple amb en David Pérez o en Celestino Corbacho per ajudar a un altre candidat a construir un programa de síntesi. És la història d’aquest partit. Ha estat la seva fortalesa. I per tant és la nostra obligació.

Debatem sobre el model de país i generem un mètode que permeti interpel·lar la ciutadania. Compartim les tertúlies a les agrupacions i els debats sectorials amb els candidats. Construïm el nou coneixement que reclama el projecte socialista a partir d'un debat amb una finalitat clara: que els candidats recullin als seus programes les propostes de la ciutadania amb l’objectiu de concórrer a les eleccions per construir una majoria per governar. Només d’aquesta manera tornarem a ser aquell partit que ‘més s'assemblava a Catalunya’.