10 de novembre de 2013

Memoràndum de l'Assemblea general 2013, 7 de novembre




Memoràndum
Assemblea general 2013 
7 de novembre


Discurs de comiat de Fabian Mohedano


Amics i amigues,

Em correspon a mi tancar l’Acte públic de l’Assemblea general. Es fa difícil plasmar en una intervenció el que han estat 10 anys de compromís al voltant d’una idea, d’una organització i d’unes persones.

En primer lloc agrair l’assistència a l’honorable conseller Santi Vila, al comissionat de participació i associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona, Carles Agustí; a la Montse Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones; al Toni Reig, director general de joventut; al Ramon Terrassa, director general d’Acció Cívica; al Jordi Cuminal, director general de comunicació – tots quatre de la Generalitat de Catalunya- als regidors Jordi Martí, Guillem Espriu i Isabel Ribas –de l’Ajuntament de Barcelona-, als presidents de grans plataformes dels diferents tercers sectors i associacionismes (Àngels Guiteras, Antoni Carné, Sergi Contreras i Alfons Tiñena), al secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, als diputats del Parlament de Catalunya, Joan Ignasi Elena, Rocío Martínez-Sampere, Albert Batalla, Dolors Camats. I a tots els dirigents i entitats, més d’una vintena que avui heu vingut a l’acte.

He pensat que la millor forma és fer un repàs any per any. Amb l’objectiu de no deixar-me cap detall fins arribar al moment actual. Sóc conscient que és un discurs personal però val la pena per a un comiat amb molta càrrega emocional després de 10 anys de compromís. A vegades als discursos es fan cites de persones rellevants, el meu l’he volgut il·lustrar-lo de la molta gent, no tota, amb qui he compartit aquesta dècada.

Començo el 2003, Acció Escolta de Catalunya fa un congrés a Vilanova i la Geltrú i aprova l’apropament ideològic i orgànic al Moviment Laic i Progressista. Nosaltres veníem del cru hivern, dues organitzacions petites –Germanor Escolta de Catalunya i Scouts de Catalunya- que decideixen fusionar-se i començar una nova etapa. En toca ser el darrer president de GEC i el president fundador d’Acció Escolta de Catalunya. Pensem que calen decisions estratègiques de primer nivell i la vinculació a l’MLP i a una tradició d’associacionisme laic ho és en tota regla. D’un tres i no res, es desmunta el vell debat entre escoltisme i esplai. La conclusió és que el més important són els principis ideològics. D’aquesta etapa només puc tenir agraïment a gent com la Rebeca Aranda, l’Enric Ribas, el Jaume Figueras, el Lluís Coromines, el Josan Minguela, la Clàudia Vidiella, l’Iker Guimaraes, el Santi Caño, el Dani Gimeno, l’Enric Vaquer, l’Oriol Illa, la Lorena Gómez, la Mireia Fernández, el Pere Balsells, la Sílvia Abad, la Míriam Aranda, el Jose Manuel Gómez, la Thaïs Borri i en aquell moment des de la distància, en Jordi Vaquer. Segur que em deixo a molts que va ser protagonistes d’aquell moment històric per a l’escoltisme.

El 2004 m’escullen president del Consell de la Joventut de Barcelona. Rellevo al Joffre Villanueva, la persona amb la que he estat fent de parella associativa pràcticament la darrera dècada. Com a totes les parelles (en aquesta casa, el Serrano i la Gemma, però d’altres més cèlebres com Felipe-Alfonso, Aznar-Cascos, Pujol-Prenafeta, Cruyff-Rexach o fins i tot Albano i Romina) la intensitat de la convivència i la gestió dels èxits i també dels fracassos fan que les coses al final no vagin com a un li agradaria.

El 2004 se celebra el Festival Mundial de la Joventut a Barcelona amb la participació de 8.000 joves, en paraules de l’Alcalde Trias “vosaltres els joves heu salvat el Fòrum”. Els organitzadors sabem que hi ho va salvar va ser la seva directora, la Inés Giralt, avui gerent de la nostra cooperativa. D’aquella demostració de força va néixer la possibilitat d’accedir al local que avui disposa el CJB a la Vila de Gràcia, un estratègia dissenyada per Guillem Espriu, que posteriorment va a acabar sent regidor del districte. A vegades penso que tot allò ho va induir somiant que algun dia ell podria inaugurar-ho. Pensareu que tot això no és MLP però forma part del seus èxits intangibles: Guillem, Inés, CJB, FMJB’2004.

El 2005 em fitxa la Fundació Ferrer i Guàrdia per començar una nova etapa. Allà treballo amb el Jordi Serrano i la Gemma Martin, director i directora i pioners de la represa. Del (Jordi) Serrano vaig aprendre molt i li estic agraït malgrat ell em deseretés. A vegades somio que fem les paus. La Gemma fins al dia d’avui ha estat la dona més important d’aquesta organització. Cosa que ens hauria de fer pensar una mica –parlo de gènere-. Hi ha dies que encara dialogo amb ella en els meus pensaments, intentar esbrinar com veuria una o altra decisió que hem pres. Em vaig proposar conservar la seva memòria. Ara, però, m’estimo més que passi un temps prudencial per posar fil a l’agulla. Però ho faré. En qualsevol cas, en aquests darrers temps he trobat a faltar la seva autoritat moral.

El 2006 per molts quedarà com l’any que s’aprovà l’Estatut, per a uns quants l’any que es van celebrar els inoblidables Campaments generals organitzats per Acció Escolta de Catalunya a la Vall Fosca. Per a uns altres, especialment per al (Xavier) Florensa i el Lluís Coromines, l’aprovació del Projecte Jove de l’Ajuntament de Barcelona. A la Fundació Ferrer i Guàrdia estem en plena reorganització del projecte i aconseguim posar sobre paper tot allò que fan totes les persones que hi treballen i col·laboren. Tota una revolució. En aquesta època tinc la sort de poder madurar la relació amb tots i cadascun dels pioners: A banda de la Gemma i el Serrano, el Benet Cases, el Tono Albareda, el Vicenç Molina, el Jordi Miralles, el Josep Sellarès i sobretot amb el Joan-Francesc Pont. De tots ells, he après moltíssim. Els admiro pel seu compromís amb unes idees i sobretot amb una organització.

El 2007 poso punt i final a la presidència del CJB i tanco també l’etapa a la Fundació Ferrer i Guàrdia. Marxo a Londres de creixement cultural, torno més liberal que comunitarista, si és que ho havia estat alguna vegada per allò de la influència kumbaiana. A Londres anem a fer una visita al Jamboree, en el centenari de l’escoltisme, amb l’amic Julio del Valle, en aquell moment president d’ASDE, els escoltes laics a nivell estatal, una de les persones que els catalans necessitem d’Espanya. Gracias Julio, por tu siempre apoyo y complicidad. Sé que podemos contar con un cónsul de primer nivel en la Rivera del Duero cuando tengamos estado propio.

Vull aturar-me un moment a parlar sobre l’escoltisme, aquest any, el del seu centenari, el 2007. Precisament aquest any escrivim amb l’amic i padrí Joan-Francesc Pont “Joves escoltes i francmaçons adults”, una diàleg a partir del qual fonamentem l’origen francmaçònic de l’escoltisme. L’escoltisme català representa una de les estructures d’estat d’aquest país. Cal una llei que permeti el seu reconeixement equiparable a altres països. I per això cal que seguiu treballant en la construcció d’un projecte conjunt, “el procés”, com li dieu els que esteu ara. Els reptes que es plantegen a Catalunya requereixen d’una proposta única alhora que plural. Agraeixo a tots els caps escoltes la feina que fan. Em poso a disposició del Toni Reig, director de joventut, i del president d’Acció Escolta per ajudar en l’elaboració de la Llei, o del Decret previ. No podem fer lleis per tot, però sí per aquelles coses que valen la pena. Protegim l’escoltisme però no l’encorsetem, que no ens passi allò dels consells de la joventut del País Valencià.

El 2008 comença la meva segona etapa a l’MLP. Es formalitza el càrrec de secretari d’organització i comencem una etapa daurada que arribarà fins el 2011. Aquest any impulsem Ateneus Laics i Progressistes, avui XarxAteneu. Descobrim o ens descobreix el Jaume Pieres, fitxem a l’Aida Leal i arribem a sumar uns 25 ateneus d’arreu del país des d’Ateneu Naturista del Fonoll a l’ateneu de l´amic Gabriel Plana a l’Eixample. Vaig poder recuperar la professora Mercè Otero, de la que és culpable que no tingui ni idea de llatí però si una excel·lent educació per a la ciutadania ja l’any 1991 a un institut públic de l’Hospitalet de Llobregat. La creació d’Ateneus Laics ser un moment molt rellevant per que significava que l’MLP deixava de ser un moviment juvenil per a ser un projecte intergeneracional. Prèviament, a l’Oficina MLP s’incorpora l’Èrika Fabregat i posteriorment el Roger Morales, en les àrees d’administració i comunicació respectivament. A tots dos gràcies per la vostra implicació en la coordinadora.

Impulsem la figura de comissionats i assessors: aquí en Xavier Valls, l’Andrés Cascio, l’Anton Layunta, la Griselda Solà. Alguns d’ells, moltes vegades incompresos en les seves grans aportacions.

També comencem el treball territorial i coneixem al Jordi Collado i el Mario Burzuri. Cinc anys després existeix un teixit associatiu fort i articular al Camp de Tarragona. Les dades parlen per si soles.

D’aquesta etapa també vull recordar la Conchi (Hurtado) i l’Arcadi (Corominas), grans dirigents de l’MLP que condicionen la seva entitat i posen els ciments per a l’èxit actual.

El 2009 és l’any que ho guanya tot el Barça i no sé si és per aquesta eufòria que jo decideixo afiliar-me al PSC. Crec que la gent que ens movem en espais de responsabilitat associativa de primer nivell poden caure en una actitud naïf o de menyspreu en relació als partits polítics. Vaig ingressar al partit socialista per (José Luis) Zapatero, el primer president republicà després de la represa i per (José) Montilla, un cordovès, que com els meus pares, va arribar amb una mà al davant i una altra al darrera a Catalunya i que acaba sent el molt honorable president del nostre país. Quatre anys després, puc fer una mica de balanç sobre la relació entre associacionisme i partits. Em preocupa la instrumentalització de les organitzacions socials per part dels partits. Em molesta profundament la crítica a les forces polítiques per part dels dirigents associatius que van d’independents i purs. Vivim en una democràcia encara feble.

Una democràcia feble que permet que l’Església tingui un patrimoni descomunal i pugui prendre decisions com fer fora a un agrupament aquest 2009 de la Parròquia del Santíssim Redemptor a la plaça Santlleí després de 50 anys, aquí a Barcelona.

El 13 de novembre fem la primera audiència del Moviment Laic i Progressista amb un president de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment, hem tingut l’oportunitat que ens rebi el president (Artur) Mas. Una dada curiosa, el tripartit va trigar 6 anys en rebre’ns de la mà del president (José) Montilla i el govern de CiU 6 mesos. En relació a això tinc una altra anècdota. A la inauguració del local de la JNC li vaig dir en aquell moment al candidat Artur Mas “a vostè li convindria visitar-nos, som una organització molt important”. “Senyor Mohedano, els rebré quan sigui president de la Generalitat”. I així ho va fer.

El 2010 posem en marxa el projecte Movimiento Laico y Progresista. Prèviament l’any anterior havíem fitxat a la Núria Galán per impulsar-ho. Amiga, companya de viatge, confessora que ha sabut anticipar-me trampes i errors. T’estic molt agraït que m’hagis volgut acompanyar en aquesta etapa. I saps que, per poc que pugui, a la que sigui possible, tornarem a treballar junts. L’impuls de l’MLP a Espanya no és que hagi estat un dels èxits d’aquests 10 anys. Vam arribar a reunir-nos fins i tot amb la ministra Bibiana Aído i construïm complicitats amb gent molt interessant de les Illes Balears a l’entorn del Centre d’Estudis de l’Esplai –amb l’Aina Domínguez com a referència-, també a la Federación Estatal de Lesbianas Gais Transexuales i Bisexuales (FELGTB), la Federación de Mujeres Progresistas (FMP), la Liga de la Educación Popular, però no acabem de rematar. Probablement la manca d’una base d’associacionisme educatiu en el projecte dificulta l’impuls definitiu, què carai, som catalans!

El 2010 fem la trobada general a Lleida i presentem el Pla de formació MLP. Em sento molt afortunat d’haver pogut contribuir a dissenyar una de les millors eines integrades de creixement d’activistes, dirigents, treballadors i formadors en l’associacionisme. Queda molta feina per fer però els ciments ja estan posats. Ara li correspon al Raimon Goberna i al gruix de formadors de l’Escola seguir construint una proposta de qualitat.

El 2011 fem l’Assemblea general a Òmnium Cultural i posem fil a l’agulla a l’impuls de la Crida a la Catalunya lliurepensadora. L’objectiu és fugir d’una idea de blocs. Volem ser una organització transversal amb unes idees progressistes. Pensem que el combat del segle XXI és el lliurepensament, vinculat a la laïcitat filosòfica, per tant, a la pedagogia. Volem clarificar que l’MLP no fa laïcitat política i que això li correspon a la Lliga. El professor i amic Santi Castellà és el president i l’ideòleg d’aquesta operació. Et vull agrair tot el que he après de tu i les petites estones que m’has regalat de reflexió política. Amb el temps es valorarà la teva aportació.

Tanquem el cicle de trobades generals al territori a Girona i aquí es on comencem a veure símptomes d’esgotament de l’MLP tal com l’havíem conegut des de 2003. Allà s’estableix una escletxa amb el Fidel González, a qui aprecio però no comparteixo moltes de les seves estratègies. Una escletxa que pateix directament la Marta López i Casals de Joves de Catalunya. L’ACJ ha nascut dins l’MLP i per això més que cap altra necessita del seu acompanyament. Crec que ara ho estan fent bé, sobretot perquè volen ser molts més dels que han estat fins ara, posant èmfasi en el territori, en l’educació i no tant en l’estructura.

El 2012 el Joffre Villanueva decideix plegar. Els pioners i els companys de generació amb qui liderem l’MLP diuen que tots dos no podem deixar-ho alhora. Com si fóssim la família real, hereto la secretaria general fins al dia d’avui amb l’objectiu de possibilitar un relleu generacional. Intuïm que la Crida a la Catalunya lliurepensadora és un procés que pot durar 20 anys i que ens cal resoldre orgànicament el canvi d’etapa. Se’ns acut impulsar el Moviment d’Educació Popular i plantejar-ho com a l’herència a les noves generacions. Vaig a parlar amb la Irene Balaguer i l’Assumpta Baig, per separat i per aquest ordre, pensant que em tractarien de boig. Els hi proposo fer un moviment nou que sumi dues tradicions, que per altra banda ja havien estat juntes. No només els hi encanta sinó acordem traslladar l’Escola Lliure El Sol a aquestes dependències i començar una etapa en comú. Gràcies Irene i Assumpta per obrir-nos de bat a bat casa vostra.

A l’Acte públic de l’Assemblea general de 2013 –on assisteix per primer cop un conseller de la Generalitat de Catalunya, la Neus Munté- es presenta el MEP. La realitat ja l’heu pogut comprovar amb la intervenció a l’inici de l’acte. Aquest any ha estat rar, diferent, de transició. Les transicions mai són fàcils, que ens ho diguin als catalans. Tot i així, entitats procedents de l’MLP i d’altres moviments són capaços de fundar la Xarxa d’Entitats d’Acció Social i Comunitària, amb una quinzena d’organitzacions amb molt de pes als seus barris i pobles i amb activistes espectaculars com la Merche Garcia, la gent de Badalona i moltes altres. Per fi, som capaços de resoldre el vell dilema entre entitats de voluntariat i entitats que combinen persones remunerades i voluntàries. Aquell vell i esgotador debat de finals dels 90 i anys següents es desmunta d’una tacada. Igual que amb el debat sobre escoltisme i esplai, torna a guanyar un projecte ideològic. Sempre he dit que això és el que compartim amb la Fundació Pere Tarrés: la solidesa dels valors, cadascun posant accent en els seus.

Nosaltres sempre vam dibuixar que l’MLP havia d’estar comandat per una generació de joves dirigents. Ens feia pànic pensar en alguns dels nostres socis que no havien fet els relleus quan tocava. Vam acordar que quan ens comencéssim a quedar sense cabell, ens sortís panxa o tinguéssim fills deixaríem pas a una nova generació. I aquest moment ha arribat. En Pau González ha rebut l’aval de l’Assemblea general per prendre el relleu. Consolidant la tradició del secretari general que em precedeix procedim a fer el ritual. És l’adaptació del que era habitual a les famílies catalanes quan un dels fills arribava a una certa edat i se li feia entrega de la clau i el duro.

Pau (González), pots venir, si us plau.

Pau, això són les claus de l'ascensor d’Avinyó 44. El Joffre (Villanueva) em va donar les de la porta reconeixent que no servien de molt, ja que la propietat d'Avinyó 44 està repartida i que per entrar només cal picar. O sigui que aquestes tenen més que un valor simbòlic. I aquí el duro, més postmodern, la targeta de crèdit. Aquesta concretament no serveix de gaire, perquè estem més que pelats. I un llibre de poemes, perquè sempre hem dit que a l'MLP (com en la vida), falta poesia. He decidit traspassar-te el llibre que em va regalar el Joffre. Poesia de Pere Quart “Antologia bufa”, molt adient per al teu humor. Això sí que és possible que et sigui útil, més que la clau i el duro.
En l'entrega abraçaré el nou Secretari general, un ritual que el Joan-Francesc Pont va iniciar quan va ser president MLP en la primera etapa i que volem que es mantingui i estengui.


Fet el ritual i ja desposseït de la clau i el duro, vull acabar deixant constància d’algunes idees que fan quedar molt tranquil. 1) Hi ha una nova fornada de dirigents que ho faran de conya al capdavant de l’MLP. 2) Hi ha horitzó i es diu Moviment d’Educació Popular. 3) Que seguirem sumant entitats com Cooperacció, Joventut Europea Federalista, Dones en Xarxa, que eixamplen la idea d’educació popular.

A partir d’ara em trobareu en alguns espais de militància associativa i política, i en d’altres que et porta l’etapa adulta de la vida.

Em trobareu principalment dedicat a treballar a favor de la reforma horària, amb el Jordi Ojeda, el Salvador Cardús, la Sara Berbel, la Teresa Torns, el Jordi Pigem i molta gent que estic coneixement i que en saben moltíssim de tot això. Les perspectives són molt bones per que és una bona idea i s’adreça al benestar de les persones. Cal ser optimistes i aquesta iniciativa ho és.

Em trobareu al Cercle Cultural de Pedra Tallada a Palafrugell, amb la Bibiana Casado, l’Andrés Cascio, la Carme Andavert, el Joan-Francesc Pont i també amb altres amics a l’Empordà com el Pere-Joan Pujol, la Vicenta (de Pujol), el Marc (Oliveras) i la Betlem (Zamora).

Em trobareu a l’Espai Socialista, amb el Jordi del Rio, el Joan Ignasi Elena, la Rocío Martínez-Sampere, el Santi Lapeira i tots de nous companys de viatge que acabo de fer en els darrers temps i que malgrat el patiment, saben que el socialisme català és una proposta vàlida.

Em trobareu a la junta directiva de l’associació Moment Zero amb el Jordi Cuminal i altres, amb l’objectiu de sumar a favor de l’estat propi. Em trobareu en aquesta i totes aquelles iniciatives amb caràcter transversal. Ara més que mai, necessitem compromisos de país generosos per sortir de l’atzucac en el que estem. Això en bona part ho he après de la Ruth Arcarons.

Em trobareu amb l’amic Miky Aragón, l’Eulàlia Mas, l’Antoni Carné i més companys de les federacions d’associacions que treballem per generar una xarxa de coneixement associatiu que posi la mirada en la universitat. Gràcies Miky (Aragon) per tot el que m’aportes.

Em trobareu amb l’amiga i coach informal Merche Garcia a qui li vull d’agrair l’acompanya-ment que m’ha fet aquest darrer any i que m’ha servit per començar una nova etapa de la vida. D’aquest darrer període, per cert, també vull agrair a la Maria Bermejo, qui ha fet una feina brutal a l’administració de l’MLP.

Em trobareu a algun bar de Sants amb l’amic Andrés Querol i espero que aviat de nou amb el Joffre (Villanueva) fent tertúlia i arreglant el món. O dinant cada sis mesos o un cop a l’any per posar-nos al dia amb el Marcel Prunera, o amb el Benjo (Aguilar) o amb el Manel González, amb el Joan Vidal, o amb el Javi Lopez, el Joan Calderon, la Rosa-Maria Pujol, amb el Gabriel Casellato o amb l’Agustí Colomines. Són d’aquests tipus de relació que vas cimentant a cops de dinar i d’admiració mútua. Suposo que enteneu de quin tipus d’amistat us parlo.

Em trobareu jugant al futbol els dilluns a les pistes de la UB o els dimecres acompanyant els meus fills a la piscina del Virrei de Sants, en (Joan Manel V.) Parisi.

Em trobareu a la tercera graderia del Gol Sud del Camp Nou escridassant –això sí només quan ve el Madrid- amb els amics Enric Vaquer i Dani Gimeno i vigilant el Jordi Bosch i altres vells coneguts que se seuen ben a prop.

Em trobareu amb els meus de tota la vida Xavi Peralta, Xavi Martínez, el Pere Herrero a qualsevol lloc parlant de les coses quotidianes, com quan teníem 15 anys.

Però sobretot em trobareu amb la meva família, els sogres, les cunyades Irene (Muñoz) i Laura (Muñoz). Amb els meus pares a qui els hi estic infinitament agraïts per l’educació que m’han donat i per haver-me apuntat amb 6 anys a l’AE SKUES. Avui per cert, són part dels meus caps: El Ricard Garcia, el Lluís Coromines i el Jaume Figuera. Em trobareu amb la Sònia (Muñoz), que després de molts anys hem sabut trobar un equilibri entre vida personal i vida pública i amb els meus fills, la Sofia (Mohedano) i l’Odon (Mohedano) de qui ara mateix em costa separar-me. Per cert, sort que deixo de ser secretari general per que en aquest any i mig he sigut pare dos cops. Millor no temptar la sort a un tercer any, que com diu una meva amiga que avui està per aquí “per tenir tres fills, s’ha de ser ric”.

Bona nit, gràcies per venir. Acabo amb una frase d’Albert Camús, avui que fa 100 anys que va morir: “Deixaré de ser escriptor el dia que només sigui escriptor”. Apliqueu-vos-ho a la vostra professió o activitat. Feu totes les coses que pugueu i aprofiteu el temps. Llarga vida al moviment laic i progressista en minúscula i al Moviment d’Educació Popular. Visca Catalunya.




Fabian Mohedano
Activista i dirigent del Moviment Laic i Progressista (2003-2013)



Sala d’actes de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, 7 de novembre de 2013




Assistents


Agustí Colomines UB - Càtedra Josep Termes
Albert Batalla Parlament de Catalunya
Albert Claret Consell de la Joventut de Barcelona
Albert Giralt Encis SCCL
Albert Riera FAPAC Barcelona
Alejandro Goñi Pimec Comerç
Alfons Tiñena Consell d'Associacions de Barcelona
Alicia Camoeiras
Andrés Querol CCOO  de Catalunya
Àngels Guiteras Taula d'Entitats del Tercer Sector Social
Anna Balletbó Fundació Olof Palme
Anna Mestre
Anna Tomàs Avancem
Anton Layunta MLP
Antoni Carné Ens de l'Associacionisme Cultural
Arantxa Calvera Joventut Socialista de Catalunya
Arcadi Corominas Encis SCCL
Assumpta Baig Fundació Marta Mata
Begoña Alberdi XarxAteneu
Benjamí Aguilar ExMEGC
Berta Clemente Ajuntament de Barcelona
Berta Mundó Esplais Catalans
Betlem Zamora
Bibiana Casado XarxAteneu
Carles Agustí Ajuntament de Barcelona
Carles Aledo Consell de Ciutat
Carmen Andavert XarxAteneu
Chiqui Subirana Rosa Sensat
Clàudia Vidiella Acció Escolta de Catalunya
Dani Arellano XEASC
Dani Gimeno Acció Escolta de Catalunya
David Lizoaín Joventut Europea Federalista
Dolors Camats Parlament de Catalunya
Eduard Fernandez Consell de la Joventut de Barcelona
Eduard Lopez Esquerra Republicana de Catalunya
Eduard Rodés XarxAteneu
Eloi Cortés Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Emili Soro UB
Emma Calvet Federació Catalana del Voluntariat Social
Enric Francès Consell d'Associacions de Barcelona
Enric Vaquer Acció Escolta de Catalunya
Eric Gomez Avancem
Esther Boixadera CCOO  de Catalunya
Eulàlia Mas Federació Catalana del Voluntariat Social
Fabian Mohedano Oficina MLP
Felisa Pérez Federació Catalana de Drogodependències
Francisco Mohedano Família Fabian Mohedano
Gabriel Casellato Joventut Europea Federalista
Gonzalo Candanedo Casals de Joves de Catalunya
Guillem Espriu Ajuntament de Barcelona
Inés Giralt Encis SCCL
Isabel Ribas Ajuntament de Barcelona
Ismael Gomez Expresident MLP
Ivan Altisent
Ivan Rivera Acció Escolta de Catalunya
Jaume Figuera Acció Escolta de Catalunya
Jaume Pieres XarxAteneu
Javi López Joventut Socialista de Catalunya
Javier Garcia Bonomi FEDELATINA
Jesús Sierra
Joan Carles Gallego CCOO  de Catalunya
Joan Ignasi Elena Parlament de Catalunya
Joan M Parisi SHB
Joan Segarra Federació de Cooperatives de Catalunya
Joan-Francesc Pont Fundació Ferrer i Guàrdia
Joffre Villanueva Fundació Ferrer i Guàrdia
Jordi Bosch Òmnium Cultural
Jordi Crisol Esplais Catalans
Jordi Cuminal Generalitat de Catalunya
Jordi del Rio Avancem
Jordi Escoda ExMEGC
Jordi Martí Ajuntament de Barcelona
Jordi Miralles Fundació Terra 
Jordi Vaquer Expresident MLP
Josan Minguela Acció Escolta de Catalunya
Jose Cayuela Acció Escolta de Catalunya
Jose Manuel Gómez Acció Escolta de Catalunya
Josep Duran Avancem
Josep Maria Romero CCOO  de Catalunya
Josep Maria Villena Associació Diomira
Josep Xurigué Avancem
Juan Muñoz Família Fabian Mohedano
Judit Vallès Fundació Ferrer i Guàrdia
Julio del Valle ASDE
Laura Muñoz Família Fabian Mohedano
Laura Pelay UGT
Lídia Marimon Associació Diomira
Lluís Filella CCOO  de Catalunya
Lluís Perez  Esquerra Republicana de Catalunya
Lorena Gómez Acció Escolta de Catalunya
Manel Camós XarxAteneu
Mar Jiménez Generalitat de Catalunya
Marc Cases Esplais Catalans
Marc Enrich Consell d'Associacions de Barcelona
Marc Oliveras
Maria Bermejo Oficina MLP
Marta Grabulosa Ajuntament de Barcelona
Marta Junqué Avancem 
Mercè Otero Ca la Dona
Merche Garcia XEASC
Miky Aragón Consell d'Associacions de Barcelona
Mireia Fernandez Acció Escolta de Catalunya
Montse Gatell Generalitat de Catalunya
Montse Piñol Cooperacció
Neus Pérez
Núria Aparicio Fundació Tot Raval
Núria Galan Oficina MLP
Oriol Illa  Fundació Ferrer i Guàrdia
Òscar Esteban FAPAC
Pablo Faura Joventut Europea Federalista
Pau Fuentes Esplais Catalans
Pau González Esplais Catalans
Pere Balsells Acció Escolta de Catalunya
Pere Herrero AE SKUES
Pere-Joan Pujol XarxAteneu
Pol Carrion Avancem
Raimon Carreras Esplais Catalans
Raimon Goberna Escola El Sol
Ramon Morell Ajuntament de Barcelona
Ramon Terrassa Generalitat de Catalunya
Ricard Garcia AE SKUES
Rocio Martínez-Sampere Parlament de Catalunya
Roger Revilla
Rosa-Maria Pujol Exsecretària general de Joventut
Ruth Arcarons Escola El Sol
Santi Caño Acció Escolta de Catalunya
Santi Castellà Expresident MLP
Santi Lapeira Col·legi de Directors de Cinema
Santi Vila Generalitat de Catalunya
Sergi Contreras Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Sonia Muñoz Família Fabian Mohedano
Susanna Cabrera
Teresa Crespo
Toni Codina Taula d'Entitats del Tercer Sector Social
Toni Reig Generalitat de Catalunya
Tono Albareda Cooperacció
Vicenta Costa XarxAteneu
Víctor Girona ASDE
Xavi Martinez
Xavi Peralta
Xavi Roldan Acció Escolta de Catalunya