Les transformacions socials, econòmiques i
polítiques en les que es troba immers el país no han de servir per res més que
per viure millor del que ho hem fet fins ara. El procés català ha de comportar
que puguem dissenyar amb creativitat i innovació un nou país. És en aquest
sentit que la Iniciativa per a la reforma horària Ara és l’Hora neix agrupant experts procedents de diferents
disciplines i idees amb l’objectiu de plantejar seriosament que el factor temps
necessàriament ha de ser un factor que permeti cercar creixement i benestar,
sobretot davant una crisi econòmica devastadora.
Cal desfer-se de la rèmora que
representen els horaris actuals que tenen el seu origen en el
"desarrollismo" franquista. A gairebé tota Europa, l'horari
laboral és de 9 a 5, parant un màxim d'una hora per dinar a meitat de la
jornada. A l'Estat espanyol –i per tant a Catalunya-, però, és habitual
que els treballadors s’aturin dues hores per dinar i que les seves jornades
s'allarguin fins a les 7 o les 8 del vespre. Aquesta jornada poc compactada
provoca sopar a partir de les 9 en els millors dels casos, dificulta el temps
de cura d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària,
impossibilita el consum i gaudi de la cultura i per descomptat baixa
l’eficiència de les organitzacions. El prime
time s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En definitiva se
solapa el temps personal i el temps de descans.
Els horaris que tenim no tenen l’origen
en el clima, això és un mite que es desmunta viatjant a Portugal, Marroc,
Itàlia o Grècia i comprovant que tots ells també sopen a les 7 de la tarda. I
que tampoc és un horari de tota la vida ja que a les antigues colònies
espanyoles també tenen un de més racional.
Un dels principals damnificats dels horaris
que tenim és la indústria i l’associacionisme cultural. Les seves reclamacions
han anat sempre en aquesta línia. En Santi Lapeira, president del Col·legi de
Directors i Directores de Cinema de Catalunya, reclamava fa poc la necessitat
d’uns horaris culturals europeus. I és que qui pot o vol anar al teatre, al
cinema o a l’ateneu sortint de treballar a les vuit de la tarda sobretot si hi
ha càrregues familiars o altres activitats com per exemple la formació?
Tenim una oportunitat: El Pla estratègic de la
Cultura Catalunya 2021 té com a objectius motivar el conjunt de la societat catalana
a favor de la cultura i debatre sobre les estratègies que han de permetre fer
front a la crisi actual. Aquests dos anhels entronquen amb els desitjos de la
proposta de reforma horària. Uns horaris més racionals permetrà augmentar el
consum d’activitat cultural. Ara bé, el caràcter sistèmic del temps provoca que
sense una reforma dels horaris laborals i de la concepció del treball serà
complicat protegir i promoure la cultura.
Article publicat a la Revista L'Esguard l'1 de gener de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada