21 de maig de 2016

Mohedano: "Ha arribat el moment de sincronitzar els rellotges amb el món"

Fabián Mohedano (Barcelona, 1975) és diputat de Junts pel Sí al Parlament i un dels principals impulsors de la reforma horària. En aquesta entrevista amb 'El Món', Mohedano assegura que "els horaris actuals són una causa de desafecció" i explica que "a l'Estat espanyol ho fem tot dues hores més tard". A més, recorda que "passem 300 hores més a la feina que els alemanys", i reclama "tombar la truita, perquè això no té cap sentit".

Per què defensa un canvi dels horaris? 
Hi ha gent que la seva preocupació és la sociologia, o el feminisme, o la salut, la productivitat, etc. La meva és la democràcia. Jo vinc dels escoltes, i l'any 1996 estava en un campament i vaig descobrir que tots els suecs el cau el fan el dimarts a la tarda, en comptes de fer-lo el dissabte a la tarda, que és com es fa aquí. Això em va impactar moltíssim. I em vaig adonar que qualsevol dia de la setmana era dissabte a la tarda. És a dir, que totes les tardes eren lliures per fer moltíssimes activitats. Anys més tard, quan vaig entrar en contacte amb la política, vaig veure que a les agrupacions dels partits només hi ha gent gran i joves, i que la gent de la meva edat o està treballant o està en temps de cura, o fent les dues coses. Aquí començo a intuir que els horaris actuals són una causa de desafecció: afebleixen la participació cívica i comunitària, el pensament crític, les possibilitats d'incidir, de llegir,... Aquesta és la meva preocupació original. El principal motiu, per tant, és la qualitat democràtica en relació a la qualitat del temps.
Al llibre diu que "els horaris són una qüestió de salut pública". Expliqui'ns-ho.
La reforma horària aparentment s'associa a la conciliació. Però hi ha una cosa més primària: els horaris que tenim han modificat el ritme que marca la programació del nostre cos. Des dels primers sàpiens el que s'ha fet, i ho fa tothom al món excepte a Catalunya i Espanya, és: a primera hora del matí ens aixequem; a les 12h quan el sol està a dalt de tot dinem; quan el sol es pon sopem, i quan el sol no hi és dormim. A l'Estat espanyol ho fem tot dues hores més tard. Quan el cos segrega melatonina i diu que és l'hora d'anar a dormir, nosaltres estem sopant o mirant la televisió. I així amb tot. Tenim les dones més estressades i medicades d'Europa, i molts nens amb trastorns alimentaris i de TDH, molts accidents laborals,...
Fabián Mohedano durant l'entrevista amb 'El Món'
Fabián Mohedano durant l'entrevista amb 'El Món'   |   JORDI BORRÀS
Quins serien els canvis més immediats i urgents que caldria fer?
Nosaltres diem que tot això cal fer-ho alhora. No podem dir que ara aplicarem mesures en l'àmbit del treball, després en el del comerç, després en el de la televisió, etc. No. Ens cal un gran pacte social de tots i aquest ens porta a un període de transició que, alhora, ens porta a un moment zero, perquè si no plantegem una estratègia així, ningú no està disposat a renunciar a la realitat actual.
Com s'aconsegueix això?
Ho plantegem a través de la legislació -de la llei de la Reforma Horària al Parlament- i a través del Pacte Nacional per la Reforma Horària. No tenim competències en determinades coses i no podem fer-ho tot per llei. I hem de reconduir-ho a través del pacte amb els diferents actors.

Passem massa hores a la feina?
Passem 300 hores més a la feina que els alemanys, per exemple. Hem de donar-li la volta a la truita, perquè això no té cap sentit. Li hem de pagar a la gent per la feina feta i no per un horari. El nostre teixit productiu té uns horaris molt rígids, i una taxa de flexibilitat del 20%. Es valoren molt les hores a la feina i no es valora la feina feta. Aquí les empreses han de fer un esforç molt gran per donar-li la volta a això i intentar que es valori a la gent per la feina feta i sobretot basant-se amb una relació de confiança. Aquest és el gran canvi mental dels empresaris. Els sindicats han d'entendre que la conquesta sindical no és treballar les 8 hores i sortir corrents, sinó que cal respectar els horaris dels àpats. És millor treballar de 8 a 15:30 hores i dinar a les 13h, que no treballar de 8 a 15h i dinar a les 16 hores. La conquesta sindical és entrar a les 8 hores, amb horari flexible, dinar a les 12:30-13:00 hores i després sortir.

Com creu que reaccionaran les empreses a la Reforma Horària que vostè impulsa? 
Hi ha moltes empreses que ja estan en el camí de prendre mesures d'aquest tipus, més del 40%. I un altre 40% estarien disposades a plantejar-s'ho. A les empreses se'ls hi han d'exposar els arguments de manera pedagògica: que hi ha un estalvi econòmic i que pot millorar la productivitat, que es redueix l'absentisme injustificat, que millora el clima, etc.
Fabián Mohedano és un dels principals impulsors de la reforma horària
Fabián Mohedano és un dels principals impulsors de la reforma horària   |   JORDI BORRÀS
Quant creu que trigaria la societat en adaptar-s'hi? 
Nosaltres vam dir que ens hi dedicaríem tres anys: un primer any per a la fonamentació, un segon any fent proves pilot -que aviat traurem els resultats-, i un tercer any que és el de la reforma. El que planteja la reforma és una Llei, un Pacte Nacional i una campanya institucional potent. Però també un procés participatiu perquè la implicació dels ciutadans és fonamental en el desplegament. Creiem que aquest 2016 estarem construint tot això; durant l'any 2017 hi haurà l'acord i després establirem quin és el període de transició. Però si hem estat 50 anys amb horaris modificats, ara no ens vindrà de tres o sis mesos, tot i que durant el 2017 hauríem de tenir-ho enllestit.
Uns nous horaris facilitarien una participació de les dones en els àmbits empresarials i econòmics del país?
Les dones treballen més hores a l'any que els homes, perquè per guanyar el mateix que ells han de treballar més dies. Les dones assumeixen encara moltes responsabilitats a la llar i moltes vegades renuncien a assumir més responsabilitats en l'àmbit de la feina. Per tant, ens cal una reforma horària per igualar les condicions entre home i dona, però sabem que a països com Suècia on aparentment tenen les mateixes condicions, encara hi ha una diferència entre homes i dones. Per tant, no només són polítiques de conciliació i de reforma horària, sinó que també cal un canvi general mental per part de tothom. La reforma horària facilitarà a les dones l'assumpció de noves responsabilitats, però no és l'única condició.
Fabián Mohedano entrevistat pel Món
Fabián Mohedano entrevistat pel Món   |   JORDI BORRÀS
Quina és l'arrel dels horaris que es fan a l'Estat espanyol? 
Fa poc vaig coincidir en una taula rodona amb Martí Anglada parlant de la reforma horària, i ell deia que és molt injust dir que aquest és l'horari franquista, perquè hem passat tota la transició i és en aquesta època que s'han consolidat aquests horaris. No és només un tema de canvi d'horaris, sinó també d'hàbits. Hem tingut molts anys per corregir-ho, i no ho hem fet. Dir que és l'horari franquista... sí, però no. Com a arrel sí, però després hi ha uns responsables que no hi han posat remei. Crec que ara estem en un moment on, entre la globalització i mirar què fan els altres països, es veu que no té sentit i fa vergonya. Nosaltres lluitem contra la condició humana, que es concreta en dos elements: els incrèduls -que diuen que això és impossible- i els ignorants -els que es pensen que aquest horari és de tota la vida i que aquí fa molta calor-. Estem lluitant contra aquests dos perfils, que són els mateixos que també posarien pals a les rodes en qualsevol altre reforma política d'aquestes dimensions.
I durant la República com funcionava?
Es dinava a les 12 del migdia. Als anys 50, 'El Parte' era a les 14 hores. I les colònies espanyoles tenen un horari mundial. Si l'horari fos de segles, les colònies espanyoles haguessin tingut aquest horari i no s'hi assembla per res.

El procés en el què està immers Catalunya és un moment propici per introduir la Reforma Horària? 
Sí, el moment que viu Catalunya i també el món en general, on es qüestionen les herències del passat. I aquest horari és una herència del passat del nostre país. La gent ha assumit que la reforma horària forma part d'una de les receptes de canvi que es plantegen en els propers mesos i anys en el nostre país. El que abans semblava impossible, ara la gent s'ha animat i confia que s'aconseguirà. Ha arribat en el moment que toca: ara és l'hora! Ha arribat el moment de sincronitzar els rellotges amb el funcionament del món.


Publicada a El Món el 24 d'abril a El Món, entrevista de Nerea Rodríguez.

Cap comentari: