Des de que la selecció espanyola de futbol va passar de quarts de final al Mundial les banderes espanyoles es van instal·lar als balcons, algunes d'elles per no tornar al calaix per a bones noves. Molt poc temps després -i en motiu de la manifestació en favor de l'Estatut- van ser les senyeres i estelades les que van poblar els balcons. Fa uns dies, amb la visita de Joseph Raztinger, les banderoles del Jo no t'espero o les banderes de la Ciutat del Vaticà han donat el relleu engalanant els balcons. Hauríem d'afegir les banderes del Barça, que encara es mantenen com a ressaca de les tres copes d'europa aconseguides en bàsquet i futbol en els darrers quatre anys. Tampoc ens podem oblidar de les mítiques “L'AVE pel Litoral” o “Volem un barri digne”. Algunes d'aquestes banderes o banderoles es poden confondre amb els cartells en venda o en lloguer que han anat apareixent des de 2008 amb motiu de la crisi econòmica. Per això, declaro unilateralment el 2010 l'any de les banderes.
1 comentari:
Cada balcó una proclama, això és l'efecte IKEA i el seu eslògan "Benvingut a la república independent de casa teva".
Som molt influenciables, els barcelonins.
I tenim balcons, una arma política de primera magnitud.
Publica un comentari a l'entrada