El moviment associatiu des dels seus inicis ha dut a terme una tasca d’un gran valor social i ha estat un referent per enfortir la democràcia representativa i fer-la més participativa. Les associacions neixen de la lliure voluntat de la societat civil, del seu esperit crític i reivindicatiu, que s’expressa en l’exercici democràtic. La implicació de la ciutadania, des de la infantesa i la joventut, en les seves entitats es tradueix en la creació d’una població formada i font d’un important capital social, que ha de donar lloc a una ciutadania activa, independent i autònoma.
El nostre concepte de participació implica capacitat de decisió, i, per tant, no es redueix a la mera consulta no vinculant, o a la informació sense donar l’oportunitat a expressar el que hom pensa. Participar és tenir accés als mecanismes de presa de decisions, i formar-ne part activa. Aquest és el model participatiu que les associacions voldríem estendre a la resta de la societat, perquè entre tots i totes decidíssim el nostre present i futur.
Altrament aquest discurs sovint es troba amb la dependència existent del finançament públic, és a dir, dels convenis, de les subvencions i d’altres ajuts com els plans o filons d’ocupació, que les Administracions posen a la nostra disposició mesos més tard de la seva concessió o adjudicació. Especialment hi ha un patiment afegit per part d’algunes entitats que no només ho rebran tard sinó que no saben si la quantitat serà la mateixa o inferior depenent del color de l’Administració.
En aquest sentit i veient les preocupacions existents per part de les entitats, demanem un Pacte per la concessió d’ajuts i subvencions a l’associacionisme. I ho demanem perquè cal establir uns criteris generals, transparents i que s’adaptin a les necessitats reals de totes les entitats. I aquest acord ha d’arribar a partir d’un treball que lideri la Generalitat de Catalunya, al nostre entendre, des de la Direcció de Participació (la mateixa que està fent el procés participatiu de l’Estatut), i que segui en una taula les Administracions locals i el Ministeri de Treball i Afers Socials, responsables de la gestió del polèmic 0,52% i les principals plataformes territorials i sectorials del moviment associatiu català.
Aquest pacte ha de servir per crear una complicitat entre institucions i entitats que permeti un canvi de cultura, que eviti criteris que ens portin al sucursalisme i la por a un canvi de govern i que serveixi per generar sistemes per avaluar anualment els resultats dels convenis i subvencions i com aquests incideixen en el funcionament i assoliment dels objectius previstos. Creiem que actualment es posen masses traves a l’hora d’accedir a les subvencions i que es valora més la factura justificativa de la subvenció rebuda que no pas el contingut i el resultat de la tasca desenvolupada.
Des del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), plataforma interassociativa que coordina i representa des de fa 25 anys les principals entitats juvenils de la ciutat, pensem que és prioritari donar suport a les associacions amb mesures transparents i neutres que les permetin dedicar-se a fer una gestió dels recursos atorgats i no pas en pensar com arribar a final d’any. A banda de multiplicar per deu els recursos que les institucions destinen al foment de la participació de la ciutadania, caldria proposar nous sistemes que permetin avançar els diners abans de realitzar els projectes i les activitats. D’aquesta manera, les entitat evitarem arribar a situacions de dependència, no de les institucions, sinó dels bancs i de les caixes, ja que ens veiem obligades a executar línies de crèdit del tot insostenibles a causa dels interessos a llarg termini.
Una altra qüestió que hauria de recollir aquest Pacte són les mesures que ha de prendre l’Administració per al foment de la recerca de noves fonts de finançament, ja que és realment difícil trobar ajuts del sector privat, tenint en compte dos aspectes fonamentals: per una banda, la manca de cultura de l’esponsorització en aquest país i la visió del sector empresarial sobre quina pot ser la constraprestació que pot rebre; i per l’altra, el fet que les entitats posem per davant la preservació de l’ideari, aspecte que demostra la voluntat d’independència i transformadora del moviment associatiu en general i, especialment, del juvenil.
Quan el CJB planteja que cal crear plans de promoció per a l’associacionisme sovint no està demanant més recursos, que també, sinó que està demanant racionalització i transparència. I la racionalització passa per reconèixer el paper social i el valor d’enfortiment democràtic que suposa un teixit associatiu fort, i aquest reconeixement significa concedir serveis gratuïts (com el transport) i suprimir impostos, ja que massa sovint es posa al mateix sac a associacions i empreses.
Esperem doncs, que les Administracions recullin la reflexió i es posin a treballar perquè disposem ben aviat d’un Pacte global consensuat i construït per les entitats i per les Administracions implicades. Engegar un procés com aquest pot permetre enfortir i fer madurar el sector associatiu, i enfortir el moviment associatiu representa enfortir i fer madurar la nostra jove democràcia.
Avui (29.1.2005)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada