El millor programa de la història de la UPEC

El dilluns 6 de juliol arrenca una nova edició de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC). Enguany sota el lema "Més enllà de la crisi", centrarà els debats en l'anàlisi i la recerca de sortides davant els reptes que planteja la crisi -especialment a les classes populars- a Catalunya i arreu del món.

El programa d'aquest any és especialment deliciós. Si he de ser sincer, fa dos anys, quan estava a Londres, vaig portar-me una gran decepció en comprovar els equilibris al programa: repartiment de cadires entre representants del govern, partits, sindicats... així com la gran presència del pensament tou. Vaig pensar que UPEC perillava. Enguany, el programa ha recuperat el seu sentit de "trobada, reflexió i estudi sobre aquells temes que preocupen els sectors socials democràtics i d'esquerres". I les seves dues característiques bàsiques "contribuir al desenvolupament de la cultura democràtica d’esquerres" i "participar en l’anàlisi de les polítiques aplicades, des d’una perspectiva estratègica d’esquerres".

Destaca especialment la conferència inaugural "Què se n'ha fet la Il·lustració?" a càrrec de Jean Bricmont, coautor d'Impostures intel·lectuals. M'encantarà recordar el to amb mala llet que van fer servir els autors en aquell mític llibre i com, de forma descarnada, van matxacar els pensadors postmoderns i la seva contínua retòrica i ús del llenguatge científic. Recordo que, tot i ser un llibre complicat i de nivell superior, es poden llegir a consciència la introducció i l’epíleg, i amb una mica de sort es poden entendre parts dels intermezzos i algunes reflexions dels capítols on es dediquen a posar determinats autors a lloc. Llibre de culte i referència per als que ens emprenya les conseqüències del pensament postmodern en les ciències socials i en la vida política quotidiana. Aquí un fragment que no té desperdici: Pero, ¿porqué lo hice? Confieso que soy un viejo izquierdista impenitente que nunca ha entendido cómo se supone que la desconstrucción va a ayudar a la clase obrera. (...) Mi procupación, en realidad, es expresamente política, a saber: combatir la actual moda del discurso postmoderno / postestructuralista / socialconstructivista (y, más en general, una tendencia al subjetivismo) que es, en mi opinión, contrario a los valores de la izquierda y una hipoteca para el futuro.

També destaca la participació d'una nova fornada de dirigents i intel·lectuals del país: en Jordi Vaquer, nou director del CIDOB, en Marcel Prunera, director general de promoció econòmica de la Generalitat de Catalunya, en Xavier Doménech, professor de la UAB o en David Miró, director del Diario Público a Catalunya.

No puc evitar estar content per la participació del professor que més m'ha ensenyat economia, en Joaquim Novella, catedràtic de Política econòmica de la UB.

Dibuixant el futur, ara ja consolidat el model de tribuna política, cal buscar més protagonisme de les organitzacions del Consell social i la territorialització de manera que esdevingui realment la universitat popular progressista, que l'esquerra social desitja.

Abans de començar, moltes felicitats a la Junta directiva, el programa fa molt bona pinta, el millor programa de la història de les edicions de la UPEC. Per a més informació de la UPEC: aquí.