Ahir quan sortia cap a la feina l'espera al semàfor d'avinguda madrid amb numància va ser més llarga del que és habitual. El motiu? La rua de Carnestoltes d'una escola. Em va fer pensar en el fred que passava de petit quan ens disfràssavem al cau o a l'escola. Mai li he trobat el què però s'ha de reconèixer que hi ha molta gent que li fa il·lusió aquesta cita anual. Una cita que té uns origens pagans i que el Cristianisme va saber incorporar de forma intel·ligent en el seu calendari. Si Baco aixíqués el cap...Escrivint el post, m'ha vingut al cap que al Facebook hi ha una foto penjada de la meva infància i que voldria compartir-la aquí. Ens vam disfressar de jugadors de futbol americà... Encara no entenc perquè, si a nosaltres el que ens agradava era el futbol, i una mica el basquet. Un detall important, els nois de jugadors i les noies de cheerleaders... quines coses dels vuitanta. Us he de confessar que, incompresiblement, encara conservo l'andròmina del casc a l'altell de casa de la mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada