La passió amb la que parla en Joan-Francesc Pont sobre Thomas Jefferson m'ha fet investigar una mica al respecte del personatge. I efectivament no és casualitat que li agradi ja que entronca amb els seus principis filosòfics.És el president nord-americà (3r) al llarg de la primera dècada del segle XIX (1901-1909) i és considerat com un dels pares de l'arquitectura democràtica d'Estats Units. La seva estada a França com a minister to France el van fer apropar-se a les tesis revolucionàries. La seva aposta és clara per la separació d'Esglèsia i Estat i és el mentor de la llibertat de consciència: "I have sworn upon the altar of God eternal hostility against every form of tyranny over the mind of man.". Per altra banda, considera que un dels principals papers de l'estat és la protecció de la llibertat dels individus. La seva grandesa el porta a tenir simpaties fins i tot entre sectors anarquistes.
Però el que més m'ha interessat de Jefferson ha estat la seva preocupació per la recerca de la felicitat, i la seva influència a la Declaració d'Independència en la que diu:
We hold these truths to be self-evident, that all men are created equal, that they are endowed by their Creator with certain unalienable Rights, that among these are Life, Liberty and the pursuit of Happiness. That to secure these rights, Governments are instituted among Men, deriving their just powers from the consent of the governed, That whenever any Form of Government becomes destructive of these ends, it is the Right of the People to alter or to abolish it, and to institute new Government, laying its foundation on such principles and organizing its powers in such form, as to them shall seem most likely to effect their Safety and Happiness.
Aquesta idea també lliga amb el concepte de felicitat de Bentham, que deia que la millor societat és aquella en la que els ciutadans són més feliços, per tant, la millor política serà aquella que generi una major felicitat. Layard complementa el relat de Bentham afegint que necessitem desesparadament un concepte de bé comú, i proposa perseguir la major felicitat per a tothom, situant a tots els ciutadans en peu d'igualtat davant dels seus veïns. Joan-Francesc Pont parla de la redistribució de la felicitat, a partir de l'adopció de polítiques públiques que facin accessible a tothom la felicitat, i ho fa convidant a compartir la nostra felicitat amb quin veuen negat el seu dret d'autoderminació personal com a homes i dones en raó de raça, gènere, estat civil, opció sexual, idees polítiques o filosòfiques o altres raons de vida.
La influència de Jefferson és gran i sap greu que l'Estatut de Catalunya de 2006 no recollís la proposta d'incloure la felicitat, tant pels precedents en el constitucionalisme com per la importància de la cosa i la traducció en polítiques públiques orientades a generar felicitat personal i pública.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada