11 de febrer de 2010

Relats que venen

Un dels grans reptes de les forces polítiques progressistes per al proper cicle electoral que tot just sembla haver pre-començat és construir un relat en positiu i proper a la ciutadania, sobretot per aquella que passa per dificultats amb la situació de crisi. Sense caure en els discursos demagògics de la dreta, aquella que "defiende los problemas reales de la gente". A més, cal anar en compte, perquè han estat governant arreu en els darrers quatre anys. Hi porto pensant des de que ahir vaig dinar amb el Manel González, amic, director de la Fàbrica i un dirigent emergent a l'MLP.

Per altra banda, m'han encarregat coordinar un projecte sobre la felicitat a la Fundació Rafael Campalans i el repte no és fàcil, si tenim en compte les reflexions que em feia l'amic Manel. Caldrà construir un relat des de l'anàlisi de la realitat actual... Layard parteix de diferents premises, una d'elles, la que fa referència a la plena ocupació com a objectiu de l'economia de la felicitat. Doncs anem bé amb 4 milions d'aturats.

Està clar que el canvi de model productiu que anhelem, també ha de ser social. Parafrasejant JFK, ens hem de preguntar no de quina manera pot fer-te el teu país feliç a tu, sino què pots fer tu per fer feliç el teu país, a partir d'aquí construirem una societat plena de felicitat. Mentres tant ens quedarem amb el darrer anunci d'Estrella DAMM...

Cap comentari: