Joan Prats era Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona, Doctor en Dret Públic per la Universitat de la Sorbona, diplomat per l'Institut d'Estudis Internacionals de la Universitat de Niça i Catedràtic de Dret Administratiu. Va ser també premi extraordinari per la Universitat Autònoma de Barcelona. També havia estat senador per designació de la Generalitat de Catalunya. Darrerament era el director de l'Institut Internacional de Governabilitat de Catalunya.
Des dels anys 70 residia a Catalunya. Havia nascut a Benicolet (Vall d'Albaida) l'any 1942.
Fa poc m'havia trucat per demanar-nos fer difusió d'algunes publicacions de la Fundació Ferrer i Guàrdia per Llatino-amèrica -on era prou conegut, principament Bolívia- i ens havíem promès seure i plantejar nous projectes conjunts. Anteriorment havia quedat meravellat en una visita recent de l'MLP. Malauradament només ens quedarà el llegat de les seves reflexions escrites.
Adjunto el primer text que vaig llegir d'en Joan Prats "Enfortir la ciutadania":
La societat civil és molt més que el que reconeix la dreta com a tal. La societat civil expressa en primer lloc l’autonomia dels ciutadans, el seu civisme, la seva voluntat de (co)responsabilitzar-se –més enllà del catàleg de drets i deures constitucionals i estatutaris- per la “res pública”...
No hi ha bons governs ni bones administracions ni democràcies de qualitat sense bona ciutadania. La visió d’una ciutadania només compromesa amb els seus interessos privats i d’un govern que te el monopoli del interès públic no es correspon amb la realitat i ens porta al desastre.
El socialisme democràtic s’ha de comprometre en la defensa dels espais públics, en la promoció del civisme, en el reconeixement i promoció de l’associacionisme d’interès general, en el reconeixement dels drets “republicans” de la ciutadania, individual i associada.
Ja no som sols ciutadanes i ciutadans de Catalunya. Ho som també d’Espanya, d’Europa i del Mon. Cal promoure l’acció cívica a tots aquests nivells. La ciutadania local, avui, si no es fa amb visió i consciència global, acaba frustrant.
El socialisme democràtic, des de Catalunya, ha de promoure les xarxes de ciutadania republicana, recolzades en l’ús intel·ligent de les TICS, amb capacitat per activar i mobilitzar a les persones i als grups sobre els grans temes de les agendes de bon govern a nivell glo/cal.
Les societats europees s’orienten des de fa temps vers la “individualització”. Aquesta tendència pot acabar portant a un mon més insolidari o a unes societats amb noves i reforçades formes de solidaritat que promouen i garanteixen el dret de tothom a escriure la seva pròpia biografia.
La lluita exitosa que el socialisme ha fet per l’ampliació de les llibertats i drets civils, ha de ser continuada amb noves polítiques d’igualtat tendents a superar les formes de discriminació que romanen (gènere) i les discriminacions de tot tipus que afecten a la ciutadania nou vinguda (immigrants).
Cal guanyar la batalla cultural. En societats de mercats sempre hi haurà una tendència a fer-nos més consumidors que ciutadans, a que ens orientem més als desitjos que a les necessitats, a que posem la felicitat més en la comparació amb els altres que en la realització pròpia. Aquestes tendències només es poden superar a base de desenvolupar una potent cultura de bona ciutadania, de virtuts cíviques, que ens faran un país més sòlid de persones més autònomes i felices.
Cal combatre el reblaniment neoliberal/consumista que te el seu correlat polític en la reducció del ciutadà a la condició de simple consumidor/elector. Cal fer-ho mitjançant un moviment cultural i cívic potent amb propostes raonables de plenitud i felicitat humana.
El gran esforç de transformació que proposem a la societat catalana va a requerir no només d’autoritat sinó sobre tot de la multiplicació de “lideratges adaptatius”, es a dir, de persones i d’equips que, en un moment de la seva vida, es posen al capdavant dels obligats processos d’aprenentatge col.lectiu, es a dir, dels nous valors, de les noves regles, de les noves actituds i capacitats... Sense una massa crítica, permanentment renovada i progressivament ampliada, d’aquests tipus de lideratge no podrem crear la Catalunya de justícia i qualitat que ambicionem. Ho necessitem no sols en l’àmbit de l’empresa i de la política, sinó de la cultura, de la comunicació, de l’educació, de la salut, dels serveis socials...
Especialment en els moments de crisi i canvi estructural, el capital més important d’un poble és el nombre que pot disposar de “lideratges adaptatius”. Les polítiques de promoció del lideratge i dels emprenedors en tots els àmbits han de ser reforçades, principalment vencent les inèrcies burocràtiques corporatives i de tot tipus que avui encara en barren l’emergència en tots els àmbits de la vida social.
La riquesa de Catalunya són les persones, la ciutadania. Seguir enfortint els serveis públics universals i de qualitat ha de ser la base per consolidar la ciutadania plena. Però la plenitud de Catalunya i de les persones només vindrà del desenvolupament de les capacitats d’acció col.lectiva en llibertat i orientada al benestar i la sostenibilitat planetàries.
La cohesió social de Catalunya ja no pot basar-se, però, en un monisme cultural identitari. “Moltes són les parles”, avui també a casa nostra i més que mai. El coneixement i respecte a la llengua pròpia del país i a les seves diverses tradicions s’ha de combinar amb el desplegament de les capacitats cíviques i polítiques de gestió de una “interculturalitat” que avui és un actiu valuós pel futur de la Catalunya global. El Barça es avui una metàfora molt més integradora socialment que qualsevol de les nostres venerables institucions culturals.
Les polítiques de bona ciutadania i enfortiment de la societat civil són transversals i integrals. Han de ser impulsades des de tots els nivells de govern. Han de comptar amb la col.laboració i corresponsabilitazació ciutadana. Han de disposar d’observatoris, indicadors i xarxes d’actors. Han d’elaborar informes anuals i avaluar les accions que es vagin desenvolupant. L’educació por la ciutadania desborda l’àmbit d’una assignatura i inclou les pràctiques socials individuals o associades que fonamenten el civisme. El foment de l’associacionisme d’interès general i la valoració de les pràctiques de solidaritat interna i internacional seran components necessaris d’aquestes polítiques. El PSC es compromet a desplegar-les en la lògica d’un humanisme cívic renovat i adaptat als temps globals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada