29 de març de 2011

Sí als uniformes als centres en el marc de l'ideal d'escola pública, laica i de qualitat

Mal peça al teler quan el debat sobre l'uniforme a l'escola es redueix per part dels progressistes a reduir la mesura una iniciativa conservadora i retrògrada. No els hi falta raó quan la proposta no va associada a d'altres que s'allunyin de les retallades i que potenciïn l'escola pública, laica i de qualitat. L'uniforme pot ser una excel·lent eina pedagògica que permeti potenciar aquesta idea de l'escola com a espai de promoció de la igualtat d'oportunitats i de la solidaritat i de supressió d'evidències d'opulència o d'ostentació. M'explico.

L'uniforme no és un fi per ser, ni la regressió a la vella imatge franquista. Hauria de ser un instrument extraordinàriament útil que pemetés transmetre contingut i valors. Ajudaria a la: 1) Vinculació i compromís amb el centre, 2) Eliminació de les barreres socials, ètniques, religioses, etc., 3) Valoració de cadascú pel que és i no pel que té, 4) Identificació dels infants i adolescents en llocs concorreguts i 5) Creació d'una identitat corporativa del centre que remarqués per sobre la resta de la societat la identificació d'un espai educatiu i de progrés social i cultural.

Evidentment, caldria que fossin atractives per als infants i adolescents. Quantes vegades han demanat posar-se la indumentària del seu equip esportiu favorit per anar a l'escola? La proposta ha de ser actual de manera que serveixi de reclam fins i tot per a aquella escola. Perquè no es podria aconseguir que els infants se sentissin orgullosos de pertànyer a aquell centre educatiu a través de les eines d'identificació? O no se senten els escoltes, els castellers o els seguidors del Barça quan es posen el fulard, la faixa o la bufanda?

El debat és raonable, però tal com s'ha servit, una mica indigest.

Cap comentari: