El passat dilluns es va presentar a Torre Jussana l'estudi de Diagnosi de les associacions de segon nivell de Barcelona que ha realitzat la Fundació Desenvolupament Comunitari per encàrrec del Consell d'Associacions de Barcelona.Una de les dades més positives i que més m'han fet pensar és el fet que el 84% de les associacions barcelonines pertanyen a organitzacions de segon grau, xifra que suposa un augment de vint punts respecte el 2003. Contra l'atomització del moviment associatiu dels anys 90, la tendència ha estat la federació i el treball en xarxa tant en espais territorials com sectorials que sumen fins a un total de 190 a la ciutat.
A aquesta dada tan positiva cal afegir que el 2007 es va crear el Consell d'Associacions de Barcelona, fet que demostra la maduresa del moviment associatiu barceloní. En els propers anys aquest estudi serà necessari fer-lo en l'àmbit català amb l'objectiu de conèixer la força vertebradora de l'associacionisme. El CAB ha de tenir una rèplica en l'àmbit de país. Aviat veurem les primeres passes d'aquest nou camí.
La participació desigual de les entitats de base associativa a les plataformes, el relleu dels òrgans de direcció política, els interessos a vegedes personalistes, la dificultat de difusió i implementació dels acords de les plataformes a les entitats de base associativa o la manca de representativitat de les plataformes són algunes de les debilitats que cal tenir en compte.
Pel que fa a les fortaleses cal tenir en compte que les entitats es federen per principis i convençudes, que ho fan per obtenir un benefici propi i per sumar-hi esforços. També cal valorar que les federacions juguen un paper de punta de llança en molts casos.
La principal amenaça exterior és que la crisi dificulta el finançament d'estructures i serveis de les plataformes de segon grau i la principal oportunitat és que la crisi també afavoreix la federació davant moments de feblesa.
Per tot això, cal plantejar plans de formació ideològica i política de les organtizacions de segon grau que permeti millorar l'organització interna i la comunicació, la incidència política i social, el reconeixement social de la seva tasca interlocutora amb l'Administració i l'entorn.
El Moviment Laic i Progressista està impulsant un Pla de formació des de l'Escola Lliure El Sol que va molt en la línia de encaixar perfils i nivells d'implicació de les persones implicades: Els Nivells d'Acollida, Creixement i Èxit que enquadren els protagonistes en funció del seu moment de responsabilitat i els Perfils d'Activista, Dirigent, Treballador i Formador, que permet enquadrar els participants en funció de la seva implicació local, nacional, laboral o formativa. Però el més rellevant d'aquest pla és la voluntat de fer una formació política que entronqui l'horitzó militant de l'MLP amb l'activitat quotidiana dels protagonistes. Aquest és el repte que requereix el moviment associatiu, i sobretot, que urgeix a totes i cadascuna de les plataformes de segon nivell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada