De Germanor Escolta de Catalunya al procés de Construcció de la FCEG

S'apropen els deu anys de l'Assemblea constituent d'Acció Escolta de Catalunya a l'Hospitalet de Llobregat. I es poden començar a valorar algunes qüestions que poden tenir conseqüències en els processos apassionants que estan immersos els dirigents actuals de l'Escoltisme Català. M'explico...

Germanor Escolta de Catalunya neix de tres agrupaments d'Escoltes Catalans i un de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya l'any 1989. Des del principi els seus dirigents mostren l'anhel de ser membres de la FCEG. I aquesta és una idea que es transmet entre tots els seus actius al llarg de la seva existència. Per això, tot i ser una organització formada per 4 agrupaments laics, decideixen muntar una organització que es defineix com a PLURALISTA. Pensen que potser algun dia podran ocupar una cadira a la Federació en qualitat d'aquesta denominació, ja que com a laica entèn que ho té molt complicat. També es defineix com a pluralista amb l'objectiu de deixar la porta oberta a l'entrada d'agrupaments escoltes confessionals procedents de MEGSJC o fins i tot de nova creació.

Scouts de Catalunya és l'organització hereva d'Exploradores de España- Asociación de Scouts de España a Catalunya (ASDE). La seva definició en l'àmbit espiritual depèn de les decisions que es prenen a Madrid. Els documents procedents d'ASDE fan definir l'organització com a PLURICONFESSIONAL.

En el moment de la fusió entre Germanor Escolta de Catalunya i Scouts de Catalunya, en el procés anomenat ProjGECte eSColta, cap de les dues organitzacions disposen de materials potents de treball de la qüestió espiritual. Com que no es vol fer de gairebé res un conflicte, finalment es pren la forma d'organització OBERTA, tal com es pot trobar en la definició del Projecte Educatiu d'Acció Escolta de Catalunya i que actualment em consta que està en procés d'actualització, coincidint amb els 10 anys de l'entitat. S'interpreta gairebé com a sinònim de laica, però es vol evitar conflicte tant internament amb algun agrupament que fa especial èmfasi a la qüestió confessional, com externament amb Escoltes Catalans, entitat definida com a l'associació laica de l'escoltisme català.

Acció Escolta en tant que hereva d'Scouts de Catalunya entra a la FCEG en un procés reconegut per totes les parts com a dur i llarg. Els Estatuts de la FCEG (els actuals) defineixen a Acció Escolta com a entitat Pluriconfessional. EC insisteix que així sigui amb el suport d'ASDE, que encara no havia encetat el seu debat intern sobre el tema. Ben curiós que una organització que es defineix com a laica no vulgui permetre a una altra que es defineixi com a tal. Sembla, a priori, un contrasentit sobre el que expressa la laïcitat com a principi i com a mètode.

Escoltes Catalans amb la incorporació d'Acció Escolta de Catalunya al Moviment Laic i Progressista -i veient que és una forma de prendre-li l'espai escolta laic a Catalunya- llença una ofensiva als estaments escoltes internacionals. Provoca un pronunciament contundent del Comitè de Constitucions (veure carta en arxiu, també a la safata de correu de Micky López) en la que adverteix que: pluralista, pluriconfessional, oberta, multidenominació i laica és per a la WOSM sinònim i que Acció Escolta de Catalunya no està a la FCEG en tant que definició espiritual sino com a organització territorial d'ASDE a Catalunya. Aquesta carta deixa la via lliure a Acció Escolta per a definir-se com vulgui en l'àmbit espiritual. Aquesta carta passa desapercebuda per a la resta d'actors. Tant és així que la carta i el moviment d'Acció Escolta en la seva definició espiritual té unes conseqüències demolidores i irreversibles en el panorama escolta català, i també espanyol:

1) Acció Escolta es defineix de forma tàcita com a organització laica a partir de la segona part de la dècada passada. Com comentava anteriorment, sembla que el 2011-2012 es fa la revisió del Projecte educatiu que probablement substituirà el mot d'Oberta pel de Laica. I que ja s'havia reformat estatutàriament, definint-se com a LAICA des de la revisió dels Estatuts de la VI Assemblea Nacional de 2006, fruit del debat generat arran de l'ingrés a l'MLP i dels acords/conclusions dels 3 seminaris sobre laïcitat conjunts amb la Fundació Ferrer i Guàrdia. Es van trigar 4 anys en arribar a l'objectiu inicial, però la bona notícia és que s'arriba sense conflicte intern. La laïcitat, incideixo, és un mètode i no pas un carnet o segell.

2) MEGSJC o potser ja MEGC obre un debat intern sobre la idoneïtat de convertir-se en organització pluralista, ocupant l'espai que deixava Acció Escolta en l'àmbit plural-pluriconfessional. Consideren que poden cobrir la definició CONFESSIONAL de l'organització. No arriben a una conclusió amb conseqüències estatutàries. Però seria interessant conèixer els debats en els darrers 6 anys al respecte. Amb tota probabilitat el procés actual de la FCEG és fruit sobre els debats interns del moviment recentment.

3) ASDE engega un debat intern amb la trobada a Màlaga i posteriorment amb una ponència a la Conferència Federal en la que finalment decideix deixar de ser una organització pluriconfessional per passar a denominar-se ORGANIZACIÓN ABIERTA Y PLURAL. Acció Escolta juga un paper important en aquest procés així com la Fundació Ferrer i Guàrdia exercint de think tank amb qui manté un conveni de col·laboració. (veure publicacions al respecte: Declaració d'Al Andalus i Conclusions de la Conferència Federal). La paraula laica apareix per primer cop en la definició sense ser la que ho defineix.

Coses que ens han ensenyat els processos esmentats:

1. A la WOSM li és igual com es defineixi l'organització, si no està adscrita a una confessió concreta.

2. El debat de la laïcitat acaba sent un debat en clau interna de país: Catalunya o Espanya, no pas per a una definició en clau internacional WOSM. Com a mínim fins ara. Cal entendre les dificultats de traducció total entre el mot Laïcitat al món continental i el mot Secularisme al món anglosaxó, així com la influència del protestantisme vs catolicisme a l'espai públic, respectivament.

3. Val més la pena en el procés de la FCEG, buscar una denominació poc agressiva, que el camí de la secularització és inevitable. L'exemple és ASDE. Millor definir-se com a OBERTA, PLURAL, PLURALISTA, que no pas forçar la definició de LAICA. Potser val la pena parlar de laïcitat, de societat secularitzada, de la pluralitat religiosa i filosòfica existent, però no definir l'entitat com a laica.

Vagi per endavant que la securalització a Catalunya és irreversible -tal com demostren les dades- i que el temps posarà els mots on correspon. Al revés poques vegades succeeix.