En un ambient fraternal ens vam trobar l'altre dia un grup de 12 activistes i dirigents d'organitzacions laiques que compartit simpatia o militància política socialista. L'objectiu no tenia cap altre que posar en comú la desorientació sobre la situació en la que es troba el PSC. Volíem compartir informació, visió i debatre sobre el període pre-congressual en el que es troba el partit. Vam començar amb una intervenció de Jaume Moreno, que ens havia enviat un document en els mails de convocatòria. Ens va explicar els dèficits d'estratègia de comunicació i acció política dels darrers anys. Considera que s'ha volgut quedar bé amb tothom i això ha fet perdre credibilitat. El PSC perd eleccions perque s'ha convertit per a la ciutadania en part del problema i no en part de la solució a les necessitats socials. Tot això en un context de pèrdua de l'hegemonia cultural de l'esquerra. I amb l'eix de País que distorsiona l'agenda política reformista progressista i dificulta l'entesa entre l'esquerra plural a Catalunya. Es coincideix en la necessitat d'articular l'espai social progressista per a una aliança social de progrés. Cal un partit en permanent contacte amb la ciutadania i amb les associacions motor del canvis social de barris i pobles. Es considera que l'educació ha de ser un eix fonamental del projecte socialista del futur i la garantia de l'estat del benestar. En aquest sentit, es mostra la preocupació per les retallades sobre conquestes adquirides en els darrers 30 anys de democràcia. No es troba consens sobre la qüestió del grup propi al Congrés, sobre la relació amb el PSOE o fins i tot amb la idea de l'Espanya federal. On sí es troba coincidència sobre l'anàlisi és en la necessitat de millorar els mecanismes de democràcia interna del partit, la qüestió de la ratio de delegats al Congrés ha generar una emprenyada important.
Apareixen els segons plats, pasta, estem al Boga, mític restaurant d'Avinyó amb Ample, fem un repàs dels diferents grups que han sorgit: +PSC, Congrés des de Baix, 15M Socialista, Per un nou socialisme, Esquerra Socialista, Alcaldes independentistes del Penedès, a banda de l'estructura consolidada de Nou Cicle. Apareixen els noms que sonen de Joan Ignasi Elena, de l'Àngel Ros, del Pere Navarro, del Miquel Iceta, de la Iolanda Pineda. Ens emplacem a convidar-los a partir del setembre a la nostra sembla ja institucionalitzada tertúlia. Abans de les 23 comença a marxar gent, la meitat dels assistents són de fora de Barcelona. Prometem tornar al Boga tant bon punt tinguem confirmació d'algú que vulgui venir a explicar les seves propostes i reflexions. Recollim la cita d'Alfonso Guerra que va deixar anar en Vicenç Molina: "Alguna cosa s'ha de fer si no sembla que tot sempre és dels altres". Calen canvis per fer que discurs i acció política vagin de la mà, per ser més creïbles, autèntics i capaços de donar respostes fermes.
Ah, pels curiosos, ens vam trobar l'Assumpta Baig, en Vicenç Molina, en Santi Castellà, la Núria Bolet, la Núria Galán, la Maria Bermejo, el Jaume Moreno, la Carme Mata, el Xavi Bretones, l'Arcadi Corominas, la Míriam Aranda. S'excusen la Pilar Soler, en Joan-Francesc Pont, l'Enric Benages, el Manel González i l'Andrés Cascio. Si algú s'anima a venir al proper, ja sabeu que menjarem pasta i pizza. Sospito que d'aquí al Congrés els restaurants podran estar contents amb tanta activitat de conxorxa, de debat apassionat i de dibuix de pactes en base a somnis o cadires. El Congrés ja ha començat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada